“Ni en la història, ni en cap altra ciència les causes es pressuposen, es busquen”
Marc Bloch


dimecres, 29 de juny de 2011

NÚM 1 DE PORTICVM, REVISTA D'ESTUDIS MEDIEVALS

A iniciativa d'un grup de la Universitat Autònoma de Barcelona ha nascut una nova revista científica en català: Porticvm, dedicada a la publicació de treballs de recerca doctoral i recerques d'investigadors novells en l'àmbit de la recerca històrica medieval.



 Els articles d'aquest primer número són:

MARITCHU ETCHEVERRY
En chemin sur la Via Tolosana de Jaca à Pampelune: Retour sur les
oeuvres de maître Etienne et son rayonnement

CARLES SÁNCHEZ
La peregrinación a Montserrat en los siglos XII-XIII. Génesis de una
cultura devocional mariana

LAURA BARTOLOMÉ
Itinerant versus pelegrí. El periple del Mestre del timpà de Cabestany

PABLO ABELLA
Opus francigenum en el Iter francorum. El fecundo siglo XIII y la
nueva arquitectura de Castilla (comarca Odra-Pisuerga, Burgos)

ANDREA IMPROTA
Dal pulpito al sepolcro: contributo per l'iconografia di San Pietro
Martire da Verona nel XIII secolo

FLAVIA BAZZOCCHI
Colores y reflejos translúcidos en los recetarios medievales

MARTA MIRALPEIX
Pintura flamenca al camí de Sant Jaume a Catalunya

Respecte a les ressenyes:

MARIA LAURA FIGUERAS
Maestros del románico en el Camino de Santiago, Fundación Santa
María la Real, Aguilar del Campoo, 2010

ILARIA SGRIGNA
Esther Lozano López, Marta Serrano Cóll, Els capitells historiats del
claustre de la catedral de Tarragona, Tarragona, Arola Editors, 2010

CARLES SÁNCHEZ

Alicia Miguélez Cavero, Gesto y gestualidad en el arte románico de
los Reinos hispanos: lectura y valoración iconográfica, Círculo
Románico, Madrid, 2010

dimecres, 22 de juny de 2011

LA FAL·LÀCIA DELS MÀSTERS DE RECERCA. CAS UDG

La mercantilització ha aterrat a les universitats catalanes acompanyada de la crisi. Tot plegat requereix les millors dots de publicat i marqueting per vendre un producte, el màster de recerca, completament buit de contingut.

Aquest màster substitueix l'antic DEA, el Diploma d'Estudis Avançats, que servia de pas previ a la realització del doctorat. Ara, però, es considera una formació que obra les portes al món laboral (!). Els arguments que la UdG dóna per a defensar la vàlua d'aquests estudis són diversos i val la pena analitzar-los un a un.

Els objectius formatius:
"Els titulats obtindran una sòlida formació en humanitats i adquiriran els coeixements [coneixements] específics i les competèncias [competències] metodològiques fonamentals per desenvolupar activitats de recerca en aquest camp, des d'una perspectiva interdisciplinària, la qual cosa els permetrà integrar-se en grups i xarxes de recerca internacionals.
Es tracta, doncs, d'una oferta docent comuna i interdisciplinària que pretén impulsar l'excel·lència investigadora adoptant l'esperit interdisciplinari que guia també les reformes dels plans d'estudis de la Facultat de Lletres."

D'aquest punt sorprèn, i molt, que es digui que els estudiants adquiriran una sòlida formació en humanitats ja que les assignatures del màster són ben específiques i les matèries més genèriques ja les han desenvolupat durant el Grau. Per tant, potser es vol dir que durant els anys del Grau no han après res i que ara se'ls hi donarà la formació de debò. Però, fora de lloc queda l'al·lusió a la participació en grups i xarxes de recerca internacionals quan, en el camp de les lletres i en la història en particular els lligams internacionals de la UdG són ben escassos i es poden comptar amb els dits de la mà els professors que dominen l'anglès, incloses les noves incorporacions. Els més veterans s'acontenten amb el francès per bé que això no vol pas dir que participin de l'activitat de recerca de grups francòfons més enllà de casos concrets.
La peça que tanca aquesta presentació d'objectius és, textualment, "l'exel·lència investigadora" venuda com una característica inherent als nous titulars d'aquest màster. Més valdria repassar el procés de selecció dels becaris de la UdG per adonar-se que els elegits estan ben lluny de l'excel·lència i que el sistema es fonamenta amb una sèrie de principis bàsics a l'origen dels quals es troben les necessitats dels departaments i els grups de recerca amb més capacitat de diàleg amb el vicerectorat de recerca. Altrament, els pocs, poquíssims becaris que arriben amb una ajuda estatal o autonòmica poden passar fàcilment desapercebuts si no disposen de la benedicció oficial.

Però, si la formació no és la que sembla, quines són les opcions professionals d'aquests titulats?

Les sortides professionals

"La formació adquirida en un màster d’aquestes característiques prepara l’alumne per dur a terme diverses activitats professionals, com la de docència i diverses activitats en el món dels arxius i dels museus, de les editorials i en fundacions de capital públic o privat. Per altra banda, també podem remarcar l’alt nombre de becaris que cada any s’incorporen al doctorat com a becaris de recerca, gràcies als ajuts competitius de la Generalitat, el Ministeri i les beques UdG."

De nou la sorpresa és gran. Segons la informació oficial del màster la formació rebuda ha de conduir els alumnes del màster cap a nombroses sortides professionals: la docència, l'arxivística, els museus, les editorials, les fundacions (no s'específica de què, potser no gosen...). En un màster on la formació és exclusivament basada en conceptes relacionats amb la línia elegida com a mode de continuació del grau i sense procediments pràctics més enllà de la realització del treball final, exercici d'assaig lliure sobre qualsevol subjecte, com és possible que els estudiants es formin en coneixements d'arxivística? És que potser compta per alguna cosa la recerca feta en arxius??? És que potser quan hom va a consultar un arxiu aprèn a classificar els documents, gestionar transferències, crear catàlegs, conèixer la llei que regula el sector, procedir a l'eliminació de documents, etc. Probablement l'Associació d'Arxivers de Catalunya es sorprendria de tanta gosadia quan van haver de batallar durament per poder aconseguir un màster per a la formació d'arxivers que avui és un referent. I en docència? Com es pot formar un estudiant en docència si no en fa ?  És que aquesta professió s'aprèn per observació i no per la praxis? De nou, salten a la vista els damnificats, què passa el el famós màster per a la formació del professorat endegat després de la supressió del CAP? 
I els museus? la història es repeteix, potser valdria la pena suprimir el màster de patrimoni si realment amb el màster de recerca es forma els estudiants per treballar en museus? Quina formació pràctica tenen per fer-ho? i teòrica? És segur que el 95% dels alumnes del màster no han sentit a parlar mai de la llei del patrimoni cultural (9/1983). Editorials? Es refereixen al treball en una editorial o en la publicació de llibres? Si es tracta del primer cas la tergiversació és més que significativa i bé caldria que donessin bons exemples d'aquest tipus de sortides fora d'aquells estudiants formats prèviament en filologia. Altrament, la publicació bé pot arribar un dia però, serà remunerada? És ben sabut que els articles científics no són remunerats i que els llibres van amb el pa sota el braç i una carta de recomanació més o menys instigadora del potentat corresponent.
De fundacions val més abstenir-se de comentaris i més ara que la crisi de les Caixes n'ha tallat el flux de finançament potser ajudant a aclarir un espectre en ocasions ben fosc de la nostra societat.


Per reblar el clau, la informació del màster presenta l'accés a una beca de doctorat com una sortida professional. Cal realment molta perseverança per englotir aquesta afirmació. Les beques de doctorat són una formula molt antiga per a incorporar una ajuda temporal apte per a la realització de qualsevol tasca desplaent pel professorat, per millorar els resultats dels grups de recerca, per incrementar l'activitat investigadora de grups en paràlisi latent i generar el gust per la tupinada. Aquest producte, però, es desgasta fàcilment i cal canviar-lo cada 3 anys per no perdre la innocent il·lusió del debutant. 


Si realment el màster formés tan bé potser no s'haurien comès faltes d'ortografia en el programa oficial, o potser ha estat feina d'un becari ja convençut de la improductivitat del seu treball i amb el vent de nord que li anuncia un futur amarg per escapar de la crisi que avui s'abraona damunt de l'estat del benestar.


La universitat havia estat, per molts, l'arca de Noé però ara també s'enfonsa a falta d'haver-se procurat prou purgues de salut que li haurien fet augmentar credibilitat i consens.

dimarts, 21 de juny de 2011

MYSTERIES OF A NAZI PHOTO ALBUM

Així titula el diari americà The NewYorkTimes la descoberta d'un àlbum de fotos amb imatges inèdits d'Hitler i d'oficials alemanys amb detinguts jueus. L'àlbum, donat a conèixer per un jubilat americà amb la intenció de fer coixí arribà als Estats Units a través d'un home alemany que no s'ha pogut identificar.

Font: Private collection, via The New York Times

Segons la notícia del The New York Times les fotografies són de qualitat i proven que el fotògraf coneixia perfectament l'ofici. A més a més, les imatges ofereixen aspectes poc retratats del període de la Segona Guerra Mundial.

Varies imatges corresponen a l'any 1941, quan l'exèrcit nazi es concentrava en les operacions al front de l'Est. A més d'aspectes relacionats amb les operacions de guerra hi ha moltes imatges de la vida quotidiana i potser són aquestes les que tenen una major qualitat. Els retrats i tenen un paper principal.

Al bloc del diari nioyorquès se n'ofereix un recull prou interessant. Aquí teniu l'enllaç:

Mysteries of a nazi photo album

AUGMENT MATRÍCULA UNIVERSITÀRIA

Segons l'acord del govern de la Generalitat fet públic avui les taxes de matrícula pel curs vinent augmentaran en totes les disciplines en una escala que va dels 60 als més de 100€. Només el 25% d'aquest augment es destinarà a la creació de beques per a persones amb dificultats econòmiques.

On anirà el 75% restant?

diumenge, 19 de juny de 2011

ETB i TV3 biografien el comunista Jesús Monzón

Una coproducció de TV3 i ETB realitza una biografia del líder comunista Jesús Monzón Reparaz. Presentat com el reconeixement públic d'un personatge desconegut de la història, Jesús Monzón és, malgrat tot, ben conegut pels historiadors i la seva biografia prou detallada. És cert, no obstant, que la seva participació a la invasió de la Vall d'Aran al 1944 no ha estat prou valorada. L'historiador i periodista Manuel Martorell, autor de Retorno a la lealtad, és el primer que n'ha volgut explotar la idea de novetat en el tractament del personatge en el seu llibre: Jesús Monzón, el líder comunista olvidado por la història. El llibre, editat fa 11 anys, és de ben segur més novedós que el documental, que es fonamenta en aquest per traçar la història. En qualsevol cas, en història, com en qualsevol altra àmbit, és difícil i sembla vanitós presentar un tema com una novetat integra. Si volem donar a les paraules el valor que tenen valdria la pena mostrar una certa cura i contextualitzar els fets. Visualitzant el documental hom té la impressió d'aprendre i conèixer la vida del fins ara desconegut Jesús Monzón i, en canvi, fa una dècada que circula la seva biografia.
Fugint d'aquests aspectes formals el documental resulta prou interessant. A més de gaudir d'una de les darreres entrevistes en castellà a l'escriptor i ex comunista Jorge Semprún, mort recentment, també es detallen fets històrics importants per la història d'Espanya del segle XX. Entre els aspectes més destacats trobem la fugida de Monzón pel Pirineu navarrés després d'haver estat identificat per Jaime del Burgo, que malgrat tot no el va delatar. La preparació de l'ocupació de la Vall d'Aran i l'exclusió del PCE són altres aspectes interessants. Amb tot, no resulta menys rellevant la vida professional de Monzón que a partir dels seus anys a Mèxic es dreçarà com un notable professor en diferents escoles de negocis. Fins i tot va presidir l'Institut Balear d'Estudis Empresarials. Aquesta curiosa participació d'un comunista en la formació d'empresaris d'un model capitalista reclama una aproximació més fina al personatge una vegada traçats els principals punts de la seva trajectòria vital. Probablement la difusió del documental impulsarà una major recerca a l'entorn del personatge.

Vegeu el documental a través d'aquest enllaç:

Documental

Altres fonts:

Bloc de cuevalagua
AAuñamendi Eusko Entziklopedia Euskomedia fundazioa

 

dimarts, 7 de juny de 2011

BRANGULÍ AL CCCB


El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona presenta una exposició de l'obra gràfica del fotògraf Josep Brangulí, notari català. Les imatges van des de 1909 a 1945.
El CCCB presenta una selecció del fons que conserva l'Arxiu Nacional de Catalunya. Brangulí forma part dels fotògrafs clàssics, en certa manera bandejats per les avantguardes.

L’exposició, comissariada pel fotògrafs Valentín Vallhonrat i Rafael Levenfeld, manté l’estructura temàtica de l’arxiu de Josep Brangulí i reflecteix la diversitat i el tractament seriat que l’autor dóna als temes, entre els quals destaquen els següents: Setmana Tràgica, Tallers artesans, Societat abans de la República, Societat 1931–1936, Construcció de vaixells de formigó, Bombers, Boxa, Casa Reial a l’Exposició Universal de 1929, Escoles, Arquitectura industrial, Fira de Barcelona, Hospital, Intercanvi de presoners de la Segona Guerra Mundial, Museus, Nocturnes, Paisatge urbà, Platja, Port, República, Somorrostro, Desplaçament de Treballadors a Alemanya, Tramvies, Guerra i Postguerra. Font: CCCB.

dilluns, 6 de juny de 2011

UNIVERSITATS - AUGMENT DEL 7,6% DEL PREU DE LES MATRÍCULES

Avui La Vanguardia digital publica la notícia de l'augment d'un 7,6% del preu de les matrícules universitàries pel curs vinent. A aquest increment s'hi afegeixen els augments programats per als repetidors, molt més elevats. Tot plegat s'inscriu dins de la nova política del govern de la generalitat, inclinada a augmentar el preu de totes les taxes universitàries al mateix temps que es retalla la plantilla de professors i personal d'administració i serveis.