Sovint sentim a parlar d'I+D, foment de la recerca científica, participació en projectes, grups d'investigació, etc, etc, etc. Però, què hi ha darrera de tot plegat? Els investigadors en formació són, a dia d'avui, persones amb una més que evident precarietat laboral, guanyen escassament mil euros, quan hi arriben, i veuen rarament recompensada la seva tasca en uns ens universitaris que veuen a cada becari com un objectiu complert en tant que representa un valor afegit per complir els objectius marcats per la Universitat. Però, i després? Què passa amb aquells que acaben la seva formació científica? Quants deixen la seva formació a mig camí cansats de viure en la misèria? Sí ! No enganyem a ningú. Es pot ser independent amb un contracte de mil euros al mes durant tres anys??? Tractats com a professors i funcionaris per a les càrregues (reducció del 5% del personal funcionari de les universitats públiques) i com a alumnes quan cal afegir ingressos a la caixa de la universitat (augment de les matrícules, de les tutel·les acadèmiques, de les taxes de gestió). Cal notar, que l'enviament d'un correu electrònic de notificació i girar un rebut per a la matrícula anual es valora amb 40€ !
És sorprenent que quan tothom parla de millorar la recerca, aquesta branca de la nostra societat segueixi sent un trampolí esberlat que deixa caure una bona part dels estudiants que cerquen en la carrera científica una sortida laboral. I, com a conseqüència d'aquesta situació, cal que ens preguntem quin és el benefici de la societat davant d'una inversió frustrada per falta de mitjans. Què passa amb els diners invertits en la carrera d'un jove investigador que llença la tovallola frustrat per la manca de suport i mitjans. Si realment els becaris són només un mitjà de les universitats i els centres de recerca per a obtenir subvencions per a projectes i escalar posicions a l'escala de l'excel·lència científica es fa necessari replantejar totalment el sistema.
Una reflexió final es planteja davant de les Facultats de Lletres. En un moment en què es privilegien cada vegada més els lligams entre la Universitat i l'Empresa, quin paper tenen carreres com la Filosofia, la Història o les Filologies? Aquestes no són matèries que proporcionen avenços amb uns beneficis econòmics quantificables. Són disciplines que deixen un llegat cultural importantíssim i, cal que segueixin estan presents a les Universitats. No podem concebre un país sense una Història, uns pensadors, una llengua, una cultura viva i activa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada