L'ORGANITZACIÓ DE LES PROTESTES A L'ESCOLA PÚBLICA

Una samarreta, un color i unes reivindicacions que havien nascut per anar en contra de la política d'educació de l'antic conseller Ernest Maragall són ara l'estàndard per defensar l'escola pública davant de la conselleria d'educació.
Irene Rigau ha estat rebuda amb una acollida ben particular a Badalona, on va néixer aquest moviment de la mà dels directors dels centres i les associacions de pares i mares d'alumnes. Tot plegat, dóna una bona mostra de la transversalitat dels moviments reivindicatius i de la capacitat d'expressió d'una escola que, ara per ara, encara no demostra tenir un interlocutor clar amb ensenyament degut, probablement, a la falta de concreció de les retallades i al desconeixement de la seva aplicació pràctica.
En qualsevol cas, els rumors provoquen inquietud i la línia política de la conselleria engendra rumors tot evitant la quantificació i els efectes de la reducció del pressupost.

Caldrà veure fins on s'estenen les samarretes grogues i qui les enfunda per conèixer realment l'abast d'aquest moviment. Segurament des del govern també es segueix de prop, tisores en mà, per calibrar per on comença la primera atzagaiada.

RISC DE PÈRDUA DE 3.400 MESTRES DE L'ESCOLA PÚBLICA

Els sindicats valoren les propostes emeses pel departament d'educació de manera molt negativa. Després que la ràbia del col·lectiu mèdic davant de la política de fets consumats del departament de salut del conseller Boi Ruiz l'activitat sindical aflora en el sí de l'educació.
Diversos sindicats (USTEC•STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, Fete-UGT i CGT) alerten del perill de perdre fins a 3.400 mestres a causa de les diverses mesures plantejades pel departament d'ensenyament. D'altra banda, la consellera no ha elaborat cap estimació de les possibles retallades de plantilla que poden implicar les mesures que ha exposat sense baixar del camp de la literatura al quadre matemàtic.Així mateix, es reclamen polítiques concretes per reduir el fracàs escolar amb mesures a mig termini, fins al 2020.

Per a més informació podeu consultar:

El Singular digital

RETALLADA PRESSUPOSTARIA DE 144 MILIONS D'EUROS A LES UNIVERSITATS CATALANES

Segons diferents mitjans catalans el govern de la Generalitat pretén retallar fins a 144 milions d'euros a les universitats públiques catalanes. Els primers incidents ja s'han fet sentir a la Universitat Autònoma de Barcelona, on els treballadors han boicotejat el consell de govern que havia d'aprovar la retallada pressupostària.

La defensa de la universitat per part dels treballadors és un bon indicador del rebuig a practicar una reducció de les despeses que afecti directament la plantilla de les universitats, especialment pel que respecte als treballadors amb un contracte d'obra i servei o en els contractuals no-indefinits.

Per a més informació podeu consultar:

la Malla

PREOCUPACIÓ A FAPAC PER LES RETALLADES A EDUCACIÓ

La Federació D'associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya mostra la seva preocupació en un text publicat a la seva pàgina web el passat 25 de març. Entre d'altres temes, s'exposa la problemàtica de la no-substitució d'una part del personal docent a temps parcial i la situació de provisionalitat que viuen els centres d'ensenyament, que funcionen -com la resta de l'administració pública- amb el pressupost prorrogat de l'any 2010. També s'exposa la necessitat de complir amb la paraula del govern de realitzar una trobada col·lectiva de tots els actors interessants en el debat educatiu per garantir els projectes de millora del fracàs escolar. Finalment, es reclama que s'aclareixi quina serà la plantilla de personal docent aprovada per l'any 2011 i si aquesta suposarà una reducció respecte a l'any 2010.

Podeu consultar el text complet de la FAPAC des d'aquest enllaç: "Consideracions sobre les retallades en educació"

"Ensenyament garanteix el manteniment de la plantilla docent actual"

Amb aquest titular la conselleria d'ensenyament vol destacar que no es perdran mestres pel curs vinent. Ara bé, si es manté la plantilla i es convoquen un 60% menys de places a les oposicions a secundària això només significa que augmentarà encara més el nombre de professors interins. Precisament la taca negre més important dins del personal docent.

Això és el que diu la conselleria:

 

El Departament d'Ensenyament de la Generalitat garanteix el manteniment de la plantilla docent actual. El Departament assegura l'estabilitat dels col·lectius docents ja que es treballa perquè el curs vinent es mantingui el mateix dimensionament de la plantilla docent actual.

El Departament, en compliment de l'article 37 de l'EBEP de la llei 7/2007, ha previst mantenir una reunió amb la mesa sectorial docent la setmana de l'11 d'abril per presentar-los la proposta de plantilla docent per al curs 2011-2012 on es veurà reflectida aquesta intenció. En la trobada es presentaran distintes mesures en matèria de personal docent no universitari per afrontar l'actual situació de crisi econòmica que proposarà el Departament i que han de servir per obrir un procés de negociació amb la representació sindical. La voluntat de la conselleria és assolir un acord amb els representants dels docents. 

 

La següent qüestió és, si no es retalla la plantilla però cal imposar la reducció del 10% al pressupost què retallaran? Els sous? A part, és evident que els professors interins que aniran en augment no cobren el mateix que els fixes.

ELS ARXIUS SONORS DE RÀDIO PARÍS

La universitat d'Alacant ha obert una pàgina des d'on es permet l'accés als arxius sonors de Ràdio París, una de les emissores que emetia durant el franquisme juntament amb Ràdio Pirenaica i la BBC. Ràdio París, propietat de la radiotelevisió pública francesa, va emetre fins a la mort del dictador i els seus arxius van ser donats a la Universitat d'Alacant al 1999 per un dels seus locotors més coneguts, Julían Antonio Ramírez.

El llegat de Ràdio París és importantíssim per la història del franquisme i la lluita per la democràcia. També resulta especialment important per conèixer, de primera mà, la vida dels immigrants espanyols a França. Per traslladar el coneixement de la vida d'aquests espanyols es van realitzar diferents reportatges sobre el terreny, per exemple, a La Campa, al nord de París i prop de l'actual sector de la Cournèuve.

Per a més informació podeu consultar l'article publicat al diari digital Vilaweb

i accedir a la consulta dels arxius de Ràdio París a través del web Devuélveme la voz

DIRECTORS DE SECUNDÀRIA: "ELS CENTRES S'HAN CONVERTIT EN LLARS D'INFANTS"

La cadena privada de ràdio RAC 1 ha tingut accés a un informe de la Junta Central de directors de secundària on es comunica a la conselleria d'ensenyament que 2 de cada 10 alumnes d'ESO "no fan res"! Aquest text, del qual només coneixem el contingut per les notícies que ha difós RAC1 i el diari La Vanguardia, fan palesa la problemàtica que existeix en els centres de secundària i posen de manifest qüestions com la manca d'eines a mans dels mestres per gestionar la classe així com la falta de professors.

ASPEPC ja fa temps que reclama agilitzar les sancions als alumnes però existeix un altre problema de fons que també s'ha de combatre. Cal acabar de soca arrel amb l'interinatge permanent. Amb una bossa de personal docent que any rere any dóna classes sense tenir la formació perquè legalment no pot rebre-la fins que fa un curs complet en un mateix centre. Naturalment, les dificultats d'aquests professors són molt majors i s'afronten amb la situació més complexa. La de canviar de centre, d'alumnes i de cursos. A cada canvi s'han de guanyar el respecte dels alumnes i combatre el seu menyspreu per un professor que, saben, no és el titular i té ben pocs recursos per imposar la seva autoritat.

Naturalment, la política de la conselleria d'educació no s'encamina, ni de bon tros, cap a aquesta via, la de normalitzar la situació dels interins i augmentar les plantilles de professors funcionaris. Ben al contrari, es vol reduir el nombre de personal docent i, ja s'està fent. Passa el mateix amb les concertades? Ningú ho sap i, per ara, no han transcendit informacions sobre les retallades en centres concertats.

Queda molt camí per recórrer per tal de millorar la situació actual però la política de la consellera Rigau fa tot el contrari, ajuda a fer retrocedir encara més el nivell i la qualitat de l'escola pública. En canvi, ha demostrat una qualitat important per despistar l'atenció de l'opinió pública, que ha passat dos setmanes discutint sobre l'ús d'uniformes a l'escola pública. Per la conselleria el problema de l'ensenyament es limita al tanga de les nenes de 12 anys i als pantalons baixos dels marrecs. Una qüestió molt popular, no cal dir-ho, però intranscendent i que es pot solucionar amb una simple bata.