“Ni en la història, ni en cap altra ciència les causes es pressuposen, es busquen”
Marc Bloch


dimecres, 29 de gener de 2014

LA DIPUTACIÓ DE GIRONA SUPRIMEIX EL FINANCEMENT A LES REVISTES PERIODIQUES

L'Associació Lligams no percebrà més l'ajuda econòmica per a la publicació de la revista de l'entitat ja que la Diputació de Girona ha suprimit les ajudes a les revistes períodiques i només conserva, des de l'any passat, una ajuda per a la publicació de llibres.

El llibre, que no volem pas menysprear, és una publicació única i eventual mentre que les revistes tenen una continuitat en el temps, una línia editorial, un projecte de llarg recorregut que amb aquesta supressió pressupostària es veu estroncat i posa en perill la creació cultural però també l'accés de la societat a la cultura.

Són anys de retallades... potser sí, però la cultura sempre és la primera de rebre. Més valdria que el govern es declarés insolvent per pagar els peatges a l'ombra, els crèdits de CaixaBank o els bombons suïssos que acompanyen les recepcions a la seu de la Generalitat.

I, per la Diputació, ja s'haguessin pogut estalviar tots aquests estris "de salut" escampats per camps, prats i jardins de ciutats i pobles, tots fabricats per una empresa que bé la deu haver fet grossa amb l'encàrrec dels de la Diputació. Si els ciutadans volen fer esport se'n van a corre, a futbol, a la piscina o de pelegrinatge a Montserrat per demanar a la Verge que li pagui els deutes però això de posar-se en un parc públic a fer veure que es corre damunt d'aquests estris és inaudit.

dimarts, 28 de gener de 2014

NOU NUMERO DE LA REVISTA LLIGAMS

Amb l'entrada de l'any nou ens arriba la notícia de la publicació del darrer número de la revista Lligams. Des d'ara, ja és distribuida a tots els socis i col·laboradors en versió Pdf. L'edició paper es troba en fase d'impressió i es podrà adquirir a la Llibreria 22 de Girona.

Aquesta és la portada definitiva. Des del bloc de l'associació volem agraïr una vegada més l'ajuda de totes les persones que han participat a l'elaboració d'aquest número, ja sigui aportant els seus articles, assessorant, rellegint, maquetant, ... a tots els socis, sense la col·laboració financera dels quals l'edició no seria possible i a totes les entitats que reconeixen l'interès de la revista i en fan difusió.

Penseu que les ajudes públiques no cobreixen més del 15% del preu de cost de la publicació i que és gràcies als socis que podem garantir la viabilitat d'aquesta publicació.

Us animem doncs a defensar aquesta publicació fent-vos socis de l'Associació Lligams. Butlleta d'inscripció a descarregar a través d'aquest enllaç : http://www.lligams.org/pdf/Full_inscripcio.pdf


divendres, 17 de gener de 2014

UNES HUMANITATS AMB FUTUR

Manifest d'un grup d'acadèmics i intel.lectuals en defensa dels estudis d'humanitats. Creiem que val la pena reproduir-lo i que la societat en prengui coneixement:

1. Les darreres transformacions en el món de l’ensenyament, els vastos processos culturals de canvi i les convulsions en la situació econòmica i política, amb el predomini de la lògica del mercat capitalista, són factors que incideixen en el conreu de les que, en els països occidentals, es coneixen com a «humanitats». Les humanitats han configurat la cultura occidental des dels seus inicis (Atenes, Roma, Jerusalem) mitjançant un lligam amb les ciències i la tècnica, el qual es manifesta sobretot en el Renaixement i es perllonga fins a la modernitat. Aquesta es fonamenta en l’esperit crític i dialogal, la democràcia, la tolerància, el respecte a la ciència, el pluralisme de creences i el coneixement filosòfic. Allunyar-se de les humanitats empobreix i aïlla. Occident ha forjat una visió del món en la qual l’autonomia i la dignitat de la persona i la seva constitució espiritual són a la base d’un sentiment comú.


2. La intensa preocupació, plenament justificada, dels governs i de la societat civil pel foment de la ciència, la tecnologia i les noves formes de transmissió del coneixement i de la informació, ha anat acompanyada d’una minva en l’atenció envers les humanitats. Igualment, altres factors, com la pèrdua dels grans relats històrics i dels referents col·lectius, han contribuït a afeblir el conreu de les humanitats. Les dificultats amb què es troben les humanitats s’inscriuen en una crisi més general del saber, també del saber científic, sovint valorat tan sols per les seves aplicacions pràctiques i sense que se’l relacioni amb la pregunta pel sentit.


3. La minva de la cultura humanística comporta l’empobriment del pensament, la precarietat del discurs ètic i la pèrdua de la cohesió de la nostra civilització. En aquest sentit, és urgent sortir de l’analfabetisme funcional i simbòlic, que deixa grans buits en el sistema de referències personals i col·lectives i permet submissions i manipulacions. Cal una recuperació del símbol, començant pel llenguatge mateix, en els seus horitzons filosòfic i religiós, com un dels senyals distintius d’una cultura humanística completa. La cultura humanística és una inversió necessària.


4. Les humanitats són percebudes com a mancades d’atracció, com si fossin poca cosa més que un llegat arcaic i sense interès. Tanmateix, porten dins d’elles la passió per la bellesa i per un món més humanitzat, lliure i feliç. Les humanitats són interessants i útils, perquè ajuden la persona humana a examinar-se a si mateixa i a valorar i admirar el que rep d’altres persones, perquè contribueixen a articular críticament el propi pensament i a expressar-lo de manera intel·ligible, perquè discernir i tenir criteri és imprescindible per viure i per orientar-se. Cal, però, recuperar l’entusiasme per totes les creacions de l’esperit humà i restablir i potenciar la figura del mestre que conrea i comunica les humanitats amb passió.


5. L’educació s’ha erigit en un repte cabdal en un món que tendeix a l’individualisme i a la desvinculació de les responsabilitats compartides. La transmissió del saber i de la saviesa no pot quedar al marge de la societat del coneixement. Més aviat la tecnosfera ha de permetre una circulació àmplia de la cultura humanística. Igualment, en els
mitjans de comunicació, les propostes de tipus humanístic han de trobar-hi un ressò rigorós i de qualitat. Les humanitats formen part del «nucli dur» de les formes espirituals de vida, més enllà del materialisme i de l’utilitarisme.

Per tot això, fem les propostes següents:


1. Les llengües i la literatura, la filosofia, la història i les arts són els pilars fonamentals de la civilització i la cultura. Per això, és imprescindible garantir que tothom sàpiga parlar, llegir i escriure correctament. En relació a Secundària, els escriptors clàssics, grecs i llatins, i els grans relats de la Bíblia (l’antiga «història sagrada») han de ser referents culturals que han de trobar el seu lloc en el currículum escolar. Per això, cal impulsar l’aprenentatge de les llengües modernes i de les llengües clàssiques (grec i llatí), les quals s’han de mantenir com a matèries optatives però no residuals. D’altra banda, pel que fa a la literatura, cal establir un cànon obert d’autors i d’obres que resumeixi els fruits del coneixement humanístic que tothom hauria d’assimilar. En no poques cultures europees, tot emulant la familiaritat dels grecs amb Homer, es tendeix a promoure el coneixement dels clàssics respectius durant la Secundària. Aquesta tendència ha de ser mantinguda en el cas de la cultura catalana, que no ha de menystenir els grans valors de la literatura universal, entesa com a patrimoni de la humanitat.


2. La Universitat ha de combinar l’especialització amb una consideració global dels sabers. La connexió i la transversalitat es fan, doncs, especialment necessàries. Cal plantejar fórmules intel·ligents que facin presents les humanitats a l’interior dels currículums de les carreres tècniques. Concretament, en els currículums escolars i universitaris s’ha de trobar l’equilibri entre les disciplines tècniques i les humanitats. No es poden confinar les humanitats a les «carreres de lletres». Les ciències necessiten les humanitats, i les humanitats no poden desvincular-se de la ciència.


3. Les humanitats han de procurar establir aliances estratègiques amb les ciències, amb les tecnologies i amb el món de la comunicació. La cultura humanística s’ha de valer de tots els aliats possibles per tal de contribuir eficaçment a l’esperit del temps. És convenient, per exemple, que la cultura humanística empri les noves tecnologies sense abandonar del tot els formats tradicionals, sinó fent veure la complementarietat entre tradició i innovació, i buscant la millor manera de difondre i impulsar allò que és essencial al món del pensament: l’autoritat de la raó. Les humanitats necessiten una discriminació positiva. En aquest sentit, seria convenient fomentar el gust per la lectura, l’escriptura i el coneixement dels clàssics.


4. Els mitjans de comunicació –també aquells que utilitzen els nous codis comunicatius– són vehicles potents de difusió cultural, i en darrer terme han esdevingut «educadors», sobretot de les generacions més joves. La cultura humanística ha d’entrar dins el món de la comunicació, i cal receptivitat per part dels mitjans perquè
això sigui factible. Les humanitats tindran futur en la mesura que siguin enteses com a factor d’humanització, de responsabilitat moral i cívica i de creixement de l’esperit humà.

Barcelona, 16 de gener de 2013

Salvador Giner
Armand Puig
Rafael Argullol
Agustí Borrell
Victòria Camps
Lluís Font
David Jou
Jordi Llovet
Xavier Morlans
Perico Pastor
Ramon Pla
Francesc Torralba
Mariàngela Vilallonga

diumenge, 29 de setembre de 2013

L'EDITORIAL DE LA REVISTA LLIGAMS, 10



La feina ben feta és cosa rara a casa nostra. Massa sobrevalorats per aquesta aurèola de país petit i treballador que sovint ho envolta tot, hem deixat de costat l’esperit crític i el treball ben fonamentat, amb objectius clars i resultats visibles. Per això, amb aquesta editorial volem recordar una persona que ha sabut conrear aquests valors amb prestesa i sense massa soroll: Montserrat Hosta Rebés, qui ha estat directora de l’Arxiu Històric de Girona els darrers nou anys, desapareguda el passat mes de gener.

La Montse, tal com la coneixien els qui freqüentaven l’arxiu, era una persona de tracte fàcil i sempre oberta a escoltar noves propostes culturals, a recolzar les recerques en curs, a donar un cop de mà per obtenir una o altra informació d’un arxiu de difícil accés, etc. És a través d’aquesta bona predisposició que va afavorir la instal·lació de la seu de l’associació Lligams a l’Arxiu Històric i que n’ha promocionat la revista, el darrer número de la qual estava sempre disponible entre les novetats editorials de la sala de lectura de l’arxiu. Però, més enllà de l’ajuda concreta dispensada a aquesta associació, la Montserrat Hosta ha estat clau en el foment de la recerca universitària, facilitant-ne la difusió. Així, per exemple, incentivà l’organització de conferències i debats per donar a conèixer projectes i recerques universitàries. I, també a través del butlletí de l’arxiu, que a cada numero recull totes les recerques en curs dutes a terme amb fons de l’AHG.

Aquesta lluita tant antiga per fer arribar el saber al carrer ha estat un dels seus cavalls de batalla. És així com l’arxiu històric ha esdevingut quelcom més que un arxiu amb una sala de consulta tot obrint-se a xerrades, conferències, exposicions (moltes i variades) cursos de formació en paleografia com el programat recentment o trobades de professionals de l’arxivística. La difusió cultural és sovint la cama coixa dels arxius, però la Montserrat Hosta ha sabut projectar l’AHG cap a aquest àmbit donant a unes instal·lacions maltractades pel temps un aire nou i un dinamisme que bé ha justificat el projecte de construcció del nou arxiu, que no haurà pogut veure acabat. Preocupada per les relacions amb altres centres, ha sabut apropar-se a la gestió d’arxius francesos tot entrant en relació amb els Archives Départementales des Pyrénées Orientales –sovint sol·licitats per les recerques relacionades amb l’exili català- i visitant, entre altres, les noves instal·lacions dels Archives Départementales de l’Aube, a Carcassona.

La Montse ha donat una empenta nova a l’arxivística de les comarques gironines, capaç d’obrir-se a la difusió dels fons i a la digitalització sense oblidar-ne la conservació i la consulta. La digitalització dels fons del govern civil de Girona n’és un bon exemple. En l’era de les noves tecnologies l’arxiu ha fet la transició digital obrint un ampli ventall de possibilitats de recerca als investigadors.

La seva desaparició prematura ha deixat molts projectes en curs però ben encaminats. El dia del seu enterrament els gironins han demostrat el seu sentit pesar per la seva pèrdua assistint nombrosos a l’església del Mercadal. Amant de la muntanya i del Pirineu, aquest fragment del cant quart de Canigó de Jacint Verdaguer li és dedicat a manera de record i de reconeixement:

D' or verge es feta la real carroça,
 d’argent, perles y vori ramejada;
 set genis en set anys l’han fabricada
 dins un palau de fades d’Orient;
 al florejar les pirenayques cimes
 sa roda de set raigs vola lleugera,
 en l’herba y neu sense deixar rodera,
 com lo carro del sol pe’l firmament.

Canigó, Cant Quart, primera estrofa
Jacint Verdaguer

dijous, 8 d’agost de 2013

LLIGAMS PUJA AL GRA DE FAJOL





RUTA PEDRESTRE DEL REFUGI D’ULLDETER AL GRA DE FAJOL






Temps aproximat : 1h15 hores ascens
(2 hores total)

Dificultat : mitjana

Equipament : Botes de muntanya

Consells: pensar a protegir-se del sol i guardar un impermeable a dins de la motxilla en funció de la climatologia.

Dinar al refugi d’Ulldeter o pels volts de la font dels plans de Dalí.


Cal deixar els cotxes a Vallter 2000 i recuperar un sender que bifurca cap a l’esquerra, de baixada cap al refugi d’Ull de Ter.

Dia: dissabte 24 d’agost

Hora de trobada: A les 9h30 a Vallter 2000


Preveure dinar i aigua suficients.



Per confirmar l’assistència o per tenir més informació:

Lligams@lligams.org

dijous, 13 de juny de 2013

El coneixement ens allibera

S'acaba de publicar un manifest en defensa de les ciències socials signat per un bon grapat de professors universitàris, investigadors i altres professionals vinculats a les ciències socials.

Amb aquest text es volen posar en evidència els riscos que pageixes les disciplines socials davant de les retallades justificades per la crisi econòmica i el pensament neoliberal de fons que les acompanya.

Sommaire Introduction
Les sciences sociales arment la critique
Rien n’est dans la nature des choses : débusquer et critiquer les dominations
Genre et domination masculine
Les « jeunes » des classes populaires : vous avez dit « sauvageons » ?
Comprendre le jeu des mille familles
Déplacer le regard, bouger le curseur
Contre le rapt politique de la question de l’immigration
Tous politiquement égaux ?
Sciences sociales versus néolibéralisme
Les raisons de la colère
Haro sur la recherche et l’enseignement en sciences sociales !
Mise en faillite des universités et stérilisation des sciences sociales
Deux instruments de mise au pas : le financement par projet et l’évaluation permanente
L’insupportable dimension critique des sciences sociales
Censures et déformations
La « révolution conservatrice » dans l’édition
Contraintes et double jeu des médias
Contre-attaque
« Je » n’est pas neutre
Les preuves du terrain
Notre critique scientifique est politique
Un « Nous » de combat
Signants: 

Catherine Achin, politiste, université Paris-Est-Créteil
Martina Avanza, sociologue, université de Lausanne
Alban Bensa, ethnologue, EHESS
Stéphane Beaud, sociologue, ENS
Laurent Bonelli, politiste, université Paris-Ouest-Nanterre
Donald Broady, sociologue, université d’Uppsala
Sylvain Broccolichi, sociologue, université d’Artois
Isabelle Bruno, politiste, CERAPS université Lille 2
Rémy Caveng, sociologue, université de Picardie
Christophe Charle, historien, université Paris 1 Panthéon-Sorbonne
Isabelle Charpentier, politiste, université Versailles-Saint-Quentin-en-Yvelines
Fanny Darbus, sociologue, université de Nantes
Marielle Debos, politiste, université Paris-Ouest-Nanterre
Magali Della Sudda, sociologue, CNRS
Yves Dezalay, sociologue, CSE CNRS
Paul Dirkx, sociologue, Nancy 2
Jacques Dubois, sociologue, université de Liège
Vincent Dubois, politiste, Institut d’études politiques de Strasbourg
Henri Eckert, sociologue, université de Poitiers
Nathalie Ethuin, politiste, université Lille 2
Sylvia Faure, sociologue, université Lyon 2
Sandrine Garcia, sociologue, université Paris-Dauphine
Alain Garrigou, politiste, université Paris-Ouest-Nanterre
Daniel Gaxie, politiste, université Paris 1 Panthéon-Sorbonne
Bertrand Geay, sociologue, université de Picardie
Johan Heilbron, sociologue, université de Rotterdam
Odile Henry, sociologue, université Paris-Dauphine
Fanny Jedlicki, sociologue, université du Havre
Joseph Jurt, sociologue, université de Fribourg
Michel Koebel, sociologue, université de Strasbourg
Bernard Lacroix, politiste, université Paris-Ouest-Nanterre
Rose-Marie Lagrave, sociologue, IRIS EHESS
Frédéric Lebaron, sociologue, université de Picardie
Catherine Leclercq, sociologue, université de Poitiers
Rémi Lefebvre, politiste, université Lille 2
Rémi Lenoir, sociologue, CSE EHESS
Claire Le Strat, déléguée générale, Fondation Copernic
Frédéric Lordon, CSE CNRS
Christian de Montlibert, sociologue, université de Strasbourg
Olivier Masclet, sociologue, université Paris V
Gérard Mauger, sociologue, CSE CNRS
José Luis Moreno Pestaña, philosophe, université de Cadix
Francine Muel-Dreyfus, sociologue, CSE CNRS
Delphine Naudier, sociologue, CSU CNRS
Erik Neveu, politiste, Institut d’études politiques de Rennes
Frédéric Neyrat, sociologue, université de Limoges
Gérard Noiriel, historien, IRIS EHESS
Alexandra Oeser, sociologue, université Paris-Ouest-Nanterre
Françoise Œuvrard, sociologue, DEPP ministère de l’Éducation nationale
Willy Pelletier, sociologue, université de Picardie
Michel Pialoux, sociologue, CSE CNRS
Patrice Pinell, sociologue, Inserm
Louis Pinto, sociologue, CSE CNRS
Marie-Pierre Pouly, sociologue, université de Limoges
Geneviève Pruvost, sociologue, CNRS
Romain Pudal, sociologue, CNRS
Bertrand Réau, sociologue, université Paris 1 Panthéon-Sorbonne
Franz Schulteis, sociologue, université Saint-Gallen
Julie Sedel, sociologue, PRISME GSPE
Maud Simonet, sociologue, IDHE CNRS
Charles Soulié, sociologue, université Paris 8 Vincennes-Saint-Denis
Heribert Tommek, sociologue, université Regensburg
Christian Topalov, sociologue, CSU CNRS
Laurent Willemez, sociologue, université Versailles-Saint-Quentin-en-Yvelines
Tassadit Yacine, anthropologue, EHESS
Claire Zalc, historienne, IHMC

divendres, 24 de maig de 2013

OPEN ACCES ALS MANUSCRITS MEDIEVALS A TRAVES DE LA BIBLIOTECA DEL CNRS



La Biblioteca virtual de manuscrits medievals del Centre Nacional de Recerca Científica Francès ofereix un accés obert a tots els documents digitalitzats per la institució. Des de la seva pàgina es pot accedir a un motor de recerca per guiar l'usuari a través d'aquests documents medievals.