“Ni en la història, ni en cap altra ciència les causes es pressuposen, es busquen”
Marc Bloch


dijous, 24 de novembre de 2011

Accés lliure al fons de la Royal Society

Prop de 60.000 articles amb més de 70 anys d'antiguitat publicats en les revistes de la Royal Society durant tres segles es troben disponibles a través d’un cercador web. El catàleg inclou, entre d’altres, articles d'Isaac Newton, Benjamin Franklin o Charles Darwin.

diumenge, 16 d’octubre de 2011

TREBALLS DEL MÀSTER DE RECERCA DE LA UDG 2010-2011



LLISTA DELS TREBALLS DE RECERCA DEL MÀSTER EN INICIACIÓ A LA RECERCA EN HUMANITATS 
(Història, H. de l'Art, Filosofia i Filologia Catalana)

 
FILOLOGIA CATALANA

Josep Brugada Gutiérrez-Ravé
Cartells de desafiament entre mossèn Joan Terrades de Salelles, Galceran Escales i Pere Huguet Escales (1498-1500).
Director: Rafel Ramos
  
Paula Da Costa Souza 
Conservació i Innovació. La Concordança Negativa en Català i en Portuguès: Un Estudi Filològic.
Directora: Montserrat Batllori

Albert Piñero Subirana
Lectura de “De la Certesa” de L. Wittgenstein.
Director: Josep L. Prades

Mariona Viñolas Solés
La imatge dels catalans en la lírica trobadoresca.
Directora: Miriam Cabré

Josep Quintana Caralt
Títol treball:  Recuperació i popularització de l'obra de Joan Salvat-Papasseit. Del mite de l'home-poeta al mite del poeta-home.
Directora: Margarita Casacuberta

  
HISTÒRIA


Adriana Cle Brunsoms
Cala Aiguablava: un fondejador d’època clàssica.
Director: Joaquim Tremoleda

Xavier Niell Ciurana
Els monuments megalítics del massís de les Gavarres i de l’Ardenya (Baix Empordà, Gironès i Selva).
Director: Narcís Soler

Aleix Jiménez León
L’àmbit urbà i perurbà de Rhode entre el 195 a.c. i el segle II d.c.
Directora: Anna M. Puig

Andreu Torres Bagur
Estat de la qüestió sobre la romanització en l’àmbit rural de l’illa de Menorca: revisió crítica de les investigacions.
Director: Josep M. Nolla

Lluís-Esteve Casellas Serra
La descripció arxivística: mites i realitats.
Director: Alfred Mauri

Luciana Glogowski Martínez
Raó d’estat i diversitat de nacions a l’Europa del segle XVI. Les “Relationi” de Giovanni Botero segons Jaume Rebollosa (1602).
Director: Xavier Torres Sans

Mateu Guitart Molina
Guerra de setge i fortificacions a la Girona moderna: la Guerra dels Segadors (1635 – 1660).
Director: Xavier Torres Sans

Elisenda Baltrons Úbeda
Els inicis de la Guerra de Successió a Girona
Director: Xavier Torres Sans

Rosa Maria Gil Tort
Els arquitectes a la recerca de la seva missió en la funció pública. El cuerpo de Arquitectos Municipales de España a través de la seva revista (1929-1936).
Director: Joaquim M. Pugivert

David Moré Aguirre
El sublim i el quotidià dels fars de Catalunya. Paisatge, tècnica, cultura i societat a partir dels àlbums de visites.
Director:  Joaquim M. Puigvert

Claudi Yoldi Altamirano
Navegando por la izquierda. Aproximaciones a la vida política de Julián Gorkín. 
Director: Àngel Duarte


HISTÒRIA DE L’ART


Juan Piña Pedemonte
Estudi de l’església parroquial de Sant Nicolau de Malgrat de Mar: procés constructiu i anàlisi arquitectònica.
Director: Joaquim Garriga

Leticia Martin Sánchez
La novel·la visual a partir de Mad Men
Director: Àngel Quintana


Àngell Pubill Otàlora
Festa, litúrgia i música a la Girona del barroc: La visió dels jurats. Transcripció i estudi del llibre del Cerimonial dels jurats (o Lligall del Nou Redrès) de 1596, i del manual d’acords de 1593 a 1597.
Director: Francesc Miralpeix  


FILOSOFIA


Joaquim Malé Ribera
Pau i els Tessalonicencs. Estudi de la vida de l’apòstol dels pagans i anàlisi del primer escrit cristià.
Director: Joan Ferrer Costa

Jaume Romero Ruiz
Implícits filosòfics del convencionalisme en la geometria espaciotemporal.
Director: Víctor Gómez

Ana Katia Troncoso
Formas de exclusión al derecho de propiedad de la población campesina indígena en Argentina. Una aproximación al pensamiento de Michel Foucault.
Directora: Anna Quintanas

Jaume Bellera Solà
L’autonomia personal: un concepte controvertit.
Director: Anna Quintanas

LA MOR DE GLOBAL TALENT


El portal català Global Talent, destinat a la difusió de l'activitat científica dels centres de recerca de Catalunya està en inactivitat des de principis de 2011. La innovació i la recerca, presentats com dos puntals per sortir de la crisi pel govern de la Generalitat es troben, ara, sense el seu principal portal de difusió i comunicació i, per tant, amputats del lligam amb la societat. Així, l'estudi sobre el col·lapse de les poblacions de tonyines s'ha convertit en la notícia de portada dels darrers 7 mesos al portal de Global Talent. Vés a saber si aquesta notícia no representa la pròpia metàfora del col·lapse del portal.

Amb la desaparició de Global Talent Catalunya s'haurà de consolar amb l'existència del portal espanyol de difusió de notícies científiques (SINC) el qual és un referent actiu i prou complet de l'activitat científica espanyola. Recomanem especialment la secció dedicada a la Història, amb un recull important de notícies relacionades amb l'arqueologia.

dimarts, 27 de setembre de 2011

REVISTA LLIGAMS NÚM. 9

L'associació Lligams comunica a tots els interessats i interessades que es rebran articles pel proper número de la revista fins al 30 de novembre.

Els textos s'han d'enviar en format Word o OpenOffice a l'adreça: lligams@lligams.org. 

Les normes d'edició que cal respectar es poden consultar a la pàgina web de la revista lligams:

http://www.lligams.org/html/revistalligams.htm

divendres, 23 de setembre de 2011




LLIGAMS DÓNA SUPORT A L'ESCOLA EN CATALÀ




transcripció del manifest de l'entitat SOMESCOLA.CAT


Somescola.cat

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.

Davant d’això, les persones, entitats i centres educatius sotasignats.

AFIRMEM:

  • Que l’escola catalana és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
  • Que la immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.
  • Que aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte al castellà, en diferents àmbits.
  • Que l’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.
  • Que amb l’arribada d’un nombre important de famílies nouvingudes durant la primera dècada del segle XXI, aquest model d’escola ha ajudat a mantenir la cohesió social del país i s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries. A més, situa un nou escenari de multilingüisme que afavoreix l’excel•lència en la competència comunicativa.

SUBRATLLEM:

  • Que la immersió lingüística ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.
  • Que les sentències del Tribunal Suprem espanyol amenacen aquest model d’escola i de societat i obren la porta a demandes interessades que poden posar en perill la cohesió social de Catalunya.
  • Que cal actuar contra aquestes agressions de manera positiva, reforçant el model d’escola catalana i millorant la seva eficàcia per garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals.

EN CONSEQÜÈNCIA:

  • Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra l’escola catalana i les demandes que les han inspirades.
  • Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la nostra cultura i la nostra cohesió social.
  • Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

Barcelona, 16 de febrer de 2011


dijous, 1 de setembre de 2011

TIR ALS FONAMENTS DE L'ESCOLA PÚBLICA

Esperanza Aguirre, la presidenta de la Comunitat de Madrid, pretén que els professors dediquin més hores a la setmana davant dels alumnes. Actualment el professorat de l'ensenyament primari i secundari dedica 18 hores lectives setmanals a les classes davant dels alumnes. La resta d'hores es divideixen entre el treball de preparació de les classes, les correccions, les permanències, l'atenció als pares i d'altres tasques que complementen una jornada laboral similar a la de molts altres professionals i que no és inferior a les 40 hores setmanals.
Malgrat tot, Aguirre ha etzibat davant de la premsa que "la mayoria de personas trabaja más de 20 horas". Per la presidenta de la comunitat de Madrid els professors són uns privilegiats amb sous elevats que només treballen 18 hores setmanals. Ara bé, aquesta afirmació no es fa per desconeixement sinó amb la intenció de desacreditar un col·lectiu que ocupa una franja molt important de la despesa social de les comunitats. Desmantellar l'educació pública no és un problema per la dreta, ben al contrari, suposa un estalvi econòmic molt important per bé que es degradi sense límits el sistema públic d'ensenyament.

Mesures com aquesta reclamen, de part de la societat civil, una reacció ferma i contundent que aturi -per la via de la democràcia- les polítiques de desmantellament de l'estat del benestar. Si la societat civil no actua, assenteix!

divendres, 12 d’agost de 2011

OMBRES SOTA UN CEL RADIANT



“Ja era hora, que es presentés
aquí aquest llibre, essent
com és Camprondon i Molló
un dels escenaris principals
d’aquesta història.”
[ Jaume Fabre ]

Presentació:
dimecres 17 d’agost
Sala d’Actes de l’Ajuntament
19 h

Intervindran:

Mercè Ettinghausen
i Jaume Fabre

VEGEU EL CARTELL

dimecres, 29 de juny de 2011

NÚM 1 DE PORTICVM, REVISTA D'ESTUDIS MEDIEVALS

A iniciativa d'un grup de la Universitat Autònoma de Barcelona ha nascut una nova revista científica en català: Porticvm, dedicada a la publicació de treballs de recerca doctoral i recerques d'investigadors novells en l'àmbit de la recerca històrica medieval.



 Els articles d'aquest primer número són:

MARITCHU ETCHEVERRY
En chemin sur la Via Tolosana de Jaca à Pampelune: Retour sur les
oeuvres de maître Etienne et son rayonnement

CARLES SÁNCHEZ
La peregrinación a Montserrat en los siglos XII-XIII. Génesis de una
cultura devocional mariana

LAURA BARTOLOMÉ
Itinerant versus pelegrí. El periple del Mestre del timpà de Cabestany

PABLO ABELLA
Opus francigenum en el Iter francorum. El fecundo siglo XIII y la
nueva arquitectura de Castilla (comarca Odra-Pisuerga, Burgos)

ANDREA IMPROTA
Dal pulpito al sepolcro: contributo per l'iconografia di San Pietro
Martire da Verona nel XIII secolo

FLAVIA BAZZOCCHI
Colores y reflejos translúcidos en los recetarios medievales

MARTA MIRALPEIX
Pintura flamenca al camí de Sant Jaume a Catalunya

Respecte a les ressenyes:

MARIA LAURA FIGUERAS
Maestros del románico en el Camino de Santiago, Fundación Santa
María la Real, Aguilar del Campoo, 2010

ILARIA SGRIGNA
Esther Lozano López, Marta Serrano Cóll, Els capitells historiats del
claustre de la catedral de Tarragona, Tarragona, Arola Editors, 2010

CARLES SÁNCHEZ

Alicia Miguélez Cavero, Gesto y gestualidad en el arte románico de
los Reinos hispanos: lectura y valoración iconográfica, Círculo
Románico, Madrid, 2010

dimecres, 22 de juny de 2011

LA FAL·LÀCIA DELS MÀSTERS DE RECERCA. CAS UDG

La mercantilització ha aterrat a les universitats catalanes acompanyada de la crisi. Tot plegat requereix les millors dots de publicat i marqueting per vendre un producte, el màster de recerca, completament buit de contingut.

Aquest màster substitueix l'antic DEA, el Diploma d'Estudis Avançats, que servia de pas previ a la realització del doctorat. Ara, però, es considera una formació que obra les portes al món laboral (!). Els arguments que la UdG dóna per a defensar la vàlua d'aquests estudis són diversos i val la pena analitzar-los un a un.

Els objectius formatius:
"Els titulats obtindran una sòlida formació en humanitats i adquiriran els coeixements [coneixements] específics i les competèncias [competències] metodològiques fonamentals per desenvolupar activitats de recerca en aquest camp, des d'una perspectiva interdisciplinària, la qual cosa els permetrà integrar-se en grups i xarxes de recerca internacionals.
Es tracta, doncs, d'una oferta docent comuna i interdisciplinària que pretén impulsar l'excel·lència investigadora adoptant l'esperit interdisciplinari que guia també les reformes dels plans d'estudis de la Facultat de Lletres."

D'aquest punt sorprèn, i molt, que es digui que els estudiants adquiriran una sòlida formació en humanitats ja que les assignatures del màster són ben específiques i les matèries més genèriques ja les han desenvolupat durant el Grau. Per tant, potser es vol dir que durant els anys del Grau no han après res i que ara se'ls hi donarà la formació de debò. Però, fora de lloc queda l'al·lusió a la participació en grups i xarxes de recerca internacionals quan, en el camp de les lletres i en la història en particular els lligams internacionals de la UdG són ben escassos i es poden comptar amb els dits de la mà els professors que dominen l'anglès, incloses les noves incorporacions. Els més veterans s'acontenten amb el francès per bé que això no vol pas dir que participin de l'activitat de recerca de grups francòfons més enllà de casos concrets.
La peça que tanca aquesta presentació d'objectius és, textualment, "l'exel·lència investigadora" venuda com una característica inherent als nous titulars d'aquest màster. Més valdria repassar el procés de selecció dels becaris de la UdG per adonar-se que els elegits estan ben lluny de l'excel·lència i que el sistema es fonamenta amb una sèrie de principis bàsics a l'origen dels quals es troben les necessitats dels departaments i els grups de recerca amb més capacitat de diàleg amb el vicerectorat de recerca. Altrament, els pocs, poquíssims becaris que arriben amb una ajuda estatal o autonòmica poden passar fàcilment desapercebuts si no disposen de la benedicció oficial.

Però, si la formació no és la que sembla, quines són les opcions professionals d'aquests titulats?

Les sortides professionals

"La formació adquirida en un màster d’aquestes característiques prepara l’alumne per dur a terme diverses activitats professionals, com la de docència i diverses activitats en el món dels arxius i dels museus, de les editorials i en fundacions de capital públic o privat. Per altra banda, també podem remarcar l’alt nombre de becaris que cada any s’incorporen al doctorat com a becaris de recerca, gràcies als ajuts competitius de la Generalitat, el Ministeri i les beques UdG."

De nou la sorpresa és gran. Segons la informació oficial del màster la formació rebuda ha de conduir els alumnes del màster cap a nombroses sortides professionals: la docència, l'arxivística, els museus, les editorials, les fundacions (no s'específica de què, potser no gosen...). En un màster on la formació és exclusivament basada en conceptes relacionats amb la línia elegida com a mode de continuació del grau i sense procediments pràctics més enllà de la realització del treball final, exercici d'assaig lliure sobre qualsevol subjecte, com és possible que els estudiants es formin en coneixements d'arxivística? És que potser compta per alguna cosa la recerca feta en arxius??? És que potser quan hom va a consultar un arxiu aprèn a classificar els documents, gestionar transferències, crear catàlegs, conèixer la llei que regula el sector, procedir a l'eliminació de documents, etc. Probablement l'Associació d'Arxivers de Catalunya es sorprendria de tanta gosadia quan van haver de batallar durament per poder aconseguir un màster per a la formació d'arxivers que avui és un referent. I en docència? Com es pot formar un estudiant en docència si no en fa ?  És que aquesta professió s'aprèn per observació i no per la praxis? De nou, salten a la vista els damnificats, què passa el el famós màster per a la formació del professorat endegat després de la supressió del CAP? 
I els museus? la història es repeteix, potser valdria la pena suprimir el màster de patrimoni si realment amb el màster de recerca es forma els estudiants per treballar en museus? Quina formació pràctica tenen per fer-ho? i teòrica? És segur que el 95% dels alumnes del màster no han sentit a parlar mai de la llei del patrimoni cultural (9/1983). Editorials? Es refereixen al treball en una editorial o en la publicació de llibres? Si es tracta del primer cas la tergiversació és més que significativa i bé caldria que donessin bons exemples d'aquest tipus de sortides fora d'aquells estudiants formats prèviament en filologia. Altrament, la publicació bé pot arribar un dia però, serà remunerada? És ben sabut que els articles científics no són remunerats i que els llibres van amb el pa sota el braç i una carta de recomanació més o menys instigadora del potentat corresponent.
De fundacions val més abstenir-se de comentaris i més ara que la crisi de les Caixes n'ha tallat el flux de finançament potser ajudant a aclarir un espectre en ocasions ben fosc de la nostra societat.


Per reblar el clau, la informació del màster presenta l'accés a una beca de doctorat com una sortida professional. Cal realment molta perseverança per englotir aquesta afirmació. Les beques de doctorat són una formula molt antiga per a incorporar una ajuda temporal apte per a la realització de qualsevol tasca desplaent pel professorat, per millorar els resultats dels grups de recerca, per incrementar l'activitat investigadora de grups en paràlisi latent i generar el gust per la tupinada. Aquest producte, però, es desgasta fàcilment i cal canviar-lo cada 3 anys per no perdre la innocent il·lusió del debutant. 


Si realment el màster formés tan bé potser no s'haurien comès faltes d'ortografia en el programa oficial, o potser ha estat feina d'un becari ja convençut de la improductivitat del seu treball i amb el vent de nord que li anuncia un futur amarg per escapar de la crisi que avui s'abraona damunt de l'estat del benestar.


La universitat havia estat, per molts, l'arca de Noé però ara també s'enfonsa a falta d'haver-se procurat prou purgues de salut que li haurien fet augmentar credibilitat i consens.

dimarts, 21 de juny de 2011

MYSTERIES OF A NAZI PHOTO ALBUM

Així titula el diari americà The NewYorkTimes la descoberta d'un àlbum de fotos amb imatges inèdits d'Hitler i d'oficials alemanys amb detinguts jueus. L'àlbum, donat a conèixer per un jubilat americà amb la intenció de fer coixí arribà als Estats Units a través d'un home alemany que no s'ha pogut identificar.

Font: Private collection, via The New York Times

Segons la notícia del The New York Times les fotografies són de qualitat i proven que el fotògraf coneixia perfectament l'ofici. A més a més, les imatges ofereixen aspectes poc retratats del període de la Segona Guerra Mundial.

Varies imatges corresponen a l'any 1941, quan l'exèrcit nazi es concentrava en les operacions al front de l'Est. A més d'aspectes relacionats amb les operacions de guerra hi ha moltes imatges de la vida quotidiana i potser són aquestes les que tenen una major qualitat. Els retrats i tenen un paper principal.

Al bloc del diari nioyorquès se n'ofereix un recull prou interessant. Aquí teniu l'enllaç:

Mysteries of a nazi photo album

AUGMENT MATRÍCULA UNIVERSITÀRIA

Segons l'acord del govern de la Generalitat fet públic avui les taxes de matrícula pel curs vinent augmentaran en totes les disciplines en una escala que va dels 60 als més de 100€. Només el 25% d'aquest augment es destinarà a la creació de beques per a persones amb dificultats econòmiques.

On anirà el 75% restant?

diumenge, 19 de juny de 2011

ETB i TV3 biografien el comunista Jesús Monzón

Una coproducció de TV3 i ETB realitza una biografia del líder comunista Jesús Monzón Reparaz. Presentat com el reconeixement públic d'un personatge desconegut de la història, Jesús Monzón és, malgrat tot, ben conegut pels historiadors i la seva biografia prou detallada. És cert, no obstant, que la seva participació a la invasió de la Vall d'Aran al 1944 no ha estat prou valorada. L'historiador i periodista Manuel Martorell, autor de Retorno a la lealtad, és el primer que n'ha volgut explotar la idea de novetat en el tractament del personatge en el seu llibre: Jesús Monzón, el líder comunista olvidado por la història. El llibre, editat fa 11 anys, és de ben segur més novedós que el documental, que es fonamenta en aquest per traçar la història. En qualsevol cas, en història, com en qualsevol altra àmbit, és difícil i sembla vanitós presentar un tema com una novetat integra. Si volem donar a les paraules el valor que tenen valdria la pena mostrar una certa cura i contextualitzar els fets. Visualitzant el documental hom té la impressió d'aprendre i conèixer la vida del fins ara desconegut Jesús Monzón i, en canvi, fa una dècada que circula la seva biografia.
Fugint d'aquests aspectes formals el documental resulta prou interessant. A més de gaudir d'una de les darreres entrevistes en castellà a l'escriptor i ex comunista Jorge Semprún, mort recentment, també es detallen fets històrics importants per la història d'Espanya del segle XX. Entre els aspectes més destacats trobem la fugida de Monzón pel Pirineu navarrés després d'haver estat identificat per Jaime del Burgo, que malgrat tot no el va delatar. La preparació de l'ocupació de la Vall d'Aran i l'exclusió del PCE són altres aspectes interessants. Amb tot, no resulta menys rellevant la vida professional de Monzón que a partir dels seus anys a Mèxic es dreçarà com un notable professor en diferents escoles de negocis. Fins i tot va presidir l'Institut Balear d'Estudis Empresarials. Aquesta curiosa participació d'un comunista en la formació d'empresaris d'un model capitalista reclama una aproximació més fina al personatge una vegada traçats els principals punts de la seva trajectòria vital. Probablement la difusió del documental impulsarà una major recerca a l'entorn del personatge.

Vegeu el documental a través d'aquest enllaç:

Documental

Altres fonts:

Bloc de cuevalagua
AAuñamendi Eusko Entziklopedia Euskomedia fundazioa

 

dimarts, 7 de juny de 2011

BRANGULÍ AL CCCB


El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona presenta una exposició de l'obra gràfica del fotògraf Josep Brangulí, notari català. Les imatges van des de 1909 a 1945.
El CCCB presenta una selecció del fons que conserva l'Arxiu Nacional de Catalunya. Brangulí forma part dels fotògrafs clàssics, en certa manera bandejats per les avantguardes.

L’exposició, comissariada pel fotògrafs Valentín Vallhonrat i Rafael Levenfeld, manté l’estructura temàtica de l’arxiu de Josep Brangulí i reflecteix la diversitat i el tractament seriat que l’autor dóna als temes, entre els quals destaquen els següents: Setmana Tràgica, Tallers artesans, Societat abans de la República, Societat 1931–1936, Construcció de vaixells de formigó, Bombers, Boxa, Casa Reial a l’Exposició Universal de 1929, Escoles, Arquitectura industrial, Fira de Barcelona, Hospital, Intercanvi de presoners de la Segona Guerra Mundial, Museus, Nocturnes, Paisatge urbà, Platja, Port, República, Somorrostro, Desplaçament de Treballadors a Alemanya, Tramvies, Guerra i Postguerra. Font: CCCB.

dilluns, 6 de juny de 2011

UNIVERSITATS - AUGMENT DEL 7,6% DEL PREU DE LES MATRÍCULES

Avui La Vanguardia digital publica la notícia de l'augment d'un 7,6% del preu de les matrícules universitàries pel curs vinent. A aquest increment s'hi afegeixen els augments programats per als repetidors, molt més elevats. Tot plegat s'inscriu dins de la nova política del govern de la generalitat, inclinada a augmentar el preu de totes les taxes universitàries al mateix temps que es retalla la plantilla de professors i personal d'administració i serveis.

divendres, 27 de maig de 2011

VIDEO DE VILAWEB SOBRE EL DESALLOTJAMENT A PLAÇA CATALUNYA

El diari electrònic Vilaweb ha penjat un video on es pot veure amb claredat l'actuació dels mossos i l'actuació dels acampats a Plaça Catalunya.

Les imatges il·lustren prou bé el que ha passat:

Aquí teniu l'enllaç:

VILAWEB - DESALLOTJAMENT PLAÇA CATALUNYA


Darrera hora: The New York Times es fa ressó del desallotjament violent de la Plaça de Catalunya

Vegeu la notícia clicant aquí

dijous, 26 de maig de 2011

MANEL FUENTES INDIGNAT PELS PEATGES A L'OMBRA


Avui, a El Matí de Catalunya Ràdio Manel Fuentes ha explotat a les 8h00 clamant en contra del model de política d'obres públiques basat en els peatges a l'ombra.
El funcionament d'aquest model -una hipoteca pel país- es fonamenta en el contracta d'una obra on la generalitat no posa ni un cèntim fins que s'ha acabat l'obra però quan això succeeix abona el preu de l'obra més els interessos i, durant 30 anys, abona un percentatge per a l'ús que es fa de la via amb l'agreujant que si l'ús que se'n fa és menor a l'establert la generalitat indemnitza l'empresa constructora. Això implica que el preu final de l'obra es multipliqui per 3 i que els interessos a pagar es perllonguin per a obres finalitzades avui fins al 2040.
La informació prové directament de la conselleria del Sr. Recoder. Així les coses, la Generalitat no està al servei del poble, sinó al servei del lobby de la construcció. Si abans els bancs s'havien posat -des del nacionalisme català- al servei de Catalunya; avui és la Generalitat i el nacionalisme català que es posa al servei de l'economia neoliberal.

Escolteu la portada del Matí de Catalunya Ràdio

dimarts, 24 de maig de 2011

BOICOT A LA COMISSIÓ DE GOVERN DE LA UB

Antisistema? hypies? acampats? No! Alumnes i PROFESSORS (!!!) de la UB han boicotejat avui la celebració de la comissió de govern de la UB que pretenia aprovar la reducció del pressupost d'aquesta universitat pública.
Diem que el boicot ha vingut donat per professors, és cert, però cal dir que els que es manifesten són, de manera generalitzada, els anomenats "associats". Un grup cada vegada més nombrós dins de les universitats catalanes que viu en una situació de creixen precarietat. Sovint són contractats per una assignatura en concret o bé dues i els salaris no acostumen a superar els 1.000€ i de vegades en queden ben lluny. Aquests professors sense plaça fixe clamen per un lloc de treball estable. Alguns amb més raó que d'altres per les deficiències democràtiques per a la promoció del personal docent.
Els alumnes, a més a més de la precarització de la universitat davant de la disminució del professorat també reclamen que no s'augmentin les taxes acadèmiques. Les matrícules poden créixer substancial ment el proper curs! També es vol preservar la doble convocatòria d'exàmens (juny i setembre).

Per a més informació podeu consultar el bloc de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública i l'article del diari ARA sobre la qüestió.

dilluns, 23 de maig de 2011

LLIGAMS A DIALNET


L'associació Lligams ha subscrit un acord perquè la revista de l'entitat passi a formar part dels fons de la Fundació DIALNET. Aquesta organització ofereix la consulta de les publicacions científiques espanyoles. Les opcions del portal permeten la recerca de documents per autor, títol, revista o codi ISSN.
D'aquesta manera, tots els números de la revista estaran a la xarxa DIALNET amb accés obert. Només es restringirà l'accés al darrer número fins que hagi passat mig any de la seva publicació o bé s'hagi publicat el següent.
Des de Lligams esperem que aquesta col·laboració amb el principal portal de recerca de publicacions científiques projecti la revista dins de l'àmbit nacional i es doni una difusió molt més amplia als estudis publicats.

AVUI COMENCEN LES RETALLADES DE DEBÓ

Amb la finalització de les eleccions municipals es posa fi a la darrera barrera electoral que impedia el ple desenvolupament d'una política encaminada a desfer les polítiques públiques i socials de la Generalitat de Catalunya.
El pròxim pas és la redacció del pressupost pel 2011, fins ara una incògnita només justificades per la celebració dels comicis municipals.
El temps dirà però la responsabilitat en un règim democràtic rau en els ciutadans i aquests han demostrat que aproven majoritàriament la política del govern. Fins quan? El temps dirà...

Mentrestant, la consellera d'educació es dedica a rentar la seva imatge arran de la problemàtica de les oposicions tot enviant correus electrònics demanant disculpes per la impugnació dels procés d'oposicions finalment retirat pel govern central.

dimecres, 18 de maig de 2011

RECULL DE PREMSA INTERNACIONAL DE LES MANIFESTACIONS A ESPANYA


Els articles estan ordenats per data d'aparició de més antic a més recent. Per veure els articles cliqueu damunt del nom dels diaris, l'enllaç és directe.

A l'esquerra, un dels logotips del moviment 15M

Premsa francesa:


Els diaris francesos dediquen un interès major a la manifestació i la comparen amb els moviments esdevinguts al nord d'Àfrica dibuixant una línia creixent del nombre de manifestants i de l'impuls d'un moviment que no s'atura malgrat la prohibició de la Junta Electoral Central i els assajos de desallotjament dels Mossos d'Esquadra.



El diari Le Monde ofereix la possibilitat d'escriure textos de com es viu la manifestació a Espanya. L'enllaç per fer-ho és el següent: Vous êtes en Espagne. Comment s'organise la protestation de la jeunesse?

Le Monde: 18-05-2011 Les jeunes Espagnols dans la rue pour clamer leur ras-le-vol

Le Monde: 20-05-2011 GROGNE. Le mouvement social espagnol organisé et connecté

Le Monde: 20-05-2011 Espagne: la contestation gagne du terrain malgré l'interdiction de manifester

Le Monde: 23-05-2011 En Espagne, la leçon de "los indignados"

Le Monde: 23-05-2011 Elections espagnoles: "Le vote sanction aurait de toute façon eu lieu"

Le Monde: 25-05-2011 La mobilisation marque le pas en Espagne

Le Monde: 26-05-2011 Après l'Espagne, le mouvement des "indignés" gagne la Grèce

Le Monde: 27-05-2011 Légers heurts lors du démontage du campement des "indignés" à Barcelone

Le Monde:
30-05-2011 En Espagne, la "génération perdue" cherche les moyens de continuer à se faire entendre.

Le Figaro: 1 8-05-2011 Les jeunes Espagnols manifestent massivement

Le Figaro: 21-05-2011 En Espagne, la "génération perdue" s'indigne dans la rue

Le Figaro: 18-05-2011 Espagne: la jeunesse en révolte contre la crise

Le Figaro: 27-05-2011 Barcelone: les "indignés" délogés

Courrier International: 16-05-2011 "La jeunesse sans avenir" dans la rue. (Traducció d'un article publicat el diari El País.)

Liberation: 19-05-2011 Les "indignés" prennent la Puerta del Sol.

Liberation: 21-05-2011 L'Espagne entre vot et révolte

Premsa italiana:

LaRepubblica: 18-05-2011 La protesta degli "indignati scuote i partiti spagnoli

LaRepubblica: 21-05-2011. La sfida degli "indignados" continua I manifestanti restano in piazza

Corriere della Sera: 21-05-2011 Tam Tam sur internet e l'italia scopre i cortei "indignados"

Corriere della Sera: 21/05/2011 Gli indignados sfidano il divieto (document visual)

Premsa nord-americana:

The New York Times: 18-05-2011 Spanish Protesters Rally in Madrid Despite Ban

The New York Times: 19-05-2011 Spaniards Take to Streets Before Vote

The New York Times: 21-05-2011 Despite Ban, Protests Continue Before Spanish Vote

The New York Times: 27-05-2011 Police Clash With Protesters in Barcelona

The Washington Post: 20-05-2011 Spanish PM evasive on whether police will break up banned election-eve demonstrations.

Premsa britànica:

The Gardian: 20-05-2011 Peaceful protests in Madrid's Puerta del Sol Square (Galeria d'imatges)

The Gardian: 21-05-2011 'We'll have to pay for something we have not created': Protesters occupy Madrid square (video)

The Gardian: 21-05-2011 Spanish defy protest ban ahead of elections

The Gardian: 21-05-2011 How corruption, cuts and despair drove Spain's protesters on to the Streets.

the independent: 21-05-2011 Spaniards protest before elections despite ban

Premsa portuguesa:

Correio da Manha: 19-05-2011 Espanha escuta é a nossa luta

Premsa alemanya:

Frankfurter:
20-05-2011 Protestverbot in Spanien

Frankfurter: 22-05-2011 Das Antisystem sind die anderen
(Reuters)


Podeu enviar els vostres propis enllaços d'altres diaris i els penjarem per ampliar la informació

DE LA PLAÇA TAHRIK A LA PLAÇA CATALUNYA


El món modern, el que coneixem avui, es caracteritza per haver trencat les fronteres dels estats. L'economia, en aquest sentit, ha traspassat moltes barreres que han afavorit un desenvolupament econòmic notable. Paral·lelament, però, també s'han produït molts desajustos. En un context global on la incidència dels problemes locals poden condemnar els mercats a efectes més globals, la reacció en contra de les llibertats que sorgí dels països del nord d'Àfrica està demostrant que no només els mercats viuen aquest efecte.


Imatge: http://www.barcelonaya.com/

El moviment 15 de maig és la viva expressió del transvasament d'una indignació d'un poble oprimit, exclòs d'oportunitats i abandonat per un règim corrupte. Un transvasament que pot repercutir en països i cultures ben diferents. Els espanyols viuen aquesta setmana un rebrot de l'esperit que va moure la societat egípcia a tombar el president Moubarak. Parlo d'Egipte perquè més enllà de la primera revolta a Tunísia, el país dels faraons és l'expressió més clara de la força del poble en un país gran i divers.

Avui els polítics encara no han comprès la magnitud del que s'està gestant als centres de les principals ciutats catalanes i espanyoles. La crisi engendrada -sense cap mena de dubte- per la liberalització del sol i la promoció d'un model fonamentat en el sector immobiliari ha arruïnat moltes famílies que han vist perdre el seu patrimoni a mans de la banca privada. Les caixes, quan s'acabin les ajudes del govern, també podran incorporar-se a la definició. S'haurà perdut un model social més, un valor més de la societat del benestar per repartir dividends entre els principals homes de negocis d'ací i d'allà. Si bé la crisi ha estat global i s'inicà als EEUU el cas espanyol és de manual dins d'un sistema, el capitalista, fonamentat en períodes d'expansió, de creixement i períodes d'estancament i/o retrossés.
Tot i l'evidència del problema, no es va voler anunciar ni anticipar per por a obrir la caixa de pandora. El PSOE, que en les dos darreres legislatures hauria pogut canviar la llei del sol i limitar l'especulació, els POUM, les desgravacions fiscals per a la compra d'una vivenda, etc. No ho feu. Aquestes mesures, directes, no l'eximien tampoc d'aplicar altres polítiques que de manera indirecta incidissin en una menor especulació i endeutament dels ciutadans. Per exemple, aplicant una normativa més estricta als bancs per a la concessió d'una hipoteca i reduint el període màxim de vigència del contracte a, per exemple, 25 anys.
Res de tot això s'ha fet i, per contra, es dóna llum verda a les retallades de salaris, a les reduccions de personal a les administracions públiques, s'augmenten els impostos, es limiten les inversions en despesa social, etc.

Però, el carrer no ha sentit aquests canvis com una via per al procés de recuperació sinó com un greuge més a la seva precària situació. A Catalunya les retalles són molt intenses però no afecten ni a: Consells Comarcals, Diputacions, delegats territorials (que han rebut un quantiós augment de sou), etc. Per tant, els òrgans essencialment polítics persistixen invariables!

dimarts, 17 de maig de 2011

DEMAGÒGIA SOBRE LES OPOSICIONS A ENSENYAMENT

Després que aquest matí s'hagi donat a conèixer que el govern espanyol no recorrerà les oposicions convocades per la conselleria d'ensenyament el portaveu del govern, Francesc Homs, s'ha ventat de la capacitat negociadora de la Generalitat. Fins i tot s'ha atrevit a dir que no es convoquen més places com voldria CIU perquè aleshores el govern central tornaria a tombar la convocatòria.

SUPÈRBIA I DEMAGÒGIA. Les places convocades les assignà la conselleria d'ensenyament per voluntat pròpia i conscient que reduïa quantiosament les xifres que s'havien anunciat la tardor passada. Tot plegat fa tot l'efecte de ser una maniobra plenament electoralista per evitar qualsevol sotrac a les eleccions municipals del proper diumenge. Entre línies circula el rumor que només s'atorgarà plaça als interins i que la resta de les places convocades seran declarades desertes.

Si aquesta possibilitat es confirma, una vegada més la política dels fets consumats s'haurà imposat a la política dels somriures i les promeses.

dijous, 12 de maig de 2011

Estudiants de la UdG boicotegen l'aprovació de les retallades

Amb el lema "PROU RETALLADES, DEFENSEM LA UDG" un grup d'estudiants de la Universitat de Girona han boicotejat el consell de Govern que havia d'aprovar una retallada pressupostària del 18% en la partida de personal. Aquesta lleu demora no impedirà, però, que s'aprovi més endavant. Uns pocs manifestants ben poc podran fer davant dels òrgans de direcció de la Universitat.
Per això caldrà veure fins a quin punt aquesta victòria estètica tindrà continuïtat o no.
D'altra banda, la comunitat docent cada vegada s'expressa amb més vigor en contra de les retallades. Un vigor motivat pel perill a la pèrdua d'un lloc de treball que en alguns casos s'ha guanyat amb suor. En d'altres casos, però, el clientelisme de temps pretèrits n'ha aplanat el camí tot fent acte de presència. La crítica a les retallades hauria d'acompanyar-se, doncs, d'un esperit crític que pensi no només en la preservació dels llocs de treball sinó també amb una estructura més clara i transparent de la universitat. Durant els anys grassos des de la universitat i des de molts altres llocs s'ha fet i desfet a grat sense tenir en compte conseqüències ni damnificats. Potser ara cal, doncs, un exercici col·lectiu de sinceritat on les cares més visibles d'aquests anys s'arraconin per deixar la veu als més joves: els principals perjudicats d'una crisi que els hi és sobrevinguda.

Mentrestant, a Grècia...

L'extrema gravetat de la crisi econòmica que es viu a Grècia ha tocat de ple el sector públic d'ensenyament. La desesperació per a la pèrdua de llocs de treball i una creixen precarització de la vida laboral han dut els professors amb una situació més inestable a realitzar accions de força per fer sentir la seva veu.
Tant és així que han protagonitzat la ocupació d'una televisió pública per tal de fer sentir la seva veu, que consideren ofuscada pels mitjans, a través de la irrupció en directe al plató d'un informatiu vespre.

A través del següent enllaç es pot seguir amb subtítols en castellà l'entrada dels manifestants a la televisió pública:

https://www.youtube.com/watch?v=YH1g1NY-Gk8&feature=player_embedded

Document difós per:

ΚΑΤΑΛΗΨΗ ΕΣΗΕΑ


No cal dir que ningú vol que la situació arribi a aquest extrem a Catalunya. Tot i això, les darreres informacions provinents del ministeri d'educació sobre la il·legalitat de la convocatòria d'oposicions del proper juny han fet saltar totes les veus d'alarma entre professors, sindicats i mares i pares d'alumnes. Quan hi hagi una resolució ferma al respecte comentarem aquests fets al bloc.

dilluns, 9 de maig de 2011

NOVA WEB PER LA REVISTA LLIGAMS

La revista Lligams estrena nova pàgina web amb un important canvi que millora els continguts, l'accés i la navegació. A partir d'ara el nou accés té la següent direcció: http://www.lligams.org/html/revistalligams.htm

Les modificacions de la pàgina s'emmarquen en un procés de millora de la revista que també passa per augmentar la seva incidència en el camp cultural i augmentar els col·laboradors, ja sigui a través d'aportacions d'articles i altres textos o per inclusió de nous membres del consell científic.

dimarts, 3 de maig de 2011

MUSEU PICASSO: VINYETES AL FRONT


El Museu Picasso de Barcelona acull (18 de març - 29 de maig) una esplèndida exposició de vinyetes que Pablo Picasso va elaborar durant la Guerra Civil Espanyola com a sàtira política dels generals rebels.

El gener del 1937, Picasso va començar a treballar en un parell d’aiguaforts en els quals va abocar una descarnada sàtira contra el general Franco i la violència dels atacs al bàndol republicà, i també una denúncia del dolor de les víctimes del conflicte bèl·lic que Espanya estava patint. Cadascun dels gravats conté nou vinyetes que inicialment havien de ser reproduïdes de forma individual com a postals. L’artista va escollir per a les estampes el títol de Somni i Mentida de Franco i finalment es van vendre, sense tallar i dins d’una carpeta amb un dels seus poemes, durant l’Exposició Internacional de París d’aquell mateix any. Aquesta obra, una de les més emblemàtiques de la producció picassiana de l’època, és l’eix vertebrador de l’exposició «Vinyetes al front», que analitza en profunditat la vinculació entre el llenguatge gràfic i simbòlic que Picasso va emprar a Somni i Mentida de Franco i la resta de les manifestacions artístiques i propagandístiques —auques, cartells, reportatges fotogràfics, postals— que es van desenvolupar durant la Guerra Civil espanyola. La mostra i el catàleg permeten constatar de nou els lligams permanents entre Picasso, la seva obra i la societat del seu temps.

Comissariat: Salvador Haro, Inocente Soto i Claustre Rafart i Planas

Museu Picasso
Bloc del Museu Picasso

Horaris de l'exposició i visites guiades

TRASPÀS IL·LEGAL DE MESTRES DE PRIMÀRIA A SECUNDÀRIA

La supressió de la sisena hora de primària crearà una bossa d'hores en mestres de primària amb plaça fixa que el departament d'ensenyament pensa cobrir traspassant aquests mestres a la secundària amb un acte fora de la llei.
Aquests professors no tenen la formació requerida per exercir a la secundària però tampoc la titulació adequada ni en molts casos l'interès o la motivació per exercir davant d'alumnes de 12 a 16 anys, acostumats als de 6 a 12. Alhora, aquest traspàs tindria efectes funestos per tots els nous professors de secundària que aspiren a una plaça fixa i, més tenint en compte la supressió del 60% de les places de les properes oposicions i la reducció del nombre d'interins.
Tot plegat és la prova d'una actitud completament contrària als interessos de l'escola pública per part del departament d'ensenyament.

Els sindicats clamen contra aquesta mesura. Vegeu alguns dels comentaris a través dels següents enllaços:

ASPEPC, ASPEPC (2), CCOO (ensenyament)

divendres, 29 d’abril de 2011

ASPEPC-SPS DIU PROU !

La conselleria d'Ensenyament ha començat a concretar les mesures de reducció del pressupost sense capacitat de diàleg amb els sindicats. El representant d'ensenyament, fent gala d'un català de batalla, s'ha pronunciat amb aquestes paraules en veure que el sindicat retransmetia la trobada a través del Twiter: "Em callaré i no diré ni una paraula". Sorprenen exercici de democràcia el dels membres del departament d'Irene Rigau després de la patinada del delegat per Girona exigint als directors dels centres d'ensenyament que no filtrin cap notícia relacionada amb les retallades.

Les primeres modificacions pel curs vinent són les següents:

- Increment de 2 hores setmanals de la jornada laboral dels docents.
- Retirada de la reducció de 2 hores lectives als docents majors de 55 anys.
- Acreditar 9 mesos treballats enlloc de 6 per perquè els docents interins cobrin el mes de juliol.
- Menys reduccions de les hores de docència pels càrrecs que exerceixen tasques de direcció.

En cap cas s'ha parlat de millorar l'estabilitat dels interins ni de la jornada intensiva, les dues principals reivindicacions dels sindicats.

Les darreres informacions que han eixit del departament diuen que la taula de negociació continuarà sense negociació. Amb aquesta actitud, l'any vinent prop de 4.500 interins seguiran patint el maltracte professional endèmic del sector, cobrint baixes arreu, practicant desplaçaments que no permeten ni assumir les despeses de transport i sense cap garantia ni estabilitat laboral. Alhora, els docents amb plaça, prop de 67.000, veuran incrementada la seva jornada laboral sense cap compensació.

dimarts, 26 d’abril de 2011

Creació de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública

Un grup de professors, personal investigador i PAS de les universitats catalanes ha creat una Plataforma en Defensa de la Universitat Pública Catalana (PUDUP). La reunió que va donar lloc a aquesta plataforma va comptar amb membres de les comunitats universitàries de la UAB, UB, UPF, UdG, UPC.
L'objectiu d'aquesta plataforma és mostrar el ple desacord dels membres de la universitat pública a les retallades imposades pel govern de la Generalitat: "Amb tota la nostra diversitat, compartíem també una ferma voluntat de no fer de la nostra passivitat complicitat amb l’actual programa de retallades neoliberals a què l’actual govern de la Generalitat vol sotmetre a les universitats, com a part del procés de privatitzar serveis públics."

Per a recollir suports i canalitzar les activitats de la plataforma s'ha obert un bloc. També s'estan recollint adhesions de suport i preparant diferents actes reivindicatius.

dilluns, 25 d’abril de 2011

El judici d'Adolf Eichmann a la xarxa


Seixanta anys després del judici a un dels criminals nazis més destacats el Memorial de Yad Vashem i els Arxius d'Israel han decidit posar a disposició dels internautes els enregistraments del judici que va condemnar a mort el criminal nazi. Ara, Youtube ha creat una pàgina per poder visualitzar aquests enregistraments en anglès.

Adolf Eichmann, tinent coronel de les SS, es va refugiar a l'Argentina després de la Segona Guerra Mundial i va viure en aquest país amb una identitat falsa fins que els serveis secrets israelians el van localitzar i segrestar al 1960. Aleshores va ser conduït a Jerusalem i condemnat a mort.

dilluns, 18 d’abril de 2011

LA CRISI A LES UNIVERSITATS

Endevades el Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona ha intentat reunir el seu consell de govern per concretar la reducció del pressupost pel curs vinent. El Rectorat de la UAB planteja l'ajornament de les convocatòries de col·laboració universitària i investigació entre d'altres reduccions que afectarien a les substitucions del personal vacant i a la contractació de places per malaltia o excedència.
Fins ara els dos intents de reunir el consell de govern han estat boicotejats per les manifestacions dels estudiants, convençuts que atacar el pressupost de formació del personal investigador no és la via per afrontar la reducció del pressupost. Des de diversos sectors d'estudiants es clama contra la cúpula de la universitat i s'apel·la a l'ús de cotxes oficials per il·lustrar la frontera oberta que existeix entre els diferents estaments de la UAB des del becari mileurista (quan hi arriba) i fins al Rectorat.

Per saber-ne més consulteu aquest article de lamalla.cat

dissabte, 16 d’abril de 2011

CEGAR L'HERBA BAIXA I ABONAR ELS GRANS ARBRES

Ahir, dia 15 d'abril el DOGC publicava l'augment de sou dels 7 delegats territorials de Catalunya, un augment que representa prop de 12.000€ més anuals sobre el sou brut. Aquests diners representen, es miri per on es miri, la pèrdua de quelcom d'altre que pot ser equivalent al sou anual de 7 becaris de formació de personal investigador de la Generalitat de Catalunya.


Es tracta d'un fet que pot ser jutjat com a insignificant però no deixa de mostrar les prioritats d'un govern que cega arran de terra per baix i premia per dalt. Ben poc saben de la gestió dels boscos, on és necessari tallar alguns arbres ja grans per donar llum i possibilitats de créixer i renovar el bosc als més petits.

divendres, 15 d’abril de 2011

900 MESTRES MENYS PEL CURS VINENT

Una setmana després d'haver manifestat textualment que es garantiria el manteniment de la plantilla docent actual el departament d'ensenyament comunica una retallada de 900 mestres i professors corresponents a la meitat de les places que es perdran per jubilació i que no es té intenció de substituir.
Al mateix temps, es preveu un increment de 15.000 nous alumnes al curs vinent. Tot plegat deixa en evidència el falseig de la informació i el pèssim servei de comunicació del departament que, ara no, ara sí, ara no però sí perquè la pròrroga del pressupost ho reclama acaben mostrant la cara menys amable d'un sistema educatiu en crisi des de ja fa massa temps.
Per la seva banda, els sindicats respiren més tranquils després d'haver previst retallades de més de 3.000 docents. Qui sap si tot plegat no ha estat només una juguesca per acabar rebaixant el llistó i, d'aquesta manera, llimar les resistències a una reducció de plantilla que proporcionalment a l'increment d'alumnes resulta significativament més important que els 900 professors en menys anunciats.

dijous, 14 d’abril de 2011

L'ORGANITZACIÓ DE LES PROTESTES A L'ESCOLA PÚBLICA

Una samarreta, un color i unes reivindicacions que havien nascut per anar en contra de la política d'educació de l'antic conseller Ernest Maragall són ara l'estàndard per defensar l'escola pública davant de la conselleria d'educació.
Irene Rigau ha estat rebuda amb una acollida ben particular a Badalona, on va néixer aquest moviment de la mà dels directors dels centres i les associacions de pares i mares d'alumnes. Tot plegat, dóna una bona mostra de la transversalitat dels moviments reivindicatius i de la capacitat d'expressió d'una escola que, ara per ara, encara no demostra tenir un interlocutor clar amb ensenyament degut, probablement, a la falta de concreció de les retallades i al desconeixement de la seva aplicació pràctica.
En qualsevol cas, els rumors provoquen inquietud i la línia política de la conselleria engendra rumors tot evitant la quantificació i els efectes de la reducció del pressupost.

Caldrà veure fins on s'estenen les samarretes grogues i qui les enfunda per conèixer realment l'abast d'aquest moviment. Segurament des del govern també es segueix de prop, tisores en mà, per calibrar per on comença la primera atzagaiada.

RISC DE PÈRDUA DE 3.400 MESTRES DE L'ESCOLA PÚBLICA

Els sindicats valoren les propostes emeses pel departament d'educació de manera molt negativa. Després que la ràbia del col·lectiu mèdic davant de la política de fets consumats del departament de salut del conseller Boi Ruiz l'activitat sindical aflora en el sí de l'educació.
Diversos sindicats (USTEC•STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, Fete-UGT i CGT) alerten del perill de perdre fins a 3.400 mestres a causa de les diverses mesures plantejades pel departament d'ensenyament. D'altra banda, la consellera no ha elaborat cap estimació de les possibles retallades de plantilla que poden implicar les mesures que ha exposat sense baixar del camp de la literatura al quadre matemàtic.Així mateix, es reclamen polítiques concretes per reduir el fracàs escolar amb mesures a mig termini, fins al 2020.

Per a més informació podeu consultar:

El Singular digital

dimarts, 12 d’abril de 2011

RETALLADA PRESSUPOSTARIA DE 144 MILIONS D'EUROS A LES UNIVERSITATS CATALANES

Segons diferents mitjans catalans el govern de la Generalitat pretén retallar fins a 144 milions d'euros a les universitats públiques catalanes. Els primers incidents ja s'han fet sentir a la Universitat Autònoma de Barcelona, on els treballadors han boicotejat el consell de govern que havia d'aprovar la retallada pressupostària.

La defensa de la universitat per part dels treballadors és un bon indicador del rebuig a practicar una reducció de les despeses que afecti directament la plantilla de les universitats, especialment pel que respecte als treballadors amb un contracte d'obra i servei o en els contractuals no-indefinits.

Per a més informació podeu consultar:

la Malla

diumenge, 10 d’abril de 2011

PREOCUPACIÓ A FAPAC PER LES RETALLADES A EDUCACIÓ

La Federació D'associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya mostra la seva preocupació en un text publicat a la seva pàgina web el passat 25 de març. Entre d'altres temes, s'exposa la problemàtica de la no-substitució d'una part del personal docent a temps parcial i la situació de provisionalitat que viuen els centres d'ensenyament, que funcionen -com la resta de l'administració pública- amb el pressupost prorrogat de l'any 2010. També s'exposa la necessitat de complir amb la paraula del govern de realitzar una trobada col·lectiva de tots els actors interessants en el debat educatiu per garantir els projectes de millora del fracàs escolar. Finalment, es reclama que s'aclareixi quina serà la plantilla de personal docent aprovada per l'any 2011 i si aquesta suposarà una reducció respecte a l'any 2010.

Podeu consultar el text complet de la FAPAC des d'aquest enllaç: "Consideracions sobre les retallades en educació"

dijous, 7 d’abril de 2011

"Ensenyament garanteix el manteniment de la plantilla docent actual"

Amb aquest titular la conselleria d'ensenyament vol destacar que no es perdran mestres pel curs vinent. Ara bé, si es manté la plantilla i es convoquen un 60% menys de places a les oposicions a secundària això només significa que augmentarà encara més el nombre de professors interins. Precisament la taca negre més important dins del personal docent.

Això és el que diu la conselleria:
 
El Departament d'Ensenyament de la Generalitat garanteix el manteniment de la plantilla docent actual. El Departament assegura l'estabilitat dels col·lectius docents ja que es treballa perquè el curs vinent es mantingui el mateix dimensionament de la plantilla docent actual.

El Departament, en compliment de l'article 37 de l'EBEP de la llei 7/2007, ha previst mantenir una reunió amb la mesa sectorial docent la setmana de l'11 d'abril per presentar-los la proposta de plantilla docent per al curs 2011-2012 on es veurà reflectida aquesta intenció. En la trobada es presentaran distintes mesures en matèria de personal docent no universitari per afrontar l'actual situació de crisi econòmica que proposarà el Departament i que han de servir per obrir un procés de negociació amb la representació sindical. La voluntat de la conselleria és assolir un acord amb els representants dels docents. 
 
La següent qüestió és, si no es retalla la plantilla però cal imposar la reducció del 10% al pressupost què retallaran? Els sous? A part, és evident que els professors interins que aniran en augment no cobren el mateix que els fixes.


dimarts, 5 d’abril de 2011

ELS ARXIUS SONORS DE RÀDIO PARÍS

La universitat d'Alacant ha obert una pàgina des d'on es permet l'accés als arxius sonors de Ràdio París, una de les emissores que emetia durant el franquisme juntament amb Ràdio Pirenaica i la BBC. Ràdio París, propietat de la radiotelevisió pública francesa, va emetre fins a la mort del dictador i els seus arxius van ser donats a la Universitat d'Alacant al 1999 per un dels seus locotors més coneguts, Julían Antonio Ramírez.

El llegat de Ràdio París és importantíssim per la història del franquisme i la lluita per la democràcia. També resulta especialment important per conèixer, de primera mà, la vida dels immigrants espanyols a França. Per traslladar el coneixement de la vida d'aquests espanyols es van realitzar diferents reportatges sobre el terreny, per exemple, a La Campa, al nord de París i prop de l'actual sector de la Cournèuve.

Per a més informació podeu consultar l'article publicat al diari digital Vilaweb

i accedir a la consulta dels arxius de Ràdio París a través del web Devuélveme la voz

dilluns, 4 d’abril de 2011

DIRECTORS DE SECUNDÀRIA: "ELS CENTRES S'HAN CONVERTIT EN LLARS D'INFANTS"

La cadena privada de ràdio RAC 1 ha tingut accés a un informe de la Junta Central de directors de secundària on es comunica a la conselleria d'ensenyament que 2 de cada 10 alumnes d'ESO "no fan res"! Aquest text, del qual només coneixem el contingut per les notícies que ha difós RAC1 i el diari La Vanguardia, fan palesa la problemàtica que existeix en els centres de secundària i posen de manifest qüestions com la manca d'eines a mans dels mestres per gestionar la classe així com la falta de professors.

ASPEPC ja fa temps que reclama agilitzar les sancions als alumnes però existeix un altre problema de fons que també s'ha de combatre. Cal acabar de soca arrel amb l'interinatge permanent. Amb una bossa de personal docent que any rere any dóna classes sense tenir la formació perquè legalment no pot rebre-la fins que fa un curs complet en un mateix centre. Naturalment, les dificultats d'aquests professors són molt majors i s'afronten amb la situació més complexa. La de canviar de centre, d'alumnes i de cursos. A cada canvi s'han de guanyar el respecte dels alumnes i combatre el seu menyspreu per un professor que, saben, no és el titular i té ben pocs recursos per imposar la seva autoritat.

Naturalment, la política de la conselleria d'educació no s'encamina, ni de bon tros, cap a aquesta via, la de normalitzar la situació dels interins i augmentar les plantilles de professors funcionaris. Ben al contrari, es vol reduir el nombre de personal docent i, ja s'està fent. Passa el mateix amb les concertades? Ningú ho sap i, per ara, no han transcendit informacions sobre les retallades en centres concertats.

Queda molt camí per recórrer per tal de millorar la situació actual però la política de la consellera Rigau fa tot el contrari, ajuda a fer retrocedir encara més el nivell i la qualitat de l'escola pública. En canvi, ha demostrat una qualitat important per despistar l'atenció de l'opinió pública, que ha passat dos setmanes discutint sobre l'ús d'uniformes a l'escola pública. Per la conselleria el problema de l'ensenyament es limita al tanga de les nenes de 12 anys i als pantalons baixos dels marrecs. Una qüestió molt popular, no cal dir-ho, però intranscendent i que es pot solucionar amb una simple bata.

dissabte, 26 de març de 2011

LONDRES: Dels estudiants a la mobilització general


Els diaris europeus es fan ressó de les mobilitzacions a Londres en contra de les retallades pressupostàries del govern conservador de David Cameron. Alló que semblava foc d'encenalls arran de les primeres manifestacions dels estudiants universitaris - contraris a l'augment abusiu de les taxes acadèmiques - s'està estenent en un moviment ara per ara difícil de preveure.

La principal preocupació dels manifestants es concentra en les retallades socials previstes pel govern britànic, que s'excusa en la gestió de l'anterior govern laborista. Els sindicats convocants de la vaga s'han declarat sorpresos per l'èxit de la convocatòria, que supera les previsions de 200.000 manifestants. Diaris britànics com el Daily Mirror tanquen el pla de les imatges de la manifestació per reduir-ne l'impacte.


Imatge: http://www.coalitionofresistance.org.uk/

Vegeu:

Le Monde Les Britaniques manifestent contre l'austerité


Ara - Centenars de milers de britànics surten als carrers de Londres en contra de les retallades del govern

La Reppublica - Londra, in 300mila contro i tagli violenti scontri città blocatta