“Ni en la història, ni en cap altra ciència les causes es pressuposen, es busquen”
Marc Bloch


dissabte, 29 de gener de 2011

NOVA JORNADA DE MANIFESTACIONS ESTUDIANTILS A LONDRES I MANCHESTER


Les manifestacions es succeeixen a les principals ciutats britàniques en contra de l'augment de les taxes acadèmiques. Les successives jornades de manifestacions iniciades els darrers mesos no han afeblit un moviment que continua oposant resistència a les reformes del govern conservador de David Cameron.
La manifestació, convocada amb el lema "UNITE FOR EDUCATION, FIGHT EVERY CUT" (Units per l'educació, lluita contra totes les retallades) és una nova prova de força davant de l'immovilisme dels tories, que al desembre va aprovar la reforma al parlament britànic.
El moviment rep el suport dels principals sindicats, que subscriuen les demandes dels estudiants. Cada vegada més, el moviment estudiantil està obrint les seves reivindicacions al model de societat pels joves i, en el mateix cartell de la manifestació s'hi diu: "The attacks on education and young people are part of a wider assault on workers and the public sector that must be resisted." És a dir, que pels manifestants les reformes universitàries només són un primer pas cap a canvis més amplis que afectaran els treballadors i el sector públic. Uns canvis que fan perillar les possibilitats d'ascensió social dels britànics.

dijous, 27 de gener de 2011

67, I QUÈ MÉS ?


Els ciutadans d'avui que vulguin estudiar una carrera universitària han de saber que a més de les dificultats per trobar feina, quan en trobin probablement ja serà massa tard per poder-se jubilar als 65 anys. Si acaben la carrera als 24 i fan un màster i esperen uns mesos per trobar feina i passen un temps amb formacions i estades on no es cotitza ja en tindran 27 o 28 anys. Massa tard ! Suposant que continuïn cotitzant sense cap buit en tots els seus anys de vida laboral quan compleixin els 65 encara els hi faltaran 2 anys per arribar als 38,5 de cotització i per tant no podran beneficiar de la jubilació als 65 !
I, com trobaran feina si els que hi ha ara s'hi queden fins als 67 ? Si les administracions s'aprofiten dels joves per utilitzar una mà d'obra barata, a preu de parrac, que no cal ni tant sols donar d'altra de la seguretat social. El mateix fan moltes empreses amb els famosos contractes de formació !! S'ha d'acabar d'una vegada amb la precarietat laboral dels joves i la única cosa que fa el govern és agreujar el problema.
Encara haurem de veure el dia que les manifestacions del sud del mediterrani es reproduiran a casa nostra. I, els programes d'integració de les persones amb dificultats, els treballs socials i de cohesió on seran sense l'obra social de les caixes? Que ningú es pensi que els bancs donaran els seus beneficis per ajudar el veí pobre del costat de casa!
La defallença del liberalisme plasmat en aquesta crisi, enlloc d'arranjar els problemes per conduir-nos cap a un estat diferent, més just i humà ens està abocant al desastre més absolut. Cap a un neoliberalisme salvatge on les úniques polítiques públiques vàlides són aquelles que ofereixen beneficis a les empreses privades. Per això subvencionem les companyies aèries i abandonem els enllaços territorials per ferrocarril, subvencionem l'escola privada i abandonem la pública i per això també els nostres metges van a l'estranger o treballen a les tardes en una mútua privada per arrodonir el sou.
La societat està molt emmotllada a totes les atzagaiades que retallen drets socials però tot plegat és només una saca que cadascú sosté a l'esquena. El dia que pesi massa i no es pugui sostenir els ciutadans es revelaran contra aquestes polítiques i el mal govern.

dissabte, 22 de gener de 2011

UNA ASSOCIACIÓ DE RESIDENTS ITALIANS A CATALUNYA RECLAMA QUE EL GOVERN ITALIÀ DEMANI PERDÓ PELS CRIMS COMESOS DURANT LA GUERRA CIVIL

L'associació Altramemoria, formada per residents italians ha nascut amb l'objectiu d'obrir una via crítica a l'actual govern Italià però també aspira a endegà altres processos lligats amb la història. Per aquest motiu ha engegat una campanya de recollida d'adhesions per tal de reclamar que la República Italiana demani perdó pels crims comesos pel règim de Mussolini a Espanya durant la Guerra Civil.

Aquesta és la crida que fan:

Les tropes i el material bèl·lic enviat per Mussolini van representar un factor d’enorme rellevància en la victòria de la sedició militar encapçalada per Franco contra la República.
Decisiva va ser l’actuació de l’Aviazione Legionària, un cos expedicionari que va comptar amb més de 700 aeronaus.
Aquest cos va dur a terme els primers bombardejos de saturació de la història contra una gran ciutat – Barcelona – provocant amb atacs reiterats 2.400 morts (7.400 a tota Catalunya, amb 137 poblacions atacades), gairebé tots civils, objectiu declarat de les principals incursions, milers de ferits, 1.800 edificis afectats – també escoles i hospitals – i un clima difós de terror.
Malgrat la gravetat històrica i criminal d’aquell “experiment” de guerra total, dut a terme violant la legislació internacional, les regles de guerra i els mateixos acords subscrits pel govern italià, mai hi ha hagut rescabalament, compensacions, ni tan sols un simple reconeixement de responsabilitat.
Ben al contrari el nou estat democràtic sorgit a Itàlia de la caiguda del feixisme l’any 1945 va continuar rebent fins l’any 1967, de l’estat franquista, pagaments milionaris per l’ajut prestat als militars colpistes a la guerra d’Espanya.
I edificis públics, carrers i cementiris de diverses ciutats italianes continuen lluint plaques en homenatge a militars membres del cos d’aviació que va martiritzar Barcelona i tantes localitats catalanes i espanyoles.
Ara, davant del silenci cínic de les autoritats dels nostres països, més de 70 anys després d’aquells fets que van obrir un nou capítol de barbàrie a la història de la humanitat, nosaltres exigim justícia.


                                            http://www.altramemoria.org/denuncia/crida

FORTA RELLISCADA DEL DIARI DE GIRONA, QUE SITUA LA UDG COM UNA POTÈNCIA ESTATAL EN EGIPTOLOGIA

Aquest és un fragment de l'article que el Diari de Girona publicava el passat 15 de gener de 2011:

"La Universitat de Girona és la que ofereix més formació en egiptologia de tot l´Estat

La historiadora Mara Castillo diu que un no pot estudiar els indiquetes sense estudiar la resta de la Mediterrània








La ciutat de Girona és el destí universitari que té una major oferta formativa en egiptologia, segons afirma la professora Mara Castillo, impulsora d'aquesta especialitat de la Història Clàssica a la Universitat de Girona. Directora del Curs de Postgrau en Història de l'Egipte Faraònic, que acaba de posar en marxa la primera edició, Castillo assegura: "Ara mateix, si un alumne vol fer història antiga i especialitzar-se en egiptologia, on rebria més formació seria a la UdG".
Aquesta professora, resident a l'Estartit, lluita per aconseguir un major reconeixement oficial dels estudis d'egiptologia, i lamenta que aquesta especialitat tingui escassa consideració a l'Estat espanyol, on els estudis d'Història Antiga estan constituïts per les especialitats de Grècia, Roma, Egipte i Pròxim Orient, però "les dues darreres estan poc representades".
Segons ella, una plaça com Girona, que comparteix la mateixa mar Mediterrània amb Egipte, ha de fomentar aquests estudis, ja que, si bé no hi havia antigament globalització econòmica, sí n'hi havia de cultural, i és imprescindible per entendre el nostre passat. Sense anar més lluny, en un jaciment arqueològic empordanès com el d'Ullastret han aparegut figuretes o estatuetes de Bes, que és una divinitat egípcia que protegia la família i ajudava en la dona en el part. "Un no pot estudiar els indiquetes sense estudiar la resta de la Mediterrània", conclou.
Segons Castillo, a les universitats petites és on es pot fer ciència, hi ha més il·lusió, més ganes d'omplir buits. Per ella, l'egiptologia té més sortides professionals del que es pensa. "Egipte és una de les civilitzacions que més fascina el gran públic". El postgrau té 7 alumnes, i 10 les assignatures optatives."


Aquestes declaracions són vergonyants i mereixen una rectificació clara i contundent. En primer lloc, la única doctorand que la Universitat de Girona ha tingut mai en egiptologia ha deixat la feina a mig fer. Cap tesi s'ha llegit mai en aquesta universitat sobre egiptologia i res indica que amb els mitjans de què disposen els doctorands es pugui fer res de profit en aquesta línia en els pròxims anys. Ara bé, si no hi ha diners ni una estructura assentada per realitzar investigació en egiptologia perquè la Universitat de Girona concedeix beques per la recerca en aquest camp? Bona pregunta, caldria demanar la resposta a la comissió responsable de la concessió de les beques BR. Ultra això, tampoc hi ha hagut mai cap grup d'arqueòlegs de la UdG que hagi realitzat campanyes d'excavacions al país dels farons. Ben diferent és la situació de la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili, que mantenen una campanya de treballs arqueològics a Oxirrinc amb la col·laboració del Servei Català d'Arqueologia Clàssica i el Servei d'Antiguitats d'Egipte.
Dues reflexions finals se'ns presenten indispensables. D'una banda, l'afirmació que no es pugui estudiar el món iber sense conèixer el món egipci. Bé, la història es fonamenta en la recerca, com es pot fer recerca en egiptologia des de Girona??? D'altra banda, com es poden justificar les sortides professionals per la demanda d'un postgrau de 7 alumnes i l'afirmació que "Egipte és una de les civilitzacions que més fascina el gran públic"

En suma, cada dia serà més habitual que els promotors de màsters i postgraus de la Universitat de Girona - i ens podríem estendre a totes les universitats espanyoles - intentin vendre una prospera carrera d'egiptologia o, d'altres especialitats més inversemblants si cap, a fi i efecte de mantenir les seves pròpies perspectives laborals i els percentatges de matrícules universitàries.

Només per retornar a la realitat de la carrera d'historiador, avui encara hi ha molts llicenciats de les darreres promocions dels anys 90 que formen part del personal interí de l'educació pública.

dijous, 13 de gener de 2011

D'EDUCACIÓ A ENSENYAMENT. NOUS AIRES I VELLES PRÀCTIQUES...?


La conselleria d'Ensenyament dirigida per Irene Rigau té moltes coses per fer en una conselleria que demana a crits una direcció forta que acabi amb el desordre intern que existeix en àmbits tant importants com el de la provisió de personal docent de les escoles i els instituts públics de Catalunya.
No sembla pas que el canvi hagi de venir donat pels professionals de l'escola concertada però només el temps podrà jutjar les polítiques de la conselleria. A dia d'avui els reptes són molts i ens cal saber si la voluntat és d'afrontar-los o bé es caurà en el conformisme de deixar les coses tal i com estan, malament, per anar fent tot trampejant els obstacles a mesura que ens hi apropem. 

El sistema de provisió de personal docent interí de l'Educació pública primària i secundària.

Avui, aquesta estructura s'assembla més a un joc de circ que a un model seriós per cobrir les baixes que es produeixen en el sistema educatiu català. Tres dies per setmana els postulants juguen les seves oportunitats en la selecció de vacants que elabora cada delegació territorial d'ensenyament. Durant una hora del matí els candidats són cridats a manifestar el seu acord amb l'assignació que reben. Si no responen amb 59 minuts la seva plaça cau i queda buida durant 48 hores. El temps que empra la conselleria per refer l'oferta a un altre candidat. Si aquest model vol resultar eficaç i agilitzar les substitucions com s'explica que calguin dos dies d'espera per gestionar l'assignació d'un nou candidat quan ben sovint el primer elegit s'ha vist incapacitat per reaccionar a temps. La conselleria creu seriosament que tots els inscrits a la borsa de treball tenen a disposició els dilluns, dimecres i divendres de 12 a 1 per saber si han estat escollits per una substitució ? Es pensen realment que la gent està assentada al sofà esperant el missatge del departament? Els interins tenen una vida, és més, han de viure com la resta de mortals i no poden dependre del capritx d'uns funcionaris i d'un ordre organitzatiu immoral. 
Quants casos hi ha de personal de la borsa de treball que ha estat anys inscrit en unes llistes ? L'ordre no existeix, preval el desordre en tots els sentits. Ben poc faria falta per adonar-se'n. Potser girant el cap vers el nord i no pas massa lluny. A França, per exemple, on hi ha professors amb plaça fixa i les oposicions guanyades que estan en disposició de cobrir les baixes que es produeixin durant l'any. Per tant, tenen la mateixa preparació i les mateixes aptituds que un professor titular. Costaria tant fer una previsió de baixes i programar la oposició per a X professors??? Costaria tant igualar les oportunitats d'accés a una plaça de professor entre els candidats amb hores d'interinatge i els que no en tenen. L'experiència no pot ser un criteri per fer prevaldre uns candidats per damunt dels altres perquè la única cosa que s'està fent és seleccionar els que més temps porten a la borsa d'interins i no pas els millors. Si aquest govern vol el govern dels millors, perquè no hauria de voler també els millors mestres i els millors professors? 

Per ara, seguint ancorats en els temes més superficials, com la setmana blanca. Una opció estesa a molts països d’Europa i que no ha comportat cap trasbals. El resultat no és altre que repartir millor els dies festius dels alumnes. El debat sobre la necessitat de portar a activitats extraescolars els alumnes durant aquesta setmana és totalment fals perquè la setmana de setembre que substitueix no estava coberta per les activitats d’estiu que només comprenen els mesos de juliol i agost. En qualsevol cas, l’existència o no d’aquesta setmana no ha de cobrir els problemes reals del departament.

dimarts, 11 de gener de 2011

LA UDG VOL MÉS TESIS DOCTORALS. TAMBÉ VOL MÉS PRECARIETAT ?

Ens arriba el text següent:

El Consell de Govern de la UdG, l’òrgan de govern ordinari de la institució universitària, ha aprovat el Programa d’Ajuts per a Investigadors en Formació 2011-2014, que té un doble objectiu: assegurar l’augment de tesis doctorals a la UdG, i la captació i retenció de talent. El programa també vol potenciar els estudis de doctorat impartits a la UdG. Per a aquest programa es preveu un pressupost anual que supera 1 milió d’euros, que correspon al cost de 80 ajuts, incloent els costos de matrícules (tutela acadèmica de la tesi doctoral) dels beneficiaris.
El Programa d’ajuts per a investigadors en formació, 2011-14 implica, bàsicament, la convocatòria anual d’ajuts predoctorals. La principal novetat d’aquest programa és que separa clarament les beques per realitzar la tesi, adreçades a estudiants en fase de recerca de doctorat, d’uns altres ajuts, adreçats als estudiants que estan fent el màster. Les primeres, serien de 3 anys de durada (un any de beca i 2 de contracte). Els altres serien uns ajuts econòmics per fer front a la matrícula del màster i una dotació addicional.
El Consell de Govern també ha aprovat, i el Consell Social hi ha donat el vistiplau definitiu, la convocatòria de beques de Recerca UdG 2011, que preveu l’increment del nombre d’investigadors dels Grups de recerca i la qualitat i la competitivitat de la R+D que porten a terme.
Aquesta convocatòria contempla la concessió de 19 beques predoctorals, de les quals 8 es destinaran a l’àmbit humanístic i de les ciències socials i 11 a l’àmbit científic i tecnològic .
El Consell Social també ha aprovat, a proposta del Consell de Govern, dos nous programes de màster internacionals per a ser implantats el curs 2011-2012. D’una banda, el Màster en polítiques i planificació urbana, ambiental i Paisatge (PPCEL), en el qual hi participa la UAB, Università IUAV di Venezia, Università degli Studi di Sassari, Universidade Técnica de Lisboa, i coordinat a nivell estatal per la UdG. I d’altra, el Màster en visió per computador i robòtica (VICOT), integrat per la Universitat de Borgonya i la UdG, i que es farà integrament en anglès.

Facilitar la carrera investigadora a partir de beques és, d'entrada ben positiu. Ara bé, fer-ho amb criteris de benefici per a determinats grups de recerca, projectes o, perquè toca no té tant sentit. Potser caldria un tribunal exterior per a la selecció que fos realment vinculant en la decisió i que pogués deixar desertes algunes places. És ben inútil finançar alguns dels projectes que s'han atorgat els darrers anys simplement perquè hom ha presentat un tema i reunia els requisits mínims per ser acceptat. Si la universitat vol premiar l'exel·lència primer cal exigir aquesta exel·lència des del procés de selecció i no tant basant-se en el grup de recerca que hi ha darrera o els cognoms del director que avala el projecte sinó en el projecte en si, en la proposta de treball del futur doctorand.
Potser pensant més amb aquests criteris baixaria el nombre d'abandons de beques i de tesis doctorals i augmentaria el valor dels resultats finals.