“Ni en la història, ni en cap altra ciència les causes es pressuposen, es busquen”
Marc Bloch


dijous, 27 de desembre de 2012

CATALUNYA SENSE CULTURA


 
El nou govern de la Generalitat ha estat desvel·lat aquest matí amb un regust de continuisme ben amarg. Ferran Mascarell conserva la conselleria de cultura, fet pel qual s'esperen ben pocs canvis en la política cultural del país. Una política de trinxeres que manté en estat d'hibernació molts projectes, entitats i moviments culturals al mateix temps que continua subvencionant les editorials per a la publicació de recerques prèviament ja subvencionades pel departament d'universitats i recerca. Mentrestant, els talents ja fa anys que han deixat de banda tota esperança de fructificar a Catalunya i han marxat a l'estranger o han cercat una via alternativa i més justa per prosperar.

La resta de conselleries tampoc presenten grans canvis més enllà del joc de cadires de Felip Puig, esquitxat per mil i un conflictes amb els cossos de seguretat i per l'arribada d'alguns membres de les noves generacions, com Santi Vila, que a diferència dels líders històrics, vinculats a l'empresariat català, prové de la política local i del món universitari, amb una trajectòria similar a la del liberal Matteo Renzis, jove alcalde de Florència que disputà i perdé el lideratge del centre esquerra italià davant de Pier Luigi Bersani.
 

diumenge, 21 d’octubre de 2012

EXCURSIÓ AL COMANEGRE

El Comanegre és muntanya emblemàtica del Pirineu, que domina l’Alta Garrotxa des
dels seus 1.500 m. La vista és molt bonica, amb el pic de les bruixes a l'Est i el Talló a l’Oest amb el Canigó a ple Nord.

Vista del Canigó des del Comanegre

Dia : dissabte 3 de novembre

Lloc de trobada : Oix (Alta Garrotxa). Des de Vic agafar Bracons direcció Olot i després
continuar en direcció de Castellfollit de la Roca. A l’autovia agafar la sortida de
Castellfollit, travessar el poble i després del pont agafar la comarcal que hi ha just
després del pont que travessa el fluvià. Seguir la carretera fins al poble d’Oix.
Des de Figueres i Girona, agafar l’autovia en direcció d’Olot i sortir després del poble
d’Argelaguer en direcció de Montagut i seguir en direcció Castellfollit per l’antiga
nacional. Després i just abans del pont que travessa el Fluvià trencar a la dreta per la
comarcal fins al poble d’Oix.
Alternativa : Pels de Vic es pot anar fins a Ripoll i continuar fins a Camprodon. Passat
aquest poble hi ha una comarcal que s’agafa a la dreta després de la caserna de la
policia nacional de Camprodon i que condueix al poble de Rocabruna. Des d’allí es
continua durant 2 quilòmetres i s’arriba a la pista que condueix al punt de sortida de
l’excursió. (recorregut recomanable per la tornada).

Hora de trobada : 10h

Recorregut : Una vegada tots a Oix agafaren només els cotxes necessaris per continuar
en direcció de Baget. Tres quilòmetres després d’aquest poble agafarem una pista
forestal. S'arriba amb cotxe fins a un aparcament improvisat que hi ha poc abans de les
basses de Monars, passada la caravana dels hypies de l'alta garrotxa i després només
s'enfila un sender que condueix al cim a 1.500 m. Des d'aquí hi ha un bon paisatge de
l'Alta Garrotxa, del Ripollès i del Vallespir. Es pot pujar amb 1 hora i 15 minuts o una
hora 30 minuts funció de la marxa. 45 minuts d'ascensió a tot estirar esperen els
excursionistes. Es pot baixar directament pel vessant sud tallant el sender amb uns 25
a trenta minuts i sense dificultat afegida.

Dificultat : mitjana – baixa

Temps : 3 hores màxim

Equipament : Calçat de muntanya, paravent i aigua


Associació Lligams, Plaça Sant Josep, 1 (Arxiu Històric de Girona) 17004, Girona.
lligams@lligams.org http://www.lligams.org

dilluns, 8 d’octubre de 2012

LIBERISLIBER : LA POLITICA CULTURAL DE LA GENERALITAT

La precària situació de la cultura catalana, abandonada per la reducció dels pressupostos del departament de cultura i per una política obscura que afavoreix el finançament de grans editorials ha portat el col·lectiu d'editors independents en català a publicar una carta reclamant un tracte just i una distribució clara i coherent de les subvencions públiques.
Des de Lligams ens sentim plenament identificats amb els arguments de Liberisliber i per això hem volgut reproduir íntegrament el text adreçat al conseller de cultura.

CARTA OBERTA AL SR. FERRAN MASCARELL

Per : Liberisliber

Besalú, dissabte 29 de setembre de 2012
 Sr. Conseller Ferran Mascarell,
La seva secretària ens va confirmar que vindria a inaugurar el proper 6 d’octubre la fira literària que organitzem a Besalú i li volem demanar en aquesta carta oberta que no vingui. El motiu és que creiem que menysprea la nostra feina i no ens sentiríem molt còmodes si vingués per fer-se la fotografia de torn. Si ve, ja li avancem que serem correctes (l’educació és quelcom que mai s’ha de perdre), però no esperi res més.
Vull que sàpiga que som conscients que el seu departament és dels més difícils de dirigir: és dels que té un pressupost més baix –a anys llum d’Obres Públiques, per exemple- i alhora dels més vigilats, ja que va dirigit a un sector –el cultural- d’una gran sensibilitat i irritabilitat, perquè no dir-ho. També som conscients que el problema ve d’abans, quan en els temps de l’alegria –quan hi havia diners- els successius governs (nacionals i estatals) de tots els colors, en lloc d’invertir fortament en educació, investigació o cultura, van preferir fer-ho en altres sectors “de futur” (no ens esplaiarem més). Però el que no entenem és que amb el migrat pressupost del que disposa, es permeti el luxe de dur a terme una política de subvencions perversa, surrealista i que obvia la realitat actual.
Aquest any li vam demanar una subvenció per organitzar la fira i ens va atorgar 2.300 euros. En tant que el seu departament havia atorgat subvencions de prop de 4.000 euros a establiments privats per assistir a fires i a nosaltres ens donaven la meitat per muntar tota una fira, vam demanar una reunió amb l’Institut Català d’Empreses Culturals perquè ens expliquessin els criteris aplicats a l’hora de repartir aquestes subvencions, ja que des de fora no ho enteníem. No es tractava de reclamar més diners perquè érem els millors o perquè el nostre objectiu era molt noble: els reclamàvem perquè de la primera edició a la segona havíem doblat el nombre de participants, teníem un sector que ens donava suport (el de les editorials independents), fèiem un favor a la cultura apostant per la bibliodiversitat de qualitat i, a més, ho fèiem des d’un poble a la perifèria de Barcelona que té prop de 2.000 habitants; en definitiva, la fira estava creixent molt de pressa i necessitava un mínim suport econòmic perquè aquest creixement es pogués fer amb garanties. La conversa va ser llarga, però ens vam quedar amb dos conceptes: si volíem optar a una subvenció més alta havíem de presentar un pressupost més alt (per tant, era secundari que ens haguéssim esforçat a fer un pressupost el més auster possible) i que per valorar els resultats d’un esdeveniment subvencionat, el departament es basava exclusivament en els informes que feia arribar l’ens subvencionat (o sia, que si un esdeveniment va malament, confien que l’ens subvencionat digui que ha anat malament perquè l’any següent la Generalitat de Catalunya els hi rebaixi l’aportació... un gran mètode, sí senyor).
Nosaltres no tenim cap inconvenient a dir-li el que ha anat malament de la nostra fira. Malgrat que cada any hem tingut més participants (el doble en un any) i més públic, considerem que falta gent, concretament aquella que encara no sap que existim i que li encantaria descobrir els llibres magnífics que fan les editorials independents, alguns d’ells, autèntics referents europeus que situen la cultura del país al nivell de l’excel·lència. I això, Sr. Conseller, només s’aconsegueix amb temps, una bona planificació i un major pressupost destinat a les activitats i a la promoció. Li torno a dir: sabem que la seva feina no és fàcil, que coincidim amb vostè a considerar la projecció internacional quelcom transcendental i que té tot el dret del món a escollir quins són els objectius estratègics del seu departament, però comprengui que no entenem com ens dóna una quantitat diners –per muntar una fira amb unes possibilitats de creixement del tot demostrades i en un context de crisi brutal, com cada dia s’encarrega de recordar-nos el seu cap- que equival a una tercera part d’una sola actuació musical de les moltes que va tenir l’any passat la Setmana del Llibre en Català –l’empresa que la coordina li podrà explicar en detall (també li podrà explicar que enguany ha tingut menys estands que els que tindrà la nostra fira, malgrat tenir un pressupost 33 vegades superior)- o molt lluny dels 520.000 euros del pavelló d’art a la Biennal de Venècia (amb una obra dedicada a l’atur, poca broma), els 175.000 euros de l’espai professional al Primavera Sound (s’haurà d’explicar molt bé la repercussió que va tenir aquesta trobada en un hotel de Barcelona per a la indústria musical a Catalunya), els 120.000 euros anuals durant quatre anys per muntar una delegació del Sónar al Brasil o, els tristament famosos 193.000 euros que va cobrar el seu secretari general, el Sr. Xavier Solà, per fer un catàleg de masies, a qui recomanem des d’aquí que vagi a fer de becari una temporada a un gran grup editorial –vostè ja coneix a fons aquest món, Sr. Conseller- on li ensenyaran a fer un catàleg de similars característiques a un preu “més ajustat”. Entengui Sr. Conseller que per un gran sector de la cultura, 1.000 euros no són el cost d’un dels seus viatges per inaugurar el que sigui, sinó el pas previ a 1.000 històries que enfortiran el teixit cultural d’un país, que és alhora el vehicle més eficaç perquè els de fora s’hi fixin i, fins i tot, inverteixin. En resum, li demano que faci un esforç i no deixi de llegir aquesta carta titllant-nos de demagogs. Vagi més enllà, reuneixi’s amb el seu equip directiu (una vegada més, perquè sempre que truquem, estan reunits), reflexionin i, si creuen que ho estan fent molt bé, pleguin. De fet, potser el millor és que vingui a Besalú i així ens pugui explicar en persona el que cap dels seus subordinats encara no ha sabut fer. Entengui, però, que no acceptarem que vingui a alliçonar-nos sobre “internacionalització”, “crear sinergies” o “rendibilitzar al màxim els recursos”, quan aquesta fira –com moltes altres d’aquest país que ajuden a fer territori- tornarà a obrir portes gràcies al suport de molta gent: des dels propis editors que fan un bon grapat de quilòmetres per venir, als actors i músics que han entès la nostra situació pressupostària i s’han adaptat amb una generositat extraordinària, a un ajuntament molt petit però amb un gran dinamisme o als voluntaris de l’organització. Ells i el públic ens demostren l’encert del projecte, el que ens motiva al màxim. Una vertadera llàstima, doncs, que tota aquesta gent hi cregui, menys vostè, Sr. Conseller de Cultura.
Atentament, 

L'organització

diumenge, 12 d’agost de 2012

DOCUMENTS FOR HISTORY

El Centre d'Història Contemporània de Catalunya obra una pàgina web dirigida per Arnau González Vilalta (UAB) per crear una biblioteca de documents digitals per a la recerca històrica. Aquest projecte compta amb la col·laboració del catedràtic Borja de Riquer, director del Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya (UAB).

A través d'aquesta pàgina es pot accedir a bona part dels arxius digitals d'Itàlia i Espanya, les biblioteques i hemeroteques digitals europees, americanes i fins i tot d'Austràlia o Nova Zelanda. També s'hi poden consultar les tesis doctorals en xarxa a través dels diferents portals existents.

La iniciativa és una bona notícia per a la recerca històrica i només cal esperar que se'n millorin poc a poc els continguts per oferir un ventall complet si no de totes les fons digitals disponibles si del conjunt d'arxius digitals europeus i americans, sovint els més consultats pels investigadors catalans.

dijous, 7 de juny de 2012

OLOT EN IMATGES

L'Arxiu Comarcal de la Garrotxa obra un cercador web d'imatges que dóna accés a fons fotogràfics però també a molts documents textuals :


Les primeres imatges consultables pertanyen a la col·lecció de Josep Maria Dou Camps i al facsímil de l'àlbum "Records d'excursió" del mateix autor.

dimarts, 5 de juny de 2012

CALL FOR PAPERS / CRIDA D'ARTICLES





La revista Lligams obra la recepció d'articles per al número de 2012. El termini per a la recepció dels documents és el 30 de novembre de 2012. Les bases per a la presentació dels originals es troben a la pàgina web de l'associació : www.lligams.org

divendres, 4 de maig de 2012

L'EDITORIAL DE LLIGAMS

La revista Lligams va néixer amb una vocació molt ben definida: donar una mínima difusió al treball científic dels joves investigadors, massa sovint menystingut. Amb uns recursos extremament limitats, avui la revista continua endavant després de no poques dificultats. Això es deu, essencialment, a la voluntat i tossuderia del grup de persones que la fa possible i que segueix creient en aquest projecte. Tot i aquesta voluntat ferma, som conscients que l’actual situació de crisi econòmica i també política (amb l’abandó de serveis de difusió de l’activitat científica com Global Talent o el camí incert que segueix el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, sense director des de la dimissió de Josep M. Roig Rossich) no posa les coses gens fàcils. Roig
Rossich, que va dimitir per expressar la seva disconformitat amb la manca de projecte i de perspectives de futur en què es troba el CHCC, va deixar en evidència la inexistència d’una política cultural clara en el camp de la Història Contemporània. L’existència de dues institucions amb atribucions similars, sinó idèntiques, com el CHCC i el Memorial Democràtic, però amb pressupostos fi ns fa ben poc molt allunyats, posen de manifest l’arrel del problema. L’existència de dos organismes en competència i amb projectes diferents en
el si del govern posa de manifest una manca de projecte i d’idees. Quan els dos organismes es troben, com ara, a la deriva com a resultat de les continues retallades pressupostàries, la problemàtica esdevé un tema d’Estat. Potser per això, el govern s’ha manifestat per a una propera solució d’aquesta duplicitat d’organismes i funcions. Caldrà veure encara per quina opció s’acaba optant, car res justifica tot el temps que s’ha perdut fins ara. No és banal insistir sobre el fet que aquest tipus d’institucions són les que haurien de prevaldre per tal de garantir la unitat del país i promoure noves vies per sortir de la crisi així com per recordar el camí a seguir amb l’exemple d’altres moments difícils que han marcat la història contemporània de Catalunya i, en definitiva, per no repetir sempre els mateixos errors.
Els temps actuals reclamen un esforç de sinceritat que és lluny d’arribar. La mercantilització de la recerca, provocada per la darrera reforma universitària, ha conduït als rectors de les universitats catalanes a reclamar un augment de la producció científica, un augment dels grups de recerca, dels doctorands, de tesis llegides, de cum laude, de mencions europees, de màsters europeus, etc. Tot això només té un sentit econòmic i tan sols s’explica pels criteris que avaluen i financen els centres en funció de l’activitat desenvolupada per aquests. No cal dir que l’avaluació de l’activitat de recerca privilegia el model quantitatiu. La traducció pràctica d’aquests vicis és que els professors s’esforcen a publicar encara que es tracti de temes vells, banals, inacabats o elaborats per subalterns sense verificar-ne prèviament el contingut. Així mateix, empenyen els estudiants a desenvolupar una recerca doctoral per interessos propis, ben poc legítims, com el manteniment d’un grup de recerca, la valoració davant del Ministeri o davant de l’Agència Catalana de Gestió dels Ajuts Universitaris. Benaventurat el doctorand que pugui escollir el seu tema de recerca! Així, els joves investigadors es troben immersos en una maquinària maquiavèl•lica elaborada per la pervivència d’un sistema obsolet. La prova és que després de 5 anys d’estudis i un màster emprenen el camí d’una investigació que els portarà a treballar 3 anys amb un sou miserable i a realitzar tasques de secretariat que res tenen a veure amb l’objecte de la seva recerca. Després d’això és ben fàcil que caiguin en el forat negre que és l’atur en aquest país. Naturalment, un petit grup de privilegiats, afortunats o (justos?) guanyadors de la seva sort, reeixirà.
Lligams vol ser el reflex de la recerca que es genera a la universitat per no deixar-la desemparada del contacte amb la societat civil. És per això que volem donar un toc d’alerta perquè es tingui ben present que hi ha un bon grapat d’investigacions finançades per tots els contribuents que passen desapercebudes simplement perquè en aquest país no existeixen els mitjans idonis de difusió (el portal TDXenxarxa no és ni de bon tros l’eina més adequada i eficaç essent un calaix de sastre on els investigadors amb un treball seriós refusen de publicar). A més, en el camp editorial res pot ser més incongruent i contradictori que el fet que recerques finançades pel govern hagin de ser publicades per editorials privades per mitjà d’ajudes públiques. És així com funciona aquest malaurat sistema amb l’afegitó que entremig de les ajudes a la publicació de treballs científics de qualitat s’hi filtra una infinitat de textos de dubtós valor i d’encara més dubtós finançament.

dilluns, 27 de febrer de 2012

PER L'ESCOLA EN CATALÀ


Escola en català és un moviment associatiu que reivindica el sistema d'immersió lingüística que s'ha practicat a Catalunya en els últims 30 anys.

Ara, amb la voluntat d'evitar una sentència contrària del TSJC, Escola en català fa una crida a la societat civil perquè enviï una carta de protesta als magistrats.

Podeu accedir al web d'Escola en català clicant aquí

Per adherir-vos a la campanya d'enviament de cartes podeu fer-ho aquí

Lligams dóna suport a l'escola en català

dijous, 23 de febrer de 2012

MANIFEST DE LA PUDUP

Text integral del manifest del 23 f de la Plataforma unitària
de defensa de la universitat pública
  
Aturem el cop d’estat, defensem la pública!

Avui és 23 de febrer, avui fa 31 anys, el 23 de febrer de 1981, un grup de
guàrdies civils i militars espanyols van intentar fer un cop d’estat. Al
crit de *“**todo el mundo al suelo*” i amb una ràfega de bales, assaltaven
el congrés espanyol i intentaven derrocar el govern del moment.
Alguns diuen que això és un capítol passat de la història recent de l’estat
espanyol, però els cops d’estat són més vius que mai i la destrucció de la
democràcia és encara més viva que abans.
Ara, els cops d’estat no els orquestren militars amb medalles i vestits de
camuflatge. Ara són més polits, més presumits i fatxendes, ara els cops
d’estat els dirigeixen i ordenen personatges vestits de vint-i-un botons,
amb americana i corbata. Des dels seus despatxos manen quin estat s’ha
d’enfonsar i quina població sotmetre a la misèria.
Podem veure com Grècia o Itàlia són governades per personatges escollits a
dit per grans corporacions financeres, com aquestes mateixes entitats
financeres empenyen cap a l’abisme el conjunt de la població d’Europa.
I a casa nostra? A casa nostra, el cop d’estat s’ha fet amb *il·lusió*!
S’ha constituït el *govern dels millors*, un govern que des del minut zero
ha entregat tot el poder a l’1% que fa i desfà segons els seus interessos.
I així tenim el país, així tenim tots els serveis públics, desmuntats,
arruïnats, enfonsats, en situació paupèrrima…

I la universitat pública? La universitat també ha patit un gran cop
d’estat. Un cop d’estat que té la complicitat d’aquells que diuen
representar-la i defensar-la. Sí, aquells, que amb la LOU van concentrar
més poder, per fer i desfer segons el seu interès. Aquests són els rectors!
Rectors que no dubten en explotar el professorat al màxim, en vulnerar les
lleis (i per això reben sentències en contra!), en amenaçar i estomacar als
estudiants que gosen alçar la veu, en acomiadar sense miraments a
treballadors perquè són *prescindibles*…, mentre mantenen a càrrecs de
confiança amb sous de més de 100.000 euros anuals, regalen càtedres i poder
d’influència a grans empreses…
Però en el cop d’estat a la universitat també hi han participat els
diferents consellers. No podem oblidar el paper jugat pel senyor Huguet,
que va aplanar -a cops de porra- el terreny a l’actual conseller
Mas-Colell; ni el paper submís de la senyora Palmada en el lloc que ara
ocupa el senyoret Antoni (mentider) Castellà. Tots ells participen de
l’estratègia per entregar la universitat pública als interessos privats (i
privatius).
Sabem que els cops d’estat tenen moltes formes, ells ara utilitzen la nova
forma, més subtil i elegant, però sempre els queda tornar a les antigues
tenebres. El 23 de febrer del 81 van treure l’exèrcit amb Milans del Bosch
i ara treuen la policia amb Moreno Piquer pels carrers de València. Però,
com ja hem demostrat, no tenim por! No tenim por, perquè lluitem per un
futur digne i just!

Però hi ha una cosa que no saben. No saben com de tossuts som. No saben que
la tossuderia d’aquells que defensem una universitat pública i de qualitat
no té límits. És infinita, no s’acaba mai. Cada cop que vulguin aprovar un
pla d’acomiadaments i retallades massives, ens trobaran davant seu. Cada
cop que un rector, degà o secretari d’universitats vulgui acomiadar un
professor, un treballador del PAS o apujar una taxa a l’estudiant s’haurà
d’enfrontar amb nosaltres.

Nosaltres no oblidem, ni perdonem! Nosaltres som els professors, som els
estudiants, som els treballadors, som els investigadors que dia a dia fem
avançar la universitat, fem avançar la universitat de totes i per a totes!


 #aturemelcop

 Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública
Barcelona, 23 de febrer de 2012

diumenge, 12 de febrer de 2012

PROPERAMENT, LA NOVA REVISTA!


Properament apareixerà el darrer número de la revista Lligams. Enguany la revista presenta una nova portada i una més que notable riquesa de continguts, amb estudis fruit de recerques doctorals i de treballs de màster. Diferents disciplines hi són representades, des de l'Arqueologia i fins a la Filosofia tot passant per la Història antiga, la contemporània i la Història de l'Art.






Tot seguit avancem els principals continguts del sumari:

- JOAQUIM MALE
El gran codi de la cultura occidental

- XEVI NIELL
Els monuments megalítics del massís de les Gavarres-Ardenya

- ALEIX JIMENEZ
L'àmbit urbà i periurbà de Rhode (145aC - segle II dC)

- ADRIANA CLE
Cala Aiguablava: Estudi d'un fondejador d'època clàssica

- GUSTAU GARCIA
L'armament de tipus la Tène en un context singular: La Península Ibérica.

- NEL·LO NAVARRO
El missatge del soldat Julián Carrillo: Una inscripció mural de la guerra civil.

- XAVIER CASTANYER
Josep Aragay, de la puixança a l'oblit (un artista clau del Noucentisme).

dissabte, 4 de febrer de 2012

ON TROBAR CAMPANYES D'EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES?


Conscients que no hi ha cap espai que agrupi les diferents propostes d'excavacions que es realitzen, sobretot durant l'estiu, i que acullen a estudiants universitaris, aquí us presentem diferents enllaços que poden ser d'interès.





Fotografia de les primeres excavacions d'Empúries. Origen: http://www.mac.cat



  • El Museu d'Arqueologia de Catalunya, a través del seu web, fa un recull dels jaciments arqueològics que es troben sota la seva direcció i anuncia les diferents activitats que s'hi realitzen:

http://www.mac.cat/Jaciments



  • El ministeri francès de cultura, a través de la sots-direcció d'arqueologia, proposa diferents campanyes a França i a l'estranger:

http://www.culture.gouv.fr/culture/fouilles/



  • També a França, el CNRS i des del grup Archéologies d'Orient et d'Occident et textes anciens (AOROC) presenta diferents propostes d'excavacions:

http://www.archeo.ens.fr/spip.php?article564




  • La pàgina "Arqueologia Medieval"dóna diverses informacions de les excavacions de l'època medieval que es realitzen a Espanya:

http://www.arqueologiamedieval.com/excavaciones



  • El bloc "Lista de Prehistoria" publica regularment els anuncis d'excavacions de prehistoria:

http://listadeprehistoria.blogspot.com/



  • Les excavacions de prehistòria que es fan a França es poden trobar a Hominidés, una completa pàgina amb molta informació sobre la prehistòria, tant en l'àmbit de l'arqueologia i del treball de camp com sobre congressos, revistes, publicacions, museus, etc:

http://www.hominides.com/index.php




  • Excavacions a Péru i Romania, informació a través de la pàgina ProjetsAbroad:

http://www.projects-abroad.fr/missions-et-stages/archeologie/?gclid=CIHq7KH4g64CFQELfAodA3t66g

Els enllaços a aquestes pàgines es troben fixats al bloc de lligams sota la rubrica "Participar en excavacions arqueològiques.

divendres, 27 de gener de 2012

Perquè Benjamin interessa més a Catalunya que a Alemanya?

Canviant una frase ben antiga podríem dir que "Catalunya ha fet de la casualitat virtut". És així com s'ha anat construint una manera de fer ben pròpia: la del qui dia passa any empeny.
Quan la fil·loxera va atacar, al segle XIX, les vinyes franceses, aquí i a les illes els viticultors es van afanyar a augmentar la producció i vendre el seu vi més car sense pensar a millorar la qualitat o a protegir-se més fermament de la plaga que els arribaria més tard.
Durant la Gran Guerra la indústria catalana va veure augmentar la seva producció però al 1918 els sistemes de producció seguien sent els mateixos i, en canvi, els països en guerra havien millorar la seva tècnica per treballar diferentment. Una altra oportunitat passada.
Avui apareix un altre fet extern, anecdòtic si es vol, que s'ha constituït com una oportunitat fugaç. Es tracta del futur espai memorial Walter Benjamin de Portbou i del premi per a treballs artístics i d'assaig que porta el mateix nom. Aquest filòsof alemany, que va decidir posar fi als seus dies al poble fronterer de Portbou després d'escapar dels nazis i per por de ser repatriat a França per les autoritats espanyoles, és ara objecte d'un interès major per Catalunya que pel seu país natal.
L'interès per Portbou és ben legitim. Antiga població de ferroviaris i duaners, aquesta localitat fronterera viu hores baixes. Abandonada pel turisme per altres localitats empordaneses més atractives els polítics locals han vist en la valoració del patrimoni immaterial de l'exili una via per explotar nous recursos econòmics i dinamitzar la població emmirallant-se amb una altra vila fronterera, la Jonquera, que va inaugurar el Museu-Memorial de l'exili al 2007 en detriment de Figueres o Puigcerdà. Si la ubicació del MUME presenta seriosos dubtes, res pot dir-se en contra del seu objectiu: crear un espai per a difondre la història de l'exili republicà de la guerra civil.
Per contra, l'espai memorial Walter Benjamin resulta ple d'interrogants així com el fet de consagrar un premi a aquest autor. Pel que sembla, dos estius a Menorca i un tràgic final a Portbou justifiquen un reconeixement que molts il·lustres catalans no han somiat mai. Però, allò que és de fora és forçament millor. Pel que respecte al premi, aquest es dedica a dos disciplines: l'assaig i l'art. Ningú s'equivoca si aquí s'ha dit que Benjamin era un filòsof però probablement la recollida d'originals no tindria la mateixa acceptació si el premi fos sobre la vida de Benjamin o bé sobre la filosofia.
Reprenent el fil inicial, ben poca cosa importa de l'excusa inicial si serveix per treure'n un profit. Aquesta és la manera de fer de casa nostra? Sembla una pràctica també fàcilment exportable.
El temps dirà quin és l'interès real del public per l'obra de Walter Benjamin i per l'encara desconegut espai memorial que portarà el seu nom. La única cosa que apareix clara és que alguns sectors segueixen navegant sense criteri malgrat la funesta crisi que rosega els principals pilars de la societat del benestar.