El món modern, el que coneixem avui, es caracteritza per haver trencat les fronteres dels estats. L'economia, en aquest sentit, ha traspassat moltes barreres que han afavorit un desenvolupament econòmic notable. Paral·lelament, però, també s'han produït molts desajustos. En un context global on la incidència dels problemes locals poden condemnar els mercats a efectes més globals, la reacció en contra de les llibertats que sorgí dels països del nord d'Àfrica està demostrant que no només els mercats viuen aquest efecte.
Imatge: http://www.barcelonaya.com/
El moviment 15 de maig és la viva expressió del transvasament d'una indignació d'un poble oprimit, exclòs d'oportunitats i abandonat per un règim corrupte. Un transvasament que pot repercutir en països i cultures ben diferents. Els espanyols viuen aquesta setmana un rebrot de l'esperit que va moure la societat egípcia a tombar el president Moubarak. Parlo d'Egipte perquè més enllà de la primera revolta a Tunísia, el país dels faraons és l'expressió més clara de la força del poble en un país gran i divers.
Avui els polítics encara no han comprès la magnitud del que s'està gestant als centres de les principals ciutats catalanes i espanyoles. La crisi engendrada -sense cap mena de dubte- per la liberalització del sol i la promoció d'un model fonamentat en el sector immobiliari ha arruïnat moltes famílies que han vist perdre el seu patrimoni a mans de la banca privada. Les caixes, quan s'acabin les ajudes del govern, també podran incorporar-se a la definició. S'haurà perdut un model social més, un valor més de la societat del benestar per repartir dividends entre els principals homes de negocis d'ací i d'allà. Si bé la crisi ha estat global i s'inicà als EEUU el cas espanyol és de manual dins d'un sistema, el capitalista, fonamentat en períodes d'expansió, de creixement i períodes d'estancament i/o retrossés.
Tot i l'evidència del problema, no es va voler anunciar ni anticipar per por a obrir la caixa de pandora. El PSOE, que en les dos darreres legislatures hauria pogut canviar la llei del sol i limitar l'especulació, els POUM, les desgravacions fiscals per a la compra d'una vivenda, etc. No ho feu. Aquestes mesures, directes, no l'eximien tampoc d'aplicar altres polítiques que de manera indirecta incidissin en una menor especulació i endeutament dels ciutadans. Per exemple, aplicant una normativa més estricta als bancs per a la concessió d'una hipoteca i reduint el període màxim de vigència del contracte a, per exemple, 25 anys.
Res de tot això s'ha fet i, per contra, es dóna llum verda a les retallades de salaris, a les reduccions de personal a les administracions públiques, s'augmenten els impostos, es limiten les inversions en despesa social, etc.
Però, el carrer no ha sentit aquests canvis com una via per al procés de recuperació sinó com un greuge més a la seva precària situació. A Catalunya les retalles són molt intenses però no afecten ni a: Consells Comarcals, Diputacions, delegats territorials (que han rebut un quantiós augment de sou), etc. Per tant, els òrgans essencialment polítics persistixen invariables!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada