La mercantilització ha aterrat a les universitats catalanes acompanyada de la crisi. Tot plegat requereix les millors dots de publicat i marqueting per vendre un producte, el màster de recerca, completament buit de contingut.
Aquest màster substitueix l'antic DEA, el Diploma d'Estudis Avançats, que servia de pas previ a la realització del doctorat. Ara, però, es considera una formació que obra les portes al món laboral (!). Els arguments que la UdG dóna per a defensar la vàlua d'aquests estudis són diversos i val la pena analitzar-los un a un.
Els objectius formatius:
"Els titulats obtindran una sòlida formació en humanitats i adquiriran els coeixements [coneixements] específics i les competèncias [competències] metodològiques fonamentals per desenvolupar activitats de recerca en aquest camp, des d'una perspectiva interdisciplinària, la qual cosa els permetrà integrar-se en grups i xarxes de recerca internacionals.
Es tracta, doncs, d'una oferta docent comuna i interdisciplinària que pretén impulsar l'excel·lència investigadora adoptant l'esperit interdisciplinari que guia també les reformes dels plans d'estudis de la Facultat de Lletres."
D'aquest punt sorprèn, i molt, que es digui que els estudiants adquiriran una sòlida formació en humanitats ja que les assignatures del màster són ben específiques i les matèries més genèriques ja les han desenvolupat durant el Grau. Per tant, potser es vol dir que durant els anys del Grau no han après res i que ara se'ls hi donarà la formació de debò. Però, fora de lloc queda l'al·lusió a la participació en grups i xarxes de recerca internacionals quan, en el camp de les lletres i en la història en particular els lligams internacionals de la UdG són ben escassos i es poden comptar amb els dits de la mà els professors que dominen l'anglès, incloses les noves incorporacions. Els més veterans s'acontenten amb el francès per bé que això no vol pas dir que participin de l'activitat de recerca de grups francòfons més enllà de casos concrets.
La peça que tanca aquesta presentació d'objectius és, textualment, "l'exel·lència investigadora" venuda com una característica inherent als nous titulars d'aquest màster. Més valdria repassar el procés de selecció dels becaris de la UdG per adonar-se que els elegits estan ben lluny de l'excel·lència i que el sistema es fonamenta amb una sèrie de principis bàsics a l'origen dels quals es troben les necessitats dels departaments i els grups de recerca amb més capacitat de diàleg amb el vicerectorat de recerca. Altrament, els pocs, poquíssims becaris que arriben amb una ajuda estatal o autonòmica poden passar fàcilment desapercebuts si no disposen de la benedicció oficial.
Però, si la formació no és la que sembla, quines són les opcions professionals d'aquests titulats?
Les sortides professionals
"La formació adquirida en un màster d’aquestes característiques prepara l’alumne per dur a terme diverses activitats professionals, com la de docència i diverses activitats en el món dels arxius i dels museus, de les editorials i en fundacions de capital públic o privat. Per altra banda, també podem remarcar l’alt nombre de becaris que cada any s’incorporen al doctorat com a becaris de recerca, gràcies als ajuts competitius de la Generalitat, el Ministeri i les beques UdG."
De nou la sorpresa és gran. Segons la informació oficial del màster la formació rebuda ha de conduir els alumnes del màster cap a nombroses sortides professionals: la docència, l'arxivística, els museus, les editorials, les fundacions (no s'específica de què, potser no gosen...). En un màster on la formació és exclusivament basada en conceptes relacionats amb la línia elegida com a mode de continuació del grau i sense procediments pràctics més enllà de la realització del treball final, exercici d'assaig lliure sobre qualsevol subjecte, com és possible que els estudiants es formin en coneixements d'arxivística? És que potser compta per alguna cosa la recerca feta en arxius??? És que potser quan hom va a consultar un arxiu aprèn a classificar els documents, gestionar transferències, crear catàlegs, conèixer la llei que regula el sector, procedir a l'eliminació de documents, etc. Probablement l'Associació d'Arxivers de Catalunya es sorprendria de tanta gosadia quan van haver de batallar durament per poder aconseguir un màster per a la formació d'arxivers que avui és un referent. I en docència? Com es pot formar un estudiant en docència si no en fa ? És que aquesta professió s'aprèn per observació i no per la praxis? De nou, salten a la vista els damnificats, què passa el el famós màster per a la formació del professorat endegat després de la supressió del CAP?
I els museus? la història es repeteix, potser valdria la pena suprimir el màster de patrimoni si realment amb el màster de recerca es forma els estudiants per treballar en museus? Quina formació pràctica tenen per fer-ho? i teòrica? És segur que el 95% dels alumnes del màster no han sentit a parlar mai de la llei del patrimoni cultural (9/1983). Editorials? Es refereixen al treball en una editorial o en la publicació de llibres? Si es tracta del primer cas la tergiversació és més que significativa i bé caldria que donessin bons exemples d'aquest tipus de sortides fora d'aquells estudiants formats prèviament en filologia. Altrament, la publicació bé pot arribar un dia però, serà remunerada? És ben sabut que els articles científics no són remunerats i que els llibres van amb el pa sota el braç i una carta de recomanació més o menys instigadora del potentat corresponent.
De fundacions val més abstenir-se de comentaris i més ara que la crisi de les Caixes n'ha tallat el flux de finançament potser ajudant a aclarir un espectre en ocasions ben fosc de la nostra societat.
Per reblar el clau, la informació del màster presenta l'accés a una beca de doctorat com una sortida professional. Cal realment molta perseverança per englotir aquesta afirmació. Les beques de doctorat són una formula molt antiga per a incorporar una ajuda temporal apte per a la realització de qualsevol tasca desplaent pel professorat, per millorar els resultats dels grups de recerca, per incrementar l'activitat investigadora de grups en paràlisi latent i generar el gust per la tupinada. Aquest producte, però, es desgasta fàcilment i cal canviar-lo cada 3 anys per no perdre la innocent il·lusió del debutant.
Si realment el màster formés tan bé potser no s'haurien comès faltes d'ortografia en el programa oficial, o potser ha estat feina d'un becari ja convençut de la improductivitat del seu treball i amb el vent de nord que li anuncia un futur amarg per escapar de la crisi que avui s'abraona damunt de l'estat del benestar.
La universitat havia estat, per molts, l'arca de Noé però ara també s'enfonsa a falta d'haver-se procurat prou purgues de salut que li haurien fet augmentar credibilitat i consens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada