Accés lliure al fons de la Royal Society

Prop de 60.000 articles amb més de 70 anys d'antiguitat publicats en les revistes de la Royal Society durant tres segles es troben disponibles a través d’un cercador web. El catàleg inclou, entre d’altres, articles d'Isaac Newton, Benjamin Franklin o Charles Darwin.

TREBALLS DEL MÀSTER DE RECERCA DE LA UDG 2010-2011

LLISTA DELS TREBALLS DE RECERCA DEL MÀSTER EN INICIACIÓ A LA RECERCA EN HUMANITATS 

(Història, H. de l'Art, Filosofia i Filologia Catalana)

 

FILOLOGIA CATALANA

Josep Brugada Gutiérrez-Ravé

Cartells de desafiament entre mossèn Joan Terrades de Salelles, Galceran Escales i Pere Huguet Escales (1498-1500).

Director: Rafel Ramos

  

Paula Da Costa Souza 

Conservació i Innovació. La Concordança Negativa en Català i en Portuguès: Un Estudi Filològic.

Directora: Montserrat Batllori

Albert Piñero Subirana

Lectura de “De la Certesa” de L. Wittgenstein.

Director: Josep L. Prades

Mariona Viñolas Solés

La imatge dels catalans en la lírica trobadoresca.

Directora: Miriam Cabré

Josep Quintana Caralt

Títol treball:  Recuperació i popularització de l'obra de Joan Salvat-Papasseit. Del mite de l'home-poeta al mite del poeta-home.

Directora: Margarita Casacuberta

  

HISTÒRIA

Adriana Cle Brunsoms

Cala Aiguablava: un fondejador d’època clàssica.

Director: Joaquim Tremoleda

Xavier Niell Ciurana

Els monuments megalítics del massís de les Gavarres i de l’Ardenya (Baix Empordà, Gironès i Selva).

Director: Narcís Soler

Aleix Jiménez León

L’àmbit urbà i perurbà de Rhode entre el 195 a.c. i el segle II d.c.

Directora: Anna M. Puig

Andreu Torres Bagur

Estat de la qüestió sobre la romanització en l’àmbit rural de l’illa de Menorca: revisió crítica de les investigacions.

Director: Josep M. Nolla

Lluís-Esteve Casellas Serra

La descripció arxivística: mites i realitats.

Director: Alfred Mauri

Luciana Glogowski Martínez

Raó d’estat i diversitat de nacions a l’Europa del segle XVI. Les “Relationi” de Giovanni Botero segons Jaume Rebollosa (1602).

Director: Xavier Torres Sans

Mateu Guitart Molina

Guerra de setge i fortificacions a la Girona moderna: la Guerra dels Segadors (1635 – 1660).

Director: Xavier Torres Sans

Elisenda Baltrons Úbeda

Els inicis de la Guerra de Successió a Girona

Director: Xavier Torres Sans

Rosa Maria Gil Tort

Els arquitectes a la recerca de la seva missió en la funció pública. El cuerpo de Arquitectos Municipales de España a través de la seva revista (1929-1936).

Director: Joaquim M. Pugivert

David Moré Aguirre

El sublim i el quotidià dels fars de Catalunya. Paisatge, tècnica, cultura i societat a partir dels àlbums de visites.

Director:  Joaquim M. Puigvert

Claudi Yoldi Altamirano

Navegando por la izquierda. Aproximaciones a la vida política de Julián Gorkín. 

Director: Àngel Duarte

HISTÒRIA DE L’ART

Juan Piña Pedemonte

Estudi de l’església parroquial de Sant Nicolau de Malgrat de Mar: procés constructiu i anàlisi arquitectònica.

Director: Joaquim Garriga

Leticia Martin Sánchez

La novel·la visual a partir de Mad Men

Director: Àngel Quintana

Àngell Pubill Otàlora

Festa, litúrgia i música a la Girona del barroc: La visió dels jurats. Transcripció i estudi del llibre del Cerimonial dels jurats (o Lligall del Nou Redrès) de 1596, i del manual d’acords de 1593 a 1597.

Director: Francesc Miralpeix  

FILOSOFIA

Joaquim Malé Ribera

Pau i els Tessalonicencs. Estudi de la vida de l’apòstol dels pagans i anàlisi del primer escrit cristià.

Director: Joan Ferrer Costa

Jaume Romero Ruiz

Implícits filosòfics del convencionalisme en la geometria espaciotemporal.

Director: Víctor Gómez

Ana Katia Troncoso

Formas de exclusión al derecho de propiedad de la población campesina indígena en Argentina. Una aproximación al pensamiento de Michel Foucault.

Directora: Anna Quintanas

Jaume Bellera Solà

L’autonomia personal: un concepte controvertit.

Director: Anna Quintanas

LA MOR DE GLOBAL TALENT

El portal català Global Talent, destinat a la difusió de l'activitat científica dels centres de recerca de Catalunya està en inactivitat des de principis de 2011. La innovació i la recerca, presentats com dos puntals per sortir de la crisi pel govern de la Generalitat es troben, ara, sense el seu principal portal de difusió i comunicació i, per tant, amputats del lligam amb la societat. Així, l'estudi sobre el col·lapse de les poblacions de tonyines s'ha convertit en la notícia de portada dels darrers 7 mesos al portal de Global Talent. Vés a saber si aquesta notícia no representa la pròpia metàfora del col·lapse del portal.

Amb la desaparició de Global Talent Catalunya s'haurà de consolar amb l'existència del portal espanyol de difusió de notícies científiques (SINC) el qual és un referent actiu i prou complet de l'activitat científica espanyola. Recomanem especialment la secció dedicada a la Història, amb un recull important de notícies relacionades amb l'arqueologia.

REVISTA LLIGAMS NÚM. 9

L'associació Lligams comunica a tots els interessats i interessades que es rebran articles pel proper número de la revista fins al 30 de novembre.

Els textos s'han d'enviar en format Word o OpenOffice a l'adreça: lligams@lligams.org. 

Les normes d'edició que cal respectar es poden consultar a la pàgina web de la revista lligams:

http://www.lligams.org/html/revistalligams.htm

LLIGAMS DÓNA SUPORT A L'ESCOLA EN CATALÀ




transcripció del manifest de l'entitat SOMESCOLA.CAT

Somescola.cat

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.

Davant d’això, les persones, entitats i centres educatius sotasignats.

AFIRMEM:

• Que l’escola catalana és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
• Que la immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.
• Que aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte al castellà, en diferents àmbits.
• Que l’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.
• Que amb l’arribada d’un nombre important de famílies nouvingudes durant la primera dècada del segle XXI, aquest model d’escola ha ajudat a mantenir la cohesió social del país i s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries. A més, situa un nou escenari de multilingüisme que afavoreix l’excel•lència en la competència comunicativa.

SUBRATLLEM:

• Que la immersió lingüística ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.
• Que les sentències del Tribunal Suprem espanyol amenacen aquest model d’escola i de societat i obren la porta a demandes interessades que poden posar en perill la cohesió social de Catalunya.
• Que cal actuar contra aquestes agressions de manera positiva, reforçant el model d’escola catalana i millorant la seva eficàcia per garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals.

EN CONSEQÜÈNCIA:

• Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra l’escola catalana i les demandes que les han inspirades.
• Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la nostra cultura i la nostra cohesió social.
• Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

Barcelona, 16 de febrer de 2011

TIR ALS FONAMENTS DE L'ESCOLA PÚBLICA

Esperanza Aguirre, la presidenta de la Comunitat de Madrid, pretén que els professors dediquin més hores a la setmana davant dels alumnes. Actualment el professorat de l'ensenyament primari i secundari dedica 18 hores lectives setmanals a les classes davant dels alumnes. La resta d'hores es divideixen entre el treball de preparació de les classes, les correccions, les permanències, l'atenció als pares i d'altres tasques que complementen una jornada laboral similar a la de molts altres professionals i que no és inferior a les 40 hores setmanals.
Malgrat tot, Aguirre ha etzibat davant de la premsa que "la mayoria de personas trabaja más de 20 horas". Per la presidenta de la comunitat de Madrid els professors són uns privilegiats amb sous elevats que només treballen 18 hores setmanals. Ara bé, aquesta afirmació no es fa per desconeixement sinó amb la intenció de desacreditar un col·lectiu que ocupa una franja molt important de la despesa social de les comunitats. Desmantellar l'educació pública no és un problema per la dreta, ben al contrari, suposa un estalvi econòmic molt important per bé que es degradi sense límits el sistema públic d'ensenyament.

Mesures com aquesta reclamen, de part de la societat civil, una reacció ferma i contundent que aturi -per la via de la democràcia- les polítiques de desmantellament de l'estat del benestar. Si la societat civil no actua, assenteix!

OMBRES SOTA UN CEL RADIANT

“Ja era hora, que es presentés
aquí aquest llibre, essent
com és Camprondon i Molló
un dels escenaris principals
d’aquesta història.”
[ Jaume Fabre ]

Presentació:
dimecres 17 d’agost
Sala d’Actes de l’Ajuntament
19 h

Intervindran:

Mercè Ettinghausen
i Jaume Fabre

VEGEU EL CARTELL