"La Universitat de Girona és la que ofereix més formació en egiptologia de tot l´Estat
La historiadora Mara Castillo diu que un no pot estudiar els indiquetes sense estudiar la resta de la Mediterrània
Aquesta professora, resident a l'Estartit, lluita per aconseguir un major reconeixement oficial dels estudis d'egiptologia, i lamenta que aquesta especialitat tingui escassa consideració a l'Estat espanyol, on els estudis d'Història Antiga estan constituïts per les especialitats de Grècia, Roma, Egipte i Pròxim Orient, però "les dues darreres estan poc representades".
Segons ella, una plaça com Girona, que comparteix la mateixa mar Mediterrània amb Egipte, ha de fomentar aquests estudis, ja que, si bé no hi havia antigament globalització econòmica, sí n'hi havia de cultural, i és imprescindible per entendre el nostre passat. Sense anar més lluny, en un jaciment arqueològic empordanès com el d'Ullastret han aparegut figuretes o estatuetes de Bes, que és una divinitat egípcia que protegia la família i ajudava en la dona en el part. "Un no pot estudiar els indiquetes sense estudiar la resta de la Mediterrània", conclou.
Segons Castillo, a les universitats petites és on es pot fer ciència, hi ha més il·lusió, més ganes d'omplir buits. Per ella, l'egiptologia té més sortides professionals del que es pensa. "Egipte és una de les civilitzacions que més fascina el gran públic". El postgrau té 7 alumnes, i 10 les assignatures optatives."
Aquestes declaracions són vergonyants i mereixen una rectificació clara i contundent. En primer lloc, la única doctorand que la Universitat de Girona ha tingut mai en egiptologia ha deixat la feina a mig fer. Cap tesi s'ha llegit mai en aquesta universitat sobre egiptologia i res indica que amb els mitjans de què disposen els doctorands es pugui fer res de profit en aquesta línia en els pròxims anys. Ara bé, si no hi ha diners ni una estructura assentada per realitzar investigació en egiptologia perquè la Universitat de Girona concedeix beques per la recerca en aquest camp? Bona pregunta, caldria demanar la resposta a la comissió responsable de la concessió de les beques BR. Ultra això, tampoc hi ha hagut mai cap grup d'arqueòlegs de la UdG que hagi realitzat campanyes d'excavacions al país dels farons. Ben diferent és la situació de la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili, que mantenen una campanya de treballs arqueològics a Oxirrinc amb la col·laboració del Servei Català d'Arqueologia Clàssica i el Servei d'Antiguitats d'Egipte.
Dues reflexions finals se'ns presenten indispensables. D'una banda, l'afirmació que no es pugui estudiar el món iber sense conèixer el món egipci. Bé, la història es fonamenta en la recerca, com es pot fer recerca en egiptologia des de Girona??? D'altra banda, com es poden justificar les sortides professionals per la demanda d'un postgrau de 7 alumnes i l'afirmació que "Egipte és una de les civilitzacions que més fascina el gran públic"
En suma, cada dia serà més habitual que els promotors de màsters i postgraus de la Universitat de Girona - i ens podríem estendre a totes les universitats espanyoles - intentin vendre una prospera carrera d'egiptologia o, d'altres especialitats més inversemblants si cap, a fi i efecte de mantenir les seves pròpies perspectives laborals i els percentatges de matrícules universitàries.
Només per retornar a la realitat de la carrera d'historiador, avui encara hi ha molts llicenciats de les darreres promocions dels anys 90 que formen part del personal interí de l'educació pública.
El que si és vergonyós és aquest comentari sobre l'article que va sortir a gener al diari de Girona. Encara no entenc com sou capaços de posar una frase d'en Marc Bloch; si s'aixequés de la tomba es tornaria a morir si veiés com estan les universitats i els estudis d'història actualment al nostre país.
ResponEliminaNo es pot ser historiador si es considera que es pot fer un estudi rigurós d'una cultura com la íbera sense tenir en compte la resta de cultures del mediterrani amb les que hi tenia relacions continues.
Per altra banda, el nombre de beques i doctorands que pugui tenir la Udg en el camp de l'egiptologia no té res a veure amb la formació en cursos de lliure elecció, especialització i postgrau que es dóna des de la Fundació innovació i formació de la Udg. Tal i com es diu a l'article, a Girona és on es donen més cursos de formació d'egiptologia a nivell universitari de tot l'estat. Ni la universitat complutense de Madrid s'acosta a la formació que es dóna a Girona en egiptologia; tan sols, en el màster de "ciencias de la antiguedad" es donen dues assignatures especificament de l'antic Egipte.
Encara és més vergonyós que es desprestigi els cursos d'egiptologia que es donen des de la fundació innovació i formació Udg, quan des de la universitat der Girona no es dóna ni una assignatura optativa sobre íbers, Egipte, Mesopotàmia, Grècia i Roma. Sembla mentida que no es doni ni una sola assignatura d'aquestes disciplines tinguent els meravallosos jaciments d'ullestret i Empúries aquí mateix.
Per acabar, només dir que en comptes d'anar a maxacar una disciplina com l'egiptologia que actualment, a Girona, és on es dóna més cursos de formació; estaria molt bé que s'escrivissin articles a favor de potenciar tot el camp de coneixement de l'història antiga, que en aquest cas si, a Girona, és una de les universitats que va més mancada de tot l'estat.
Estic avergonyit d'una societat que permet, entre altres moltes coses, que gent com tú estigui o hagi passat per una universitat. Espero que altres persones, apart del meu col·lega i jo, et dirigeixin paraules semblants; si és així, la meva confiança en un futur millor per la societat es veurà incrementada.
ResponEliminaM'he adonat que recentment han aparegut alguns comentaris en relació a aquesta entrada del bloc que introdueixen algunes distorsions notables en referència a la docència sobre el món antic a la Universitat de Girona. Com que, d'alguna manera, aquestes opinions aquí expressades em toquen de prop, em veig amb l'obligació d'afegir-hi el meu parer i mirar de corregir les esmentades distorsions.
ResponEliminaEn primer lloc, he de dir que em sorprèn que en Manel Jubany, que ha estudiant a la UdG, obviï completament que dins de l'oferta d'assignatures optatives de la llicenciatura d'Història cada curs s'hagi ofert almenys una matèria relacionada amb el món antic. Certament, l'oferta és molt limitada perquè, com tots sabem, la UdG és una universitat petita amb uns recursos molt limitats, de manera que, com que el nombre de professors necessaris per àrea és reduït, la quantitat d'assignatures optatives, com és lògic, també ho és. A més a més, el professorat és membre del PDI, sigles que signifiquen Personal Docent i INVESTIGADOR, de manera que la seva feina no és només ensenyar, sinó també fer recerca; i per fer recerca, com també sabem, cal destinar-hi temps (i no pas poc), així que en l’equilibri entre aquestes dues activitats no es pot fer tot.
De manera que l'afirmació "des de la universitat der Girona no es dóna ni una assignatura optativa sobre íbers, Egipte, Mesopotàmia, Grècia i Roma" és inexacta. Sobre el món iber cada dos anys es fa una assignatura semestral de sis crèdits. Així mateix, hi ha un parell d'assignatures més, també amb caràcter biennal i semestral (de sis crèdits cadascuna) que fan referència al món agrari romà(particularment les vil•les) i al període de l'antiguitat tardana. Admeto que sobre assiriologia o egiptologia no se n'ha ofert mai cap, però això, malgrat que algú ho pugui llegir com una mancança, té una explicació molt senzilla: com he dit abans, el PDI és qui s'encarrega de fer recerca i docència i, per tant, l'oferta va molt lligada (aquí i en totes les universitats) a les especialitats o temes de recerca de cada professor o àrea. Així doncs, en el cas de la UdG, atès que els membres del PDI de l'àrea d'Arqueologia ens movem en l'àmbit de la recerca sobre món iber i clàssic (sobretot romà), les propostes de matèries optatives hi estan directament relacionades. Per això, crec que seria absurd que, sense un especialista en la matèria a l'àrea, es volgués plantejar una assignatura sobre orientalística. Especialment tenint en compte, hi insisteixo, que la tradició de recerca de l'esmentada àrea se centra en el món antic que ens resulta culturalment i geogràfica més proper. En aquest mateix sentit, algú podria dir que els estudis d'Història de la UdG tenen mancances importants pel fet que no hi ha cap assignatura que tracti la història dels pobles, comunitats, cultures i civilitzacions del continent africà, o de l'extrem orient (la Xina, el Japó...) o fins i tot d'Oceania. Evidentment, tots aquests espais esmentats han allotjat i allotgen comunitats humanes i, per tant, han estat i són l'escenari del desenvolupament de diversos processos històrics la importància i interès dels quals ningú no nega. Però, tal i com he dit abans, per bé o per mal no es pot fer tot.
[continua el comentari anterior] En aquest sentit, tampoc no entenc una altra afirmació segons la qual la UdG és de les més mancades en formació relacionada amb la Història Antiga de tot l'Estat. Comparar l'oferta formativa de Girona amb la d'altres universitats com la de Barcelona o la Complutense de Madrid està fora de lloc, perquè estem parlant d'universitats de nivells diferents. La Complutense, per exemple, és una universitat molt més gran, amb molt més camí recorregut i amb més recursos a la seva disposició. Tots aquests factors combinats permeten tenir més personal i, en definitiva, més línies de recerca i més diversificades; per això allà sí hi ha una línia relacionada amb l'egiptologia i, en conseqüència, algunes assignatures optatives dels graus d’Història i Arqueologia tracten l’Egipte antic.
ResponEliminaFinalment, no puc passar per alt una altra de les afirmacions, que recull precisament un dels arguments ressenyats a l'article del DdG que va motivar aquesta entrada al bloc. No veig cap relació directa entre Egipte i els ibers en general o els indigets en particular. Que es trobin amulets amb la forma del déu Bes no significa en absolut que els ibers haguessin tingut als segles IV o III aC relacions directes amb els egipcis. Bes –que, efectivament, era una divinitat domèstica d’origen egipci– s'havia difós cap a altres cultures veïnes de l'egípcia, que l'havien adoptat. Una d'aquestes era la fenícia, els contactes (eminentment comercials) dels ibers amb la qual sí estan ben documentats. Així doncs, és més raonable pensar que el Bes d’Ullastret havia arribat com a conseqüència de les relacions d’indigets amb fenicis que no pas d’unes suposades relacions entre indigets i egipcis. De fet, en un recent (2007) estudi de Francisca Velázquez Brieva publicat pel Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (El dios Bes de Egipto a Ibiza), s’analitzen les diferents manifestacions d’aquesta divinitat trobades al registre arqueològic d’arreu del Mediterrani i, en referència a les dues mostres de terracota recuperades a Ullastret, l’anàlisi iconogràfica les relaciona molt amb les produccions procedents de l’àmbit centremediterrani (p. 90-92).