“Ni en la història, ni en cap altra ciència les causes es pressuposen, es busquen”
Marc Bloch


divendres, 10 de desembre del 2010

"PLA D'EFICIÈNCIA I AUSTERITAT DE LA UDG"

La Universitat de Girona prepara rigoroses retallades que van en detriment de la qualitat universitària. Entre els nombrosos punts que cerquen reduir les despeses hi ha l'increment de les taxes acadèmiques pels estudiants de màster estrangers, l'increment de les despeses de gestió de la matrícula universitària, la creació d'una nova taxa de prematrícula per als estudis de màster i l'estudi de l'increment d'un 30% del crèdit dels màsters de la UdG.
Una altra mesura que sorprèn per la pèrdua de qualitat de l'ensenyament és la realització de classes semi-presencials emulant alguns dels procediments implementats per les universitats a distància (UOC i UNED).
També es planteja la reducció de màsters i doctorats i la implantació d'una major transversalitat. Compartir assignatures entre diferents línies ajudaria a compartir costos. Això però redueix el grau d'especialització dels estudis i deixa en els llims l'essència mateixa dels màsters i els doctorats. Uns estudis que són ben focalitzats com a centre de les reformes perquè és en aquests on es generen més ingressos. Així mateix, la obligatorietat que prenen en alguns casos, com és el Màster que substitueix el Certificat d'Aptitud Pedagògica per totes aquelles persones que vulguin accedir a la docència no universitària, redueixen les possibilitats d'una reducció de les matrícules.

Consulteu el contingut complet del Pla a través d'aquest enllaç:

Pla d'eficiència i austeritat de la UdG

dijous, 9 de desembre del 2010

El govern britànic aprova el projecte de llei de l'augment de la matrícula universitària

Ahir, dia 9 de desembre, la cambra dels comuns va aprovar la reforma de les taxes universitàries amb la divisió dels liberal - demòcrates que van dividir el seu vot i van deixar el govern britànic amb una majoria de només 21 vots davant dels 83 de què disposa el govern de coalició. Ara la llei passarà a la cambra dels lords on ha de ser retificat. S'espera però que aquest pas sigui una pura formalitat.
Photo by Jymography.

Malgrat tot, ahir els estudiants van demostrar una vegada més la seva forta oposició a la reforma i tot indica que les manifestacions continuaran els propers dies. El govern britànic, a través de la policia, ha tancat el cercle a les manifestacions d'estudiants i s'ha mostrat més contundent davant de les escasses però mediàtiques derives radicals.

dimecres, 8 de desembre del 2010

Els estudiants universitaris britànics continuen en peu de guerra

Imatge de la manifestació de l'1 de desembre / All UK Students Strike On The 1st Of December

"Les étudiants britanniques défilent à nouveau contre la hausse des droits universitaires" titula Le Monde aquest matí -dijous 9 de desembre- a la seva pàgina web. Ahir, 8 de desembre, els estudiants britànics van tornar a sortir al carrer, és la quarta vegada en un mes, per protestar contra el projecte de reforma del govern britànic que preveu triplicar el preu de la matrícula dels estudis universitaris. Segons les xifres que faciliten diferents mitjans de comunicació europeus el preu mitjà d'una matrícula universitària avui és d'aproximadament 4.000€, molt per sobre de les taxes catalanes. Malgrat tot, el projecte preveu elevar aquesta xifra fins als 11.000€. Aquest increment preveu cobrir la reducció de la despesa en universitats de l'estat però darrera de tot plegat plana el fantasma de l'elitització dels estudis universitaris, que podrien perdre més d'un terç dels estudiants.

Article de Le Monde: http://www.lemonde.fr/europe/article/2010/12/08/les-etudiants-britanniques-defilent-a-nouveau-contre-la-hausse-des-droits-universitaires_1450869_3214.html

dilluns, 29 de novembre del 2010

APAREIX UN NOU NÚMERO DE LA REVISTA LLIGAMS

Aquesta setmana apareixerà el darrer número de la revista Lligams. Com veureu s'incorporen moltes novetats. La revista ja és anual i amplia continguts alhora que canvien diverses seccions. L'espai obert per als treballs de màster de joves investigadors té una plaça principal de la nostra revista i s'inclou una part final on es ressenyen els títols, autors i directors de tots els treballs del Màster de Recerca de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Enguany, i perquè la sèrie sigui completa, apareixen tant els d'aquest setembre com els de la convocatòria anterior.

El sumari de la revista i l'editorial ja es poden consultar a través de la nostra pàgina web: http://www.lligams.org.

Nota: Es retarda la distribució de la revista fins després del pont, moment en què es podrà adquirir a les llibreries Dòria d'Olot i Geli de Girona.


dijous, 18 de novembre del 2010

EL DESENCIS DE LA CARRERA INVESTIGADORA

Sovint sentim a parlar d'I+D, foment de la recerca científica, participació en projectes, grups d'investigació, etc, etc, etc. Però, què hi ha darrera de tot plegat? Els investigadors en formació són, a dia d'avui, persones amb una més que evident precarietat laboral, guanyen escassament mil euros, quan hi arriben, i veuen rarament recompensada la seva tasca en uns ens universitaris que veuen a cada becari com un objectiu complert en tant que representa un valor afegit per complir els objectius marcats per la Universitat. Però, i després? Què passa amb aquells que acaben la seva formació científica? Quants deixen la seva formació a mig camí cansats de viure en la misèria? Sí ! No enganyem a ningú. Es pot ser independent amb un contracte de mil euros al mes durant tres anys??? Tractats com a professors i funcionaris per a les càrregues (reducció del 5% del personal funcionari de les universitats públiques) i com a alumnes quan cal afegir ingressos a la caixa de la universitat (augment de les matrícules, de les tutel·les acadèmiques, de les taxes de gestió). Cal notar, que l'enviament d'un correu electrònic de notificació i girar un rebut per a la matrícula anual es valora amb 40€ !
És sorprenent que quan tothom parla de millorar la recerca, aquesta branca de la nostra societat segueixi sent un trampolí esberlat que deixa caure una bona part dels estudiants que cerquen en la carrera científica una sortida laboral. I, com a conseqüència d'aquesta situació, cal que ens preguntem quin és el benefici de la societat davant d'una inversió frustrada per falta de mitjans. Què passa amb els diners invertits en la carrera d'un jove investigador que llença la tovallola frustrat per la manca de suport i mitjans. Si realment els becaris són només un mitjà de les universitats i els centres de recerca per a obtenir subvencions per a projectes i escalar posicions a l'escala de l'excel·lència científica es fa necessari replantejar totalment el sistema.
Una reflexió final es planteja davant de les Facultats de Lletres. En un moment en què es privilegien cada vegada més els lligams entre la Universitat i l'Empresa, quin paper tenen carreres com la Filosofia, la Història o les Filologies? Aquestes no són matèries que proporcionen avenços amb uns beneficis econòmics quantificables. Són disciplines que deixen un llegat cultural importantíssim i, cal que segueixin estan presents a les Universitats. No podem concebre un país sense una Història, uns pensadors, una llengua, una cultura viva i activa!

dimecres, 17 de novembre del 2010

CONTINUEN LES MANIFESTACIONS PER UN DOCTORAT PÚBLIC I DE QUALITAT

Els sindicats es mobilitzen per donar suport als doctorands. CCOO dóna suport a D-Recerca en la seva lluita per evitar l'augment del 280% de les matrícules de doctorat. Sindicats i entitats que donen suport a aquesta reivindicació han convocat una manifestació el dia 17 de novembre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona a les 18h00.
Us adjuntem el cartell de la convocatòria a la manifestació i també l'enllaç per adherir-vos al manifest contra l'augment de la matrícula de doctorat:

http://bit.ly/alQpZ7 




dijous, 4 de novembre del 2010

MANIFEST EN CONTRA DE L'AUGMENT DE LES TAXES DE DOCTORAT

L'associació de doctorands de la UdG (UDG.DOC) es manifesta contra l'increment de taxes per a la matrícula de doctorat.














Des de l'associació Lligams volem expressar el nostre descontentament pel que representa un augment flagrant de les taxes acadèmiques. El desacord amb el procediment de l'administració per portar a terme aquest increment és total i absolut. Els estudis de doctorat tenen un cost molt reduït per a l'administració i, massa vegades, aquest no reverteix en un alumnat desemparat per la manca d'orientació al llarg dels estudis de postgrau. Aquest augment és un sobrecost important per a tots els doctorands que pretenen tirar endavant uns estudis costosos i que no sempre arriben a bon port.
La imatge de l'educació pública queda tacada amb una reforma que fa més i més difícil l'accés als estudis de postgrau a aquells que no gaudeixen d'una beca de doctorat. Unes beques que, d'altra banda, no sempre garanteixen la igualtat a tots els candidats. Darrerament hem vist néixer algunes formules ex professo per a un determinat perfil de doctorand. Tot plegat resta credibilitat a un sistema ja de per si danyat per a la falta de mitjans, destinat a restar a la cua d'Europa en allò que més falta fa a aquest país: recerca, innovació i desenvolupament humà.

TREBALLS DEL MÀSTER DE RECERCA DE LA UdG


Us presentem la llista dels TREBALLS DEL MÀSTER EN INICIACIÓ A LA RECERCA EN HUMANITATS que s'han llegit a la Universitat de Girona aquest 2010.

Sònia Agüera Riera
Josep Albertí. Àlbum d’impressions, 1938-1940.
Directora: Lluïsa Faxedas

Mercè Mitjavila Franch
Vicenç Riera Llorca. Recull lèxic del català argòtic de mitjan segle XIX i segle XX.
Director: Francesc Feliu

Josep Brugada Gutiérrez-Ravé
Cartells de desafiament entre mossèn Joan Terrades de Salelles, Galceran Escales i Pere Huguet Escales (1498-1500).
Director: Rafael Ramos

Lluís Bosch Sánchez
Els procediments de la traducció poètica: poesia anglesa traduïda al català de 1990 a 2010.
Director: Jordi Sala

Assumpta Manero Planella
L’argument universal de mite de vampir.
Directora: Carme Echazarreta

Agnès Prats Soler

L’escriptura narrativa d’Eduard Girbal Jaume.
Director: Xavier Pla

Susanna Herce Carmona
Aspectes sobre la mort. Rituals i noves tecnologies
Director: Josep M. Nolla

Veronica Zaragoza Gómez
Posà-la per ser humil en la muntanya més alta ...: La literatura femenina a l’edat moderna a Catalunya i a les illes Balears.
Director: Pep Valsalobre

Jorge Sanchez Delgado
El final del regne visigot (711-725)
Director: Josep M. Nolla

Anna Perera Roura
La dona i el sexe a Poemes de l’alquimista de Josep Palau i Fabre.
Directora: Mariàngela Vilallonga

Albert Serramontmany Hugas
Fonts per a l’estudi de les estructures socials en una època de canvi històric. El corregiment de Girona, 1787-1807.
Directora: Rosa Congost

Olga Alonso Roura
La Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles (JARE) i els catalans.
Directora: Anna M. Garcia

Albert Reixach Sala
Els canviadors a la Girona del segle XIV: el cas de Ramon Medir (ca.1330-1382).
Director: Pere Orti

dissabte, 4 de setembre del 2010

Visita guiada al castell de Bellaguarda

El proper dissabte 25 de setembre s'ha programat la visita al Castell de Bellaguarda.

Situada al cim d'un pujol granític la fortalesa de Bellaguarda ha tingut un paper estratègic molt important al llarg de la Història. Situada al pas de la línia fronterera a l'alçada del Pertús substitueix un antic castell medieval. A l’any 1659 i com a resultat del Tractat dels Pirineus l'emplaçament de la fortalesa medieval passarà a mans del rei de França. Aleshores s'entrarà en un temps de guerres successives entre Espanya i França que donaran peu a la reformulació completa del fort medieval. Els enginyers militars Saint Hilaire i Vauvan seran els arquitectes de la nova fortalesa, que podia acollir fins a 1.200 homes i 150 cavalls. Els treballs, que es van iniciar al 1670 es van prolongar fins al 1688.





Vista aèria del Fort de Bellaguarda, Font: Bornecque, La France de Vauban
FITXA TÈCNICA:
Lloc de trobada: La Jonquera - Centre d'interpretació de l'Albera. 10h30m
Hora: La visita començarà a les 11h00m i tindrà una durada de 2 hores.
No és necessari cap tipus de material específic. Recordeu, però, que pot bufar tramuntana.
Visita a càrrec de l'entitat FORTALESES CATALANES
Preu per persona: 15€

Resten dues places lliures. Si hi ha interessats d'última hora tenen temps fins demà dimecres a les 12 del matí per fer la seva reserva.

diumenge, 22 d’agost del 2010

Marxa Queralbs - Núria















DISSABTE 28 D'AGOST. SORTIDA A NÚRIA PEL CAMÍ VELL DE QUERALBS.

Fitxa tècnica:

Punt de sortida: Queralbs - Al porxo de l'església romànica de Queralbs.
Hora de trobada: 8h45
Punto d'arribada: Núria
Distància: 9.75Km (l'anada; la tornada es farà amb el cremallera).
Temps aproximat: 3h00
Desnivell: 820 m
Dificultat: Mitja
Equipament: Bon calçat de muntanya, impermeable, gorra, aigua i dinar en opció. Tant es pot menjar als restaurants de la vall (desaconsellable) com amb la carmanyola.

Notes d'interés El camí és l'antic pas dels pelegrins que anaven al santuari abans de la construcció del cremallera al 1931. De Queralbs a Núria ressegueix el pas del riu. Bona senyalètica.

divendres, 16 de juliol del 2010

El Via Crucis de l'educació

Aquest mes s'han obert les llistes per a personal docent substitut de la conselleria d'educació de Catalunya. Bé, s'han obert parcialment perquè pel que sembla ni tant sols les llistes s'obren de manera general per afavorir la lliure concurrència competitiva. Si ja hi ha prou candidats simplement es baixa la persianeta i fins que es redueixi la bossa d'interins no s'obren de nou. Ai d'aquells que formeu part de carreres com Història on el nombre d'inscrits és molt elevat.
Pels altres, pels que tenen la sort de poder-se inscriure en una de les especialitats obertes, no us despisteu. El sistema canvia regularment i els requisits augmenten. Una manera com una altra de desmoralitzar els futurs professors. Els iniciats sabreu que les inscripcions, des de fa uns quants anys, es fan via electrònica però això no impedeix que calgui anar als centres territorials d'educació a presentar la documentació acreditativa. És aquest pas el que genera més problemes. A més dels documents que calen per justificar el nivell acadèmic, els mèrits, etc, cal un certificat mèdic que certifiqui que no es pateix cap malaltia que impedeixi l'exercici de les tasques d'un professor/a. Aquest certificat, que és de pagament i s'acostuma a fer amb un paper oficial del Col·legi de Metges que val aproximadament 4€ comporta, és clar, la visita amb el metge de capçalera, que si es dona el cas fins i tot et controlarà la pressió. Bé doncs, el preu final del certificat va des dels 0€ pels metges coratjosos que el fan sense paper oficial i fora d'un CAP i els 25€ pels que ho fan via paper oficial i un Centre d'Atenció Primària o d'altres consultes mèdiques que poden variar encara els seus procediments. I, direu, és una injustícia, almenys si s'ha de pagar que tothom ho faci per igual. Aquesta però no és la única dificultat que cal afrontar. Tots sabreu que educació demana fotocòpies compulsades dels documents que certifiquen el vostre recorregut acadèmic. Doncs bé, el que no diuen és que només accepten les fotocòpies compulsades de l'entitat emissora del títol o bé del propi departament d'educació. Tots aquells que fins ara heu tingut per costum adreçar-vos a la vostra universitat per fer les compulses aneu amb compte perquè us poden invalidar la còpia que presenteu i obligar-vos a tornar amb l'original i una còpia per compulsar a les oficines d'educació. Pels que teniu costum de fer-ho als vostres ajuntaments -cada vegada més pel costum més generalitzat de fer pagar 2€ per cada còpia compulsada!!!- el cas és el mateix.
Amb tot plegat no s'ha d'oblidar que les opcions de treball que ofereix educacció van des de la jornada completa fins al 0.33%. Això significa que hom pot ser cridat pels seus serveis territorials per cobrir un 0.33% de la jornada durant 2 setmanes i no ser cridat més durant la resta de l'any. Saber això és molt important per aquells que esperen començar a treballar des del moment que són cridats. De fet, però, res garanteix que una vegada t'hagin cridat i hagis acabat la teva primera substitució tinguis una continuïtat. I, no cal dir-ho, el sou d'un 0.33% de la jornada és irrisori. La darrera de les trampes -aquesta específica pels professors de secundària- és la opció a donar classes a primària. Aquesta eina fa que es situi a una persona que no ha estat preparada en cap moment per donar classes a primària al capdavant d'una classe i, alhora, es fa una competència deslleial a aquelles persones que si que s'han format per ocupar aquesta plaça.
Tots els problemes són pocs quan un s'adona com funciona el procés de crida per a cobrir una plaça, però això ja és un altre tema.
Fins que no hi hagi un procés de selecció del personal docent basat amb un concurs-oposició públic i sense beneficis pels que tenen experiència docent no hi haurà una veritable igualtat entre els candidats. D'altra banda, el famós Màster d'educació no fa més que incrementar els costos per aquells que vulguin dedicar-se a l'ensenyament. Incrementar uns costos que hauria de sufragar Educació una vegada s'hagués superat una oposició com ja passa des de fa molts anys a casa dels veïns del nord.

dimarts, 8 de juny del 2010

VISITA AL CASTELL DE MATAPLANA














Fitxa tècnica:

Dia: dissabte 12 de juny
Hora: 10:30h
Punt de trobada: església de Gombrèn.
Ruta: 1h (de la Bagallissa- gorg dels Banyuts- castell de Mataplana).
Dinar: restaurant del Monestir de Montgrony (vista panoràmica)

Descripció:

És un recorregut fàcil que té l'atractiu d'enllaçar dos indrets llegendaris del comte Arnau. El gorg dels Banyuts, el qual, a més de l'encant natural de la riera de Garfull, presenta un interès mitològic: segons la llegenda per aquí va desaparèixer el comte ARnau. L'altre indret és el castell de Mataplana, una de les fortaleses amb més renom en l'època feudal, pertanyent a la dinastia dels Hug de Mataplana.

diumenge, 6 de juny del 2010

BEN POCA COSA ÉS

Manifest de doctorands de lletres de la Universitat de Girona

Ben poca és l’experiència científica i acadèmica dels mal anomenats “becaris/es” predoctorals –en realitat, investigadors/es en formació, amb o sense contracte– però tot i així aquests tenen, tenim, com tots els altres grups de la comunitat universitària uns drets que cal reivindicar.
La imatge que s’ofereix als alumnes del Màster de Recerca sobre la carrera investigadora dista molt de la realitat amb la qual es trobaran tots aquell i aquelles que decideixen prosseguir en el camí de la recerca científica. La perspectiva del doctorat als ulls dels llicenciats/des o estudiants de darrer curs pot resultar prou atractiva o fins i tot enlluernadora: el reconeixement per fer recerca sobre temes inèdits emprant fonts primàries, treballar en equip (un miratge, almenys a Lletres, o gairebé) o la garantia laboral i salarial. Aquesta és la il·lusió, la realitat tota una altra: publicar en revistes especialitzades és molt complicat, la col·laboració entre especialistes fins i tot d’un mateix camp és més aviat l’excepció que no pas la norma i una vegada finalitzat el període de beca i contracte la integració al món laboral molt difícil (algú encara el titllaria d’utòpic).
Des de la Universitat de Girona s’ha desenvolupat l’associació UdG.doc (2005), que agrupa totes les persones que estan inscrites en un programa de doctorat. Ara bé, pel que sembla a la Facultat de Lletres els doctorands no s’han mobilitzat tant com a Ciències, essent l’activitat d’aquests gairebé nul·la pel que fa a les reivindicacions que preocupen al conjunt: supressió de les beques per contractes amb cotització a la seguretat social, diverses reclamacions sobre els tràmits i les gestions que cal fer per a l’obtenció d’ajudes, renovacions, presentació de resultats, etc. I, no pas menys important, la incertesa que envolta el futur d’una comunitat que si a priori representa el futur de la investigació al nostre país, a la pràctica acaba produint treballadors precaris que després del període predoctoral es veuen fora dels murs universitaris amb unes expectatives de treball no massa falagueres. Ja ho hem afirmat més amunt, però cal remarcar que després de 5 anys estudiant una llicenciatura i –almenys– 4 anys de recerca doctoral, els resultats obtinguts no semblen compensar tota aquesta dedicació: una bona investigació no garanteix necessàriament una llarga carrera científica i, per contra, és més que probable que el seu autor/a acabi a les files de l’atur per després dedicar-se a alguna feina ben allunyada de la formació acadèmica rebuda.
La reivindicació d’unes condicions de treball dignes amb unes mínimes perspectives de futur és una obligació del nostre col·lectiu: si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú. Per tot plegat, volem fer una crida als doctorands de lletres per crear la sectorial de lletres de l’Associació d’investigadors en formació Udg.doc o, si més no, col·laborar activament amb aquesta entitat traslladant les inquietuds del nostre sector.

LA REVISTA LLIGAMS, PLATAFORMA DE DIFUSIÓ DE LA RECERCA UNIVERSITÀRIA

L’associació Lligams, de recerca, investigació i difusió de la Història, nascuda de l’antiga associació d’estudiants i llicenciats en Història (Adelh) va prendre el relleu d’aquesta en l’edició d’una revista que donés difusió als nous investigadors sorgits de la Universitat de Girona obrint el ventall als estudis d’Història de l’Art, Geografia, Filologia Catalana i Hispànica i Filosofia. Aquesta nova concepció respon a la voluntat de fer una revista forta i atractiva que esdevingui un portal de difusió de les investigacions dutes a terme a la Universitat de Girona. Perquè això sigui possible Lligams requereix la col·laboració dels estudiants però també de tots els departaments de les llicenciatures esmentades. Per aquest motiu es fa necessari que:

1. Es donin a conèixer entre els estudiants l’existència de la revista Lligams presentant-la com un mitjà per a la difusió dels estudis i recerques dels joves investigadors.

2. Es facilitin anualment les referències dels treballs de màster i de tesi publicats en els vostres departaments a fi i efecte de ser publicats a la revista en format de recull bibliogràfic.

3. El consell assessor de la revista aculli professionals de tots els àmbits abans esmentats. Actualment els treballs estan sotmesos a un consell assessor format essencialment per membres del departament d’Història i Història de l’Art.

La revista té una periodicitat anual, aprovada a la darrera assemblea general de l’associació junt amb un augment de la paginació per donar cabuda als treballs dels diferents estudis que es pretén acollir en aquest nou projecte. Així mateix, el passat 2009 es van aprovar les normes d’estil per a la publicació de treballs. (es poden consultar a la pàgina web www.lligams.org ).

Desitgem que el gir que es vol donar a la revista Lligams sigui ben acollit per la Universitat de Girona i especialment per la Facultat de Lletres. Esperem la col·laboració de tots! Els articles, dirigits al consell de redacció, es poden enviar a l’adreça: lligams@lligams.org.