Aquest mes s'han obert les llistes per a personal docent substitut de la conselleria d'educació de Catalunya. Bé, s'han obert parcialment perquè pel que sembla ni tant sols les llistes s'obren de manera general per afavorir la lliure concurrència competitiva. Si ja hi ha prou candidats simplement es baixa la persianeta i fins que es redueixi la bossa d'interins no s'obren de nou. Ai d'aquells que formeu part de carreres com Història on el nombre d'inscrits és molt elevat.
Pels altres, pels que tenen la sort de poder-se inscriure en una de les especialitats obertes, no us despisteu. El sistema canvia regularment i els requisits augmenten. Una manera com una altra de desmoralitzar els futurs professors. Els iniciats sabreu que les inscripcions, des de fa uns quants anys, es fan via electrònica però això no impedeix que calgui anar als centres territorials d'educació a presentar la documentació acreditativa. És aquest pas el que genera més problemes. A més dels documents que calen per justificar el nivell acadèmic, els mèrits, etc, cal un certificat mèdic que certifiqui que no es pateix cap malaltia que impedeixi l'exercici de les tasques d'un professor/a. Aquest certificat, que és de pagament i s'acostuma a fer amb un paper oficial del Col·legi de Metges que val aproximadament 4€ comporta, és clar, la visita amb el metge de capçalera, que si es dona el cas fins i tot et controlarà la pressió. Bé doncs, el preu final del certificat va des dels 0€ pels metges coratjosos que el fan sense paper oficial i fora d'un CAP i els 25€ pels que ho fan via paper oficial i un Centre d'Atenció Primària o d'altres consultes mèdiques que poden variar encara els seus procediments. I, direu, és una injustícia, almenys si s'ha de pagar que tothom ho faci per igual. Aquesta però no és la única dificultat que cal afrontar. Tots sabreu que educació demana fotocòpies compulsades dels documents que certifiquen el vostre recorregut acadèmic. Doncs bé, el que no diuen és que només accepten les fotocòpies compulsades de l'entitat emissora del títol o bé del propi departament d'educació. Tots aquells que fins ara heu tingut per costum adreçar-vos a la vostra universitat per fer les compulses aneu amb compte perquè us poden invalidar la còpia que presenteu i obligar-vos a tornar amb l'original i una còpia per compulsar a les oficines d'educació. Pels que teniu costum de fer-ho als vostres ajuntaments -cada vegada més pel costum més generalitzat de fer pagar 2€ per cada còpia compulsada!!!- el cas és el mateix.
Amb tot plegat no s'ha d'oblidar que les opcions de treball que ofereix educacció van des de la jornada completa fins al 0.33%. Això significa que hom pot ser cridat pels seus serveis territorials per cobrir un 0.33% de la jornada durant 2 setmanes i no ser cridat més durant la resta de l'any. Saber això és molt important per aquells que esperen començar a treballar des del moment que són cridats. De fet, però, res garanteix que una vegada t'hagin cridat i hagis acabat la teva primera substitució tinguis una continuïtat. I, no cal dir-ho, el sou d'un 0.33% de la jornada és irrisori. La darrera de les trampes -aquesta específica pels professors de secundària- és la opció a donar classes a primària. Aquesta eina fa que es situi a una persona que no ha estat preparada en cap moment per donar classes a primària al capdavant d'una classe i, alhora, es fa una competència deslleial a aquelles persones que si que s'han format per ocupar aquesta plaça.
Tots els problemes són pocs quan un s'adona com funciona el procés de crida per a cobrir una plaça, però això ja és un altre tema.
Fins que no hi hagi un procés de selecció del personal docent basat amb un concurs-oposició públic i sense beneficis pels que tenen experiència docent no hi haurà una veritable igualtat entre els candidats. D'altra banda, el famós Màster d'educació no fa més que incrementar els costos per aquells que vulguin dedicar-se a l'ensenyament. Incrementar uns costos que hauria de sufragar Educació una vegada s'hagués superat una oposició com ja passa des de fa molts anys a casa dels veïns del nord.
divendres, 16 de juliol del 2010
dimarts, 8 de juny del 2010
VISITA AL CASTELL DE MATAPLANA
Fitxa tècnica:
Dia: dissabte 12 de juny
Hora: 10:30h
Punt de trobada: església de Gombrèn.
Ruta: 1h (de la Bagallissa- gorg dels Banyuts- castell de Mataplana).
Dinar: restaurant del Monestir de Montgrony (vista panoràmica)
Punt de trobada: església de Gombrèn.
Ruta: 1h (de la Bagallissa- gorg dels Banyuts- castell de Mataplana).
Dinar: restaurant del Monestir de Montgrony (vista panoràmica)
Descripció:
És un recorregut fàcil que té l'atractiu d'enllaçar dos indrets llegendaris del comte Arnau. El gorg dels Banyuts, el qual, a més de l'encant natural de la riera de Garfull, presenta un interès mitològic: segons la llegenda per aquí va desaparèixer el comte ARnau. L'altre indret és el castell de Mataplana, una de les fortaleses amb més renom en l'època feudal, pertanyent a la dinastia dels Hug de Mataplana.
diumenge, 6 de juny del 2010
BEN POCA COSA ÉS
Manifest de doctorands de lletres de la Universitat de Girona
Ben poca és l’experiència científica i acadèmica dels mal anomenats “becaris/es” predoctorals –en realitat, investigadors/es en formació, amb o sense contracte– però tot i així aquests tenen, tenim, com tots els altres grups de la comunitat universitària uns drets que cal reivindicar.
La imatge que s’ofereix als alumnes del Màster de Recerca sobre la carrera investigadora dista molt de la realitat amb la qual es trobaran tots aquell i aquelles que decideixen prosseguir en el camí de la recerca científica. La perspectiva del doctorat als ulls dels llicenciats/des o estudiants de darrer curs pot resultar prou atractiva o fins i tot enlluernadora: el reconeixement per fer recerca sobre temes inèdits emprant fonts primàries, treballar en equip (un miratge, almenys a Lletres, o gairebé) o la garantia laboral i salarial. Aquesta és la il·lusió, la realitat tota una altra: publicar en revistes especialitzades és molt complicat, la col·laboració entre especialistes fins i tot d’un mateix camp és més aviat l’excepció que no pas la norma i una vegada finalitzat el període de beca i contracte la integració al món laboral molt difícil (algú encara el titllaria d’utòpic).
Des de la Universitat de Girona s’ha desenvolupat l’associació UdG.doc (2005), que agrupa totes les persones que estan inscrites en un programa de doctorat. Ara bé, pel que sembla a la Facultat de Lletres els doctorands no s’han mobilitzat tant com a Ciències, essent l’activitat d’aquests gairebé nul·la pel que fa a les reivindicacions que preocupen al conjunt: supressió de les beques per contractes amb cotització a la seguretat social, diverses reclamacions sobre els tràmits i les gestions que cal fer per a l’obtenció d’ajudes, renovacions, presentació de resultats, etc. I, no pas menys important, la incertesa que envolta el futur d’una comunitat que si a priori representa el futur de la investigació al nostre país, a la pràctica acaba produint treballadors precaris que després del període predoctoral es veuen fora dels murs universitaris amb unes expectatives de treball no massa falagueres. Ja ho hem afirmat més amunt, però cal remarcar que després de 5 anys estudiant una llicenciatura i –almenys– 4 anys de recerca doctoral, els resultats obtinguts no semblen compensar tota aquesta dedicació: una bona investigació no garanteix necessàriament una llarga carrera científica i, per contra, és més que probable que el seu autor/a acabi a les files de l’atur per després dedicar-se a alguna feina ben allunyada de la formació acadèmica rebuda.
La reivindicació d’unes condicions de treball dignes amb unes mínimes perspectives de futur és una obligació del nostre col·lectiu: si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú. Per tot plegat, volem fer una crida als doctorands de lletres per crear la sectorial de lletres de l’Associació d’investigadors en formació Udg.doc o, si més no, col·laborar activament amb aquesta entitat traslladant les inquietuds del nostre sector.
Ben poca és l’experiència científica i acadèmica dels mal anomenats “becaris/es” predoctorals –en realitat, investigadors/es en formació, amb o sense contracte– però tot i així aquests tenen, tenim, com tots els altres grups de la comunitat universitària uns drets que cal reivindicar.
La imatge que s’ofereix als alumnes del Màster de Recerca sobre la carrera investigadora dista molt de la realitat amb la qual es trobaran tots aquell i aquelles que decideixen prosseguir en el camí de la recerca científica. La perspectiva del doctorat als ulls dels llicenciats/des o estudiants de darrer curs pot resultar prou atractiva o fins i tot enlluernadora: el reconeixement per fer recerca sobre temes inèdits emprant fonts primàries, treballar en equip (un miratge, almenys a Lletres, o gairebé) o la garantia laboral i salarial. Aquesta és la il·lusió, la realitat tota una altra: publicar en revistes especialitzades és molt complicat, la col·laboració entre especialistes fins i tot d’un mateix camp és més aviat l’excepció que no pas la norma i una vegada finalitzat el període de beca i contracte la integració al món laboral molt difícil (algú encara el titllaria d’utòpic).
Des de la Universitat de Girona s’ha desenvolupat l’associació UdG.doc (2005), que agrupa totes les persones que estan inscrites en un programa de doctorat. Ara bé, pel que sembla a la Facultat de Lletres els doctorands no s’han mobilitzat tant com a Ciències, essent l’activitat d’aquests gairebé nul·la pel que fa a les reivindicacions que preocupen al conjunt: supressió de les beques per contractes amb cotització a la seguretat social, diverses reclamacions sobre els tràmits i les gestions que cal fer per a l’obtenció d’ajudes, renovacions, presentació de resultats, etc. I, no pas menys important, la incertesa que envolta el futur d’una comunitat que si a priori representa el futur de la investigació al nostre país, a la pràctica acaba produint treballadors precaris que després del període predoctoral es veuen fora dels murs universitaris amb unes expectatives de treball no massa falagueres. Ja ho hem afirmat més amunt, però cal remarcar que després de 5 anys estudiant una llicenciatura i –almenys– 4 anys de recerca doctoral, els resultats obtinguts no semblen compensar tota aquesta dedicació: una bona investigació no garanteix necessàriament una llarga carrera científica i, per contra, és més que probable que el seu autor/a acabi a les files de l’atur per després dedicar-se a alguna feina ben allunyada de la formació acadèmica rebuda.
La reivindicació d’unes condicions de treball dignes amb unes mínimes perspectives de futur és una obligació del nostre col·lectiu: si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú. Per tot plegat, volem fer una crida als doctorands de lletres per crear la sectorial de lletres de l’Associació d’investigadors en formació Udg.doc o, si més no, col·laborar activament amb aquesta entitat traslladant les inquietuds del nostre sector.
LA REVISTA LLIGAMS, PLATAFORMA DE DIFUSIÓ DE LA RECERCA UNIVERSITÀRIA
L’associació Lligams, de recerca, investigació i difusió de la Història, nascuda de l’antiga associació d’estudiants i llicenciats en Història (Adelh) va prendre el relleu d’aquesta en l’edició d’una revista que donés difusió als nous investigadors sorgits de la Universitat de Girona obrint el ventall als estudis d’Història de l’Art, Geografia, Filologia Catalana i Hispànica i Filosofia. Aquesta nova concepció respon a la voluntat de fer una revista forta i atractiva que esdevingui un portal de difusió de les investigacions dutes a terme a la Universitat de Girona. Perquè això sigui possible Lligams requereix la col·laboració dels estudiants però també de tots els departaments de les llicenciatures esmentades. Per aquest motiu es fa necessari que:
1. Es donin a conèixer entre els estudiants l’existència de la revista Lligams presentant-la com un mitjà per a la difusió dels estudis i recerques dels joves investigadors.
2. Es facilitin anualment les referències dels treballs de màster i de tesi publicats en els vostres departaments a fi i efecte de ser publicats a la revista en format de recull bibliogràfic.
3. El consell assessor de la revista aculli professionals de tots els àmbits abans esmentats. Actualment els treballs estan sotmesos a un consell assessor format essencialment per membres del departament d’Història i Història de l’Art.
La revista té una periodicitat anual, aprovada a la darrera assemblea general de l’associació junt amb un augment de la paginació per donar cabuda als treballs dels diferents estudis que es pretén acollir en aquest nou projecte. Així mateix, el passat 2009 es van aprovar les normes d’estil per a la publicació de treballs. (es poden consultar a la pàgina web www.lligams.org ).
Desitgem que el gir que es vol donar a la revista Lligams sigui ben acollit per la Universitat de Girona i especialment per la Facultat de Lletres. Esperem la col·laboració de tots! Els articles, dirigits al consell de redacció, es poden enviar a l’adreça: lligams@lligams.org.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)