67, I QUÈ MÉS ?

Els ciutadans d'avui que vulguin estudiar una carrera universitària han de saber que a més de les dificultats per trobar feina, quan en trobin probablement ja serà massa tard per poder-se jubilar als 65 anys. Si acaben la carrera als 24 i fan un màster i esperen uns mesos per trobar feina i passen un temps amb formacions i estades on no es cotitza ja en tindran 27 o 28 anys. Massa tard ! Suposant que continuïn cotitzant sense cap buit en tots els seus anys de vida laboral quan compleixin els 65 encara els hi faltaran 2 anys per arribar als 38,5 de cotització i per tant no podran beneficiar de la jubilació als 65 !
I, com trobaran feina si els que hi ha ara s'hi queden fins als 67 ? Si les administracions s'aprofiten dels joves per utilitzar una mà d'obra barata, a preu de parrac, que no cal ni tant sols donar d'altra de la seguretat social. El mateix fan moltes empreses amb els famosos contractes de formació !! S'ha d'acabar d'una vegada amb la precarietat laboral dels joves i la única cosa que fa el govern és agreujar el problema.
Encara haurem de veure el dia que les manifestacions del sud del mediterrani es reproduiran a casa nostra. I, els programes d'integració de les persones amb dificultats, els treballs socials i de cohesió on seran sense l'obra social de les caixes? Que ningú es pensi que els bancs donaran els seus beneficis per ajudar el veí pobre del costat de casa!
La defallença del liberalisme plasmat en aquesta crisi, enlloc d'arranjar els problemes per conduir-nos cap a un estat diferent, més just i humà ens està abocant al desastre més absolut. Cap a un neoliberalisme salvatge on les úniques polítiques públiques vàlides són aquelles que ofereixen beneficis a les empreses privades. Per això subvencionem les companyies aèries i abandonem els enllaços territorials per ferrocarril, subvencionem l'escola privada i abandonem la pública i per això també els nostres metges van a l'estranger o treballen a les tardes en una mútua privada per arrodonir el sou.
La societat està molt emmotllada a totes les atzagaiades que retallen drets socials però tot plegat és només una saca que cadascú sosté a l'esquena. El dia que pesi massa i no es pugui sostenir els ciutadans es revelaran contra aquestes polítiques i el mal govern.