“Ni en la història, ni en cap altra ciència les causes es pressuposen, es busquen”
Marc Bloch


dimarts, 27 de setembre de 2011

REVISTA LLIGAMS NÚM. 9

L'associació Lligams comunica a tots els interessats i interessades que es rebran articles pel proper número de la revista fins al 30 de novembre.

Els textos s'han d'enviar en format Word o OpenOffice a l'adreça: lligams@lligams.org. 

Les normes d'edició que cal respectar es poden consultar a la pàgina web de la revista lligams:

http://www.lligams.org/html/revistalligams.htm

divendres, 23 de setembre de 2011




LLIGAMS DÓNA SUPORT A L'ESCOLA EN CATALÀ




transcripció del manifest de l'entitat SOMESCOLA.CAT


Somescola.cat

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.

Davant d’això, les persones, entitats i centres educatius sotasignats.

AFIRMEM:

  • Que l’escola catalana és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
  • Que la immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.
  • Que aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte al castellà, en diferents àmbits.
  • Que l’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.
  • Que amb l’arribada d’un nombre important de famílies nouvingudes durant la primera dècada del segle XXI, aquest model d’escola ha ajudat a mantenir la cohesió social del país i s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries. A més, situa un nou escenari de multilingüisme que afavoreix l’excel•lència en la competència comunicativa.

SUBRATLLEM:

  • Que la immersió lingüística ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.
  • Que les sentències del Tribunal Suprem espanyol amenacen aquest model d’escola i de societat i obren la porta a demandes interessades que poden posar en perill la cohesió social de Catalunya.
  • Que cal actuar contra aquestes agressions de manera positiva, reforçant el model d’escola catalana i millorant la seva eficàcia per garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals.

EN CONSEQÜÈNCIA:

  • Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra l’escola catalana i les demandes que les han inspirades.
  • Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la nostra cultura i la nostra cohesió social.
  • Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

Barcelona, 16 de febrer de 2011


dijous, 1 de setembre de 2011

TIR ALS FONAMENTS DE L'ESCOLA PÚBLICA

Esperanza Aguirre, la presidenta de la Comunitat de Madrid, pretén que els professors dediquin més hores a la setmana davant dels alumnes. Actualment el professorat de l'ensenyament primari i secundari dedica 18 hores lectives setmanals a les classes davant dels alumnes. La resta d'hores es divideixen entre el treball de preparació de les classes, les correccions, les permanències, l'atenció als pares i d'altres tasques que complementen una jornada laboral similar a la de molts altres professionals i que no és inferior a les 40 hores setmanals.
Malgrat tot, Aguirre ha etzibat davant de la premsa que "la mayoria de personas trabaja más de 20 horas". Per la presidenta de la comunitat de Madrid els professors són uns privilegiats amb sous elevats que només treballen 18 hores setmanals. Ara bé, aquesta afirmació no es fa per desconeixement sinó amb la intenció de desacreditar un col·lectiu que ocupa una franja molt important de la despesa social de les comunitats. Desmantellar l'educació pública no és un problema per la dreta, ben al contrari, suposa un estalvi econòmic molt important per bé que es degradi sense límits el sistema públic d'ensenyament.

Mesures com aquesta reclamen, de part de la societat civil, una reacció ferma i contundent que aturi -per la via de la democràcia- les polítiques de desmantellament de l'estat del benestar. Si la societat civil no actua, assenteix!