La "casa gran", aquesta metàfora emprada per la dreta catalana en al·lusió al model de país que es vol projectar des de Convergència i
Unió com si dels cacics d'antany es tractés té una traducció pràctica
molt clara amb la manera de fer dels hereus d'aquesta doctrina. Vexats
per les derrotes electorals de 2003 i 2006 ara l'orgull pot més que la
raó per fer les coses com cal, és a dir, amb justícia social.Si la crisi s'arrossega des de fa ja cinc anys, els paranys d'un sistema atrofiat que s'arrossega perquè la generalitat li continua donant aire segueixen ben vius. Els pals de paller de la sanitat pública i de l'escola catalana tremolen com les espigues de blat els dies de tempesta. En canvi, la universitat pateix d'una superestructura atrofiada incapaç de reciclar-se. Darrerament hem vist com treballadors de diverses universitats catalanes es tancaven als deganats per evitar acomiadaments. Es tracta, en la major part dels casos, de personal administratiu i de serveis que garanteixen el bon funcionament de les instal·lacions i dels serveis proposats als estudiants. Això és començar la casa per la taulada. Primer suprimeixen la plantilla del personal administratiu, que és la que sosté el pes del funcionalment de la universitat però ningú reflexiona amb la maqueta acadèmica d'aquestes cases del saber. Ningú es pregunta com es pot fer un màster per a 10 persones amb més alumnes que professors i totes les despeses que això comporta quan, a 80 quilòmetres es pot seguir una formació similar tant en qualitat com en oportunitats professionals.
És una estupidesa monumental continuar assumint el pes d'aquesta llosa però la plaça d'un professor d'universitat es ven més cara que la d'un administratiu contractual i el primer té més influència i contactes dins dels cercles de poder que el segon. El primer sap com vendre un projecte buit a estudiants desorientats que cerquen no se sap ben bé què amb un màster de títol improbable que serà especialment benvingut per l'oficina catalana d'ocupació car durant un any o fins i tot dos no haurà d'inscriure el nom d'aquest estudiant a les llites de l'atur.
Ja n'hi ha prou de prendre la societat pel xiulet del sereno. Ja n'hi ha prou d'enganyar, de manipular, de tergiversar, d'amagar i de pensar que qui dia passa any empeny i que de tota manera la gent oblida. La nostra és una societat previnguda i els llibres, la lectura encara no està prohibida! La societat continua pensant, reflexionant i generant idees. Si aquells qui ens governen no volen percebre-ho els esdeveniments els sobrepassaran de la manera més inesperada. No en va, des del 2008 cap govern ha vist renovada la seva confiança i diversos països han viscut llargs períodes sense que el parlament hagi pogut formar govern i no s'ha esdevingut res d'excepcional (són bons exemples els casos de Bèlgica i Itàlia).
Independència ? Sí, i després què ? Reactivarem el quart cinturó, el desdoblament de l'A7, el de l'eix transversal, farem una nova autovia a la costa pels senyors de Barcelona i els pagesos grassos de l'Empordà?
Volen parlar-nos de regions capdavanteres a Europa i ens volen fer creure que en formem part. Doncs que s'ho mirin dues vegades. Només un exemple : Rhône Alpes, 9.2 % d'atur al quart trimestre de 2012, 6,4 milions d'habitants.
Catalunya, primer trimestre 2013: 24.5% d'aturats per 7.5 milions d'habitants !!!
President, bullirà el mar com cassola en forn !
Signat :
L'avi siset,
a vora el portal
Les opinions expressades en aquest article no s'associen a la política de l'associació, que és d'estricta neutralitat.
